sobiranisme feble
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 3 de desembre del 2016 /
Posted in
condicions laborals,
desobediència,
domini,
dret internacional,
hegemonia,
independència,
salari mínim
Cada vegada hi ha més gent convençuda de que tornem a la política del peix al cova. Dona la sensació de que el Govern català no té una veritable proposta i finalitat certa de convocar nun referèndum, doncs per molt diàleg que encetin no arribarà la Generalitat a cap pacte amb l'Estat per la celebració del Referèndum després del que hem sabut del que va passar la nit del 9N, i l'excusa de Espanya no ens deixa no la volem escoltar més. El full de ruta que segueix el Govern de la Generalitat no voldriem que vagi camí de convertir-se en un procés interminable, puig que estem convertint el procés en etern i inacabable parlant d'una sobirania plena d'ambigüitats. La llibertat política que significa gaudir d'una República Democràtica Independent es troba tant llunyana avui com el retorn del Messíes. Enmig d'aquesta situació el Vicepresident Junqueras va a Madrid a una reunió de temes fiscals i fora de l'ordre del dia deixa anar que celebrarem un referèndum per la independència. D'altra banda els del PSOE apreten als del PSC perquè renunciin a seguir dient que Catalunya és una nació i parlen d'expulsar-los de la federació socialista si no es coinfessen com ells volen. Podriem dir que torna la inquisició. Però a Madrid, dretes i esquerrees refoses en el PPSOE, ens volen una provincia dòcil i bona pagadora d'impostos perque tot vagi bé i tornem a la normalitat, apujar els impostos sense problemes, no reduir la despesa de l'Estat, èr+ò si la de les autonomies, convèncer amb copes de cava els catalans de que a la Catalunya actual no és possible una DUI, ni el RUI, ni la desobediència, perquè es creuen que ells ja governen bé i tots som aliens als greuges de Catalunya que Rei i Govern central ignoren. La política actual gira com un concert de mal jazz, però al món del treball segueixen els problemes d'un empresariat amb vocació esclavista dels treballadors, baixos salaris, jornades més enllà del que hauria de ser, i els sindicats ja s'adonen que els han pres el pel amb la nova fixació del salari mínim en 700 euros que segueix sense ser un salari digne. Però les reaccions són febles i el malestar per les condicions laborals no es manifesta si no és als aeroports i les estacions de trens. Cal que el sobiranisme aclareixi que vol la independència de Catalunya, si o no, i no vagi amb més vaguetats. Comença a ser hora de recordar a l'Estat que hi ha un dret internacional que ens dona suport malgrat les seves reaccions enfurismades cada vegada que parlem de Referèndum per saber si el poble del territori català vol o no vol la independència. Espanya nega la democràcia i els catalans l'hem d'exigir sense febleses, fent pinya per superar els de la política del domini i la hegemonia del poder oprobiós. Podran entendre i acceptar finalment les dretes catalanes que sense la classe obrera no hi haurà independència?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada