contra la prepotència del poder

El règim autonòmic no satisfà les aspiracions polítiques de ple autogovern a que as`pira el poble català, necessàries pwer donar solució a les necessitats financeres i d'organització social amb una República Catalana com eina per resoldre els problemes de tot ordre que ens afecten a tots. Bastir un país just, fraternal i lliure de corrupció i desigualtats socials per la situació laboral i la manca d'oportunitats és un objectiu necessari pel nostre futur que s'ha de construir dia a dia d'acord amb la voluntat popular.La democràcia catalana sota forma republicana és doncs indispensable per canviar de polìtica i que la mateixa societat canvii. La construcció del nou país i de la nova societat s'ha de fer comptant amb la veu i la opinió dels treballadors que són l'actiu més important d'una societat industrial i manufacturera com la nostra. Ara ens pertoca fer front a la deslleialtat institucional del Govern d'Espanya que des de 1981, recent inaugurat el Tribunal Constitucional no ha parat de formalitzar demandes d'inconstitucionalitat i questions de competència. El 1981 el Govern d'Espanya interposava demanda 40/81 contra la Llei 6/80, de 17 de Desembre de 1980 sobre transferència de les Diputacions a la Generalitat, obtenint una Sentència el 28 de Juliol que va estimar la demanda i9 en va declarar la nul·litat de la Llei catalana. També van anar contra la Llei catalana de Biblioteques, obtenint sentència 42/81 amb daqta 22 de Desembre. El Govern d'Espanya no ha parat d'interposar recursos contra tot allò que podria significar un reconeixement d'autonomia real i de criteri polític. El 2010, el Defensor del Pueblo anava contra la Llei 24/2009, de 23 de Desembre del Síndic de Greuges. El 2001 se significa la demanda interposada contra la Llei 35/2010 de 1r d'Octubre sobre l'occità, aranès a l'Aran. El 2014, contra el Codi de Consum de Catalunya. El 2015, ja ha sigut arrodionir el setge que confirma el domini de la política catalana des de Madrid en un règim autoòmic que ja no té recorregut possible, com passa amb la Constitució de 1978, doncs van recòrrec contra la llei d'habitatge, la pobresa energètica, la simplificació de l'activitat administrativa de la Generalitat i els Governs locals per l'impuls de l'activitat econòmica, l'impost bancari i ja no diem de l'apropiació per l'Estat espanyol dels impostos sobre begudes ensucrades. Espanya no conta amb l'opinió de Catalunya, no permet que Catalunya es desenvolupi com a poble i faci ús del seu dret fiscal per regular contribucions. Catalunya no pot acceptar que se la vulgui empetitir i no té més remei que fer front amb fermesa a la deslleialtat institucional del Govern d'Espanya, descobrir el que és i significa la prepotència del poder que desllegitima l'autoritat del mateix poder.