l'orgull de ser català en temps real

Ara que l'Estat ja sap que el Referèndum d'autodeterminació és innegoociable tot i que el Ministre de Justícia Sr. Rafael Català, avantçant-se als aconteixements va dient per Europa per justificar la seva pisició contrària, que la independència de Catalunya no està en la Constitució, el Gobierno s'adona que les mesures coercitives posades en marxa a través de la Fiscalia General del Estado el deslegitimen davant les democràcies europees. Dir que és desplaure i fer xantatge la convocatòria de la cimera del Dret a Decidir en la perspectiva del Referèndum que el Gobierno vol impedir, que s'ha d'imposar el diàleg sobre financiació i competències de l'administració autonòmica i no cedir al que qualifiquen de xantatge dels catalans, no és viure en temps real. Volen ignorar que Catalunya segueix el seu camí que vol lliure i sense paranys. Pateixen la corrosió dels prejudicis, la superficialitat i les falses creences. Volen rentar els cervells dels catalans amb l'ajut dels fidels de Ciudadanos disposats a desnacionalitzar com sigui els països catalans, però no eviten la ràpida recuperació dels acuífers i l'orgull de ser catalans. Els catalans sabem, com deia Josep Armengol, que la independència és la garantia definitiva dce la supervivència nacional de Catalunya. La garantia de futur, sense discriminacions ni exclusions, la necessiten també tots aquells que han vingut a Catalunya a establir-se i trobar feina, compartir la vida amb els catalans, patint i suportant com a catalans les atacs, enganys i discriminacions de l'Administració Central.Catalunya és clar que no s'aboca a la desaparició inevitable ni a la pèrdua dels seus drets i llibertats.En paraules de mossènj Armengou som catalans per damunt de les denominacions oficials, fet primari i indiscutible que no ens han pogut llevar. Serr catalans ens situa en la geografia i en la història. Podem haver decidit davant la invasió napoleònica romandre a Espanya, però no erem ni som un fet contingent tot i que CAstella i França ja ens van trocejar amb el Tractat del Pirineus de 1659, cedint Castella Catalunya Nord i el Rosselló a França. Però els catalans ens retrobem com a catalans seguint el camí digne d'un poble que se sent nació i vol exercir la seva responsabilitat històrica com ho van fer les terres portugueses separant-se de Castella fa segles. Espanya ja no té disfressa per presentar-se defensant una unitat que exigeix "imposar" i mantenir-nos com a "provincies perifèriques", descatalanitzar Catalunya destruint els valors humans no castellans de manera antihistòrica i forçada per impedir una segona Portugal ara a la zona mediterrànea. El camí del centralisme i de l'assimilisme espanyol, el foment del caciquisme empresarial adicte a l'unitat d'Espanya han fracassat a Catalunya que reneix sempre com a nació. Espanya sap que la Espanya una dels Principis Fonamentals del Moviment Nacional adoptats per la dictadura del General FRanco i tranasposats a la Constitució de 1978, només pot ser efectiva per una dictadura coercitiva i repressiva. L'actual Espanya i el seu Gobierno saben que abraçar els mètodes de la dictadura per frenar la independència de Catalunya és el fracàs més clar d'una polìtica de democràcia aparent quer ara intenten fer amable, sota una Constitució radicalment semàntica que només sobreviu gràcies a la unitat forçada amb una llibertat també aparent fortament limitada per les lleis coercitives del Gobierno. No poden pretendre, com no sigui desligitimant-se més encara davant l'Europa democràtica del segle XXI, intentar cohibir la lliure expressió del pensament i de la política catalana servint-se d'interferències i d'unes expectatives de diàleg imposat des del Gobierno prescindint de la voluntat democràtica catalana lliurament acordada i establerta en el Parlament democràtic de Catalunya. El Gobierno sap ben bé que els catalans no renunciem a< l'orgull de ser catalans en temps real.