Ni desconnexió, ni referèndum, ni democràcia nova

Comença a ser més indignant com es porten a Espanya les relacions amb Catalunya. Passarà finaloment com en temps de la República que va anul·lar mel Codi Penal de 1928 de que se servia la dictadura del General Primo de Rivera amb el recolzament del llavors Rei Alfons XIII. Que ens diguin a aquestes alçades des de'l Govern d'Espanya que "Referèndums de autodeterminación no va a haber en España" és provocar i mantenir una posició contrària als més elements principis democràtics beneïts per les Nacions Unides. Espanya lamentablement manté una posició de no parlar amb CAtalunya i només vol mantenir el seu domini de Catalunya a través de l'acció de la llei feta a la imperial, per no dir a la gresca espanyola. Ara ja són el primer acrfeedor de Catalunya mcontinuant amb la política de l'ofec i les limitacions al nostre sostre de dèficit que queda descompensat en l'actual règim autonòmic. I d'això en diuen aposta pel diàleg, mentre els tribunals fent la seva feina senyalen judici contra l'expresident Mas, casualment el dia abans de l'inici del Coingrés del PP que dono per fet serà una nova missiva d'eslogans anticatalans parlant d'unitat d'Espanya. Com aperitiu el Tribunal Constitucional, atenent recurs d'empara presentat pel partit Ciutadans, ha anul·lat avui la ponència conjunta sobre les tres lleis de desconnexió acordat per la mesa de las Cambra catalana els dies 1 i 8 de març 2016, segons informa el diari Nació Digital. Segons el Tribunal s'han vulnerat els drets dels diputats que no volien que les lleis"separatistes" fossin tramitades com "ponència conjunta" quan no ho eren i quatre partits (PP, PSC, C's i CSQP es van oposar a la creació d'aquestes ponències i no les compartien. Ara ja ens avisen i no s'amaguen de dir per veu del delegat del Govern Espanyol a Catalunya Sr. Millo que l'Estat anirà contra els acords del Pacte Nacional pel Dret a decidir d'avui, ara pel Referèndum, si tenen efectes jurídics. Ho posen bé per perseguir ara com possible delinquent l'actual president de la generalitat pensant que d'aquesta manera, "muerto el perro, se acabó la rabia". Però a Catalunya no som gossos. Som persones dotades d'una dignitat intocable com a éssers que volem veure respectada la nostra llibertat. Gemma Urbasart en un article a Nació Digital publicat avui fa queixa de que com més es parla d'autogovgern, menys aquest s'exerceix. La articulista reclama que es posi en pràctica l'erxercici de les sobirtanies en l'aquí i ara". Però al Congreso de los Diputados comencen les revocacions de les polìtiques del PP amb els acords de derogació de lleis limitadores de les llibertats públiques i dels drets socials, mentre el PP amb el recolzament de PSOE i Ciudadanos es vol resistir a que la llei sigui el dit del Govern d'Espanya en la lluita contra la democràcia a Catalunya que a Madrid interpreten com un atemptat a la democràcia espanyola que no volen ni tocar, que no es parli de questionar la Constitució i que no es toqui la vertbració de la cohesió de l'estat tal com està construida jurídicament. Amb aquest ambient, demà ens tenen preparat l'espectacle del cap de la Casa Reial llegint de forma que no veurem un missatge de Nadal coim a discurs de recordatori de que el Rei està amb la llei de la unitat de "Espanya de destino en lo universal" heretada del franquisme que ha acceptat com a bandera fidel el Partit Polpular secundat per ciudadanos i el que queda del PSOE. Quan una llei s'utiliza a interès de qui la fa per impedir l'exercici dels drets democràtics d'un poble ens porta cap un cos social dividit per la demagògia dels que no entenen que és la democràcia quer són molts més fora de Catalunya que a la Catalunya plural d'avui. L'Estat practica ara la doctrina del afinamiento a través els mitjans de comunicació per capgirar els pensaments de la gent. Dem,à toca parlar de concòrdia i generositat nadalenca. El Rei, com tampoc el President Rajoy, acabat el missatge de Nadal, no s'endurà cap sense sostre, per no dir pobres, a sopar i dormir a Palau. Seguirà fent la seva via sense escoltar els pobles sobre els que diu que només regna i que governa el Partit transfranquista neoconservador anomenat PP. Qui parla de la crisi any rera any com quelcom que se resoldrà perquè tots hi posaran el màxim, mentre som a la cua d'Europa en salaris, tracta social, acomiadaments, devaluació de pensions, ens està manifestant que ell seguirà igual, sense retallar "el fortunon" que costa tot l'aparell de la casa Reial, cos d'exèrcit, banda de música i funcionaris inclosos. Si no governa, perquè tanta gent? Que aprengui i copii d'altres monarquies, com la Danesa que van en bicicleta pels carrers de Copenhaguen, o la holandesa que van al teatre sense guardaespatlles a la vista,,seuen entre el públic i baixen al bar a veure un cava amb i entre la la gent, pagant la seva consumició, com exemple d'una altra manera de ser Rei. Lamentablement, jo apagaré com acte de protesta el meu televisor durant el seu missatge o discurs o el que vulgui dir. No vull escoltar paraules buides de contingut i sense aclarir res més que "la unidad de España no se toca". No podem escoltar a qui no ens escolta ni acceptar la coerció i la repressió que es practiquen pautadament a una Catalunya que té tot el dret democràtic i jurídic a ser Catalunya Estat independent. El Gobern d'Espanya no vol la democràcia. Vol i se serveix de la llei feta a la seva mida quan tenia majoria absoluta al Congreso de los Diputados per mantenir el domini de l'Estat centrasl sobre Catalunya i disposar de la recaptació fisc al que es practica a Catalunya, pagant a mñéés els catalans.Criminalitzar la política i els parlamentaris elegits democràticament, acusar de delinquents als demòcrates que volen la secessió pacífica i democràtica, d'acord amb el dret internacional aplicable, és el pitjor que podia assumir aquesta monarquia quer ha v inculat la seva sort a la de la política neoconservadora del partit de govern. El desprestigi d'aquesta manera de fer, molt empresarial i corresponent als temps en que s'acomiadava els treballadors per paralitzar protestes, demandes i vagues no es pot maquillar amb visites organitzades, aplaudiments preparats d'auditoris invitats amb selectivitat, amb una perfecta cobertura tècnica televisiva i altres mitjans que ben bé es podrien tornar a dir "La Vanguardia Española" com en temps d'en Franco quan el caudillo feia les visites a Barcelona. Hora és ja de que Catalunya pensi i acabi decidint de que hem de ser una democràcia nova feta amb la participació popular, combinant representació i participació de la ciutadania com preciusaament defineixen els Pactes INternacionals de Drets i la mateixa Unió Europea. Per la UE, no tot s'acaba en mans del Govern d'Espanya. El poble compta i ha de comptar en la política no només per anar a votar quan el govern decideix buscant els vents favorables i procurant que la informació del que realment passa i que Espanya ja no és sobirana no arribi a massa gent. El Rei no hauria de participar en la política repressora del Gobierno i menystenir Catalunya. Tant fer de paraigües del que ens volen vendre i fer-nos creure, atemorir i desinflar el procés lnomés ha bservitr per què els catalans sumem cada dia més partidaris de la independència també en les files de la dreta radical que que pateix les mateixes situacions anòmales i limitadoires de drets, salaris, pressió fiscal que els demés ciutadans, mentre l'Estat segueix concedint cointractes fallits i indemnizant amb rapidesa notables empresaris i famílies de sempre més espabilitats i amb pressa per rebre els diners que tots acabem pagant, com els rescats bancaris. El Rei no hauria d'haver tolerat mai la política del despilfarro i la despesa incontrol·lada de l'administració central que no es retalla res, també4 a càrrec de tots els ciutadans. Cada dia penso més que el Codi Penal vigent està mal administrat i dirigit amb mancança de sensibilitat social. També per auxò i com acte de protesta pacífica i democràtica, apagaré el meu televisor quan parli el Rei Felip VIé de Castella i Vé d'Espanya, segons consta a la cronologia monàrquica que es pot consultar a google. Una Monarquia que ha fugit de plantejar als ciutadans de tot l'Estat un referèndum sobre Monarquia o República a Espanya després de la mort del dictador Franco, buscant la seva consolidació per terceres vies laterals, no és admissible segons el Dret Públic Català que tenim abolit. Per això tampoc els convé que Catalunya tingui Estat propi. L'actual Rei mai juraria les Cosntitucions i Drets de Catalunya. Va contra els seus principis i interessos de sempre.