contra l,'egoísme dels grups hegemònics

Alguns han descobert que la invocació dels Drets Humans no acaba amb les desigualtats ni amb l'explotació dels treballadors per empresaris sense escrúpols ni moral que aplaudeixen que el salari mínim els permeti fixar-lo com el salari màxim en els convenis laborals d'empresa. La ideologia dels drets humans d'aquesta manera es converteix en un element inservible, segons analitzava amb encert Karl Marx, davant la lluita per la igualtat jurídica davant els posseïdors de les fonts financeres i els grans terratinents que només contracten peonades i mà d'obra temporal. Els drets humans són inservibles davant el poder del que decideix el que es pot dir i el que no es pot dir, sense permetre la rèplica i la contestació, que no afalagui el sistema jurídic i les formes de vida imposades per el col·lectiu conservador basat en lleis positives. Aquesta consideració es vàlida tant pel comunisme com pel capitalisme. No es pot entendre com just i equitatiu que el que vend la seva força de treball es digui que té els mateixos drets que el que la adquireix imposant-li les condicions de l'explotació d'aquesta força, o es pensi que els pot limitar amb manifestacions de protesta. Hi ha una societat molt extensa creada en base a l'interès personal i l'egoísme, amb l'exigència de una obediència cega a les arbitrarietats dels poderosos i de les formes de vida basades en l'egoísme i els que posen límits a la utilitat de la força de treball. La societat del poder conservador està mancada d'humanisme i d'esperit de col·laboració o contribució quer caracteritza la diversitat i la solidaritat amb vocació comunitària i de progrés social, doncs els drets humans no poden ser considerats contraris a les nocions de llibertat i d'igualtat que no es poden substituir tant sols per l'equitat. Cal recordar amb Ciceró que <> Es tracte de justícia proporcional feta amb la rectitud de les persones basada en la equitat i la justícia distributiva, no en el domini privilegiat del dret en mans d'un grup hegemònic, doncs tots els éssers humans estan dotats de una dignitat que cap ruptura promoguda per una col·lectivitat particular pot destruir. Cal no oblidar que els juristes antics defensaven que les lleis positives que contradiuen les lleis naturals de l'home a la igualtat i a la llibertat no mereixen el nom de <> que l'Estat contemporani oposa als drets i llibertats naturals dels ciutadans que va reconèixer la Declaració de Virginia del 12 de juny de 1776. La justícia distributiva dels romans pot fer possible que els drets humans no quedin inservibles ni obsolets davant el poder de les minories que control·len i dominen la producció, les seves finalitats i la seva rendabilitat.