el neofranquisme destapa la seva veritable cara

Ahir veiem a les notícies de televisió com el nou Ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, destacat militant del PP proper a l'ala més neoconservadora, com a resposta a la convocatòria de la cimera pel dret a decidir feta pel President Puigdemont, deia <>. Pels que seguim el dia a dia de la política catalana i espanyola, aquesta expressió té molt poc de democràtica, trenca amb la cara amable que el Gobierno ha enviat a Catalunya i descoibreix els veritables interessos de tota la operació Catalunya. Aquest tipus de coses trenca el diàleg no aparent iniciat entre Gobierno i Catalunya, sense necessitat d'aplicar contra Catalunya els articles 55 i 116 de la vigent Constitució espanyola que pronostica el Catedràtic de Dret Constitucional barceloní Francesc De Carreras. El pitjor error del Gobierno és fer-nos arribar missatges de que són molts i ens poden vèncer dins i fora de Catalunya. Aquesta idea de les dificultats que ens volen posar al procés cap a la independència és una autèntica declaració d'ocupació i presa del poder per part de gent extranya a Catalunya disposada a imposar el seu criteri perquè es creuen que són majoria, però no aclareixen on, doincs a Catalunya electoralment parlant els del PP i els seus aliats Ciutadans són una minoria. No volen veure que molts espanyols no estan d'acord amb els plantejaments del Gobierno i accepten obertament que Catalunya faci el Referèndum d'autodeterminació. El Ministre ha fet una llastimosa relliscada presumint de dominació quan sap que no és possible obtenir fruits d'un diàleg amb imposicions i sense voler escoltar ni oferir solucions polítiques viables. El cas dels catalans saben a Madrid que és un conflicte insalvable des de fa segles i menys insalvable amb amenaces o amb demostracions de força i violència verbal incontinguda. Aquest nou Gobierno continuísta del anterior sota el mateix president sap que la democràcia és quelcom difícil i que tota democràcia exigeix l'existència d'un Estat. El Catedràtic de Sociologia de Coimbra Boaventura da Sousa ens recorda que no hi ha democràcia europea perquè no bi ha Estat europeu. L'Estat està en curts de desorganització, no interessa al neoliberalisme. El que importa és fomentar l'individualisme prescindint dels serveis de l'Estat, generar doncs desconfiança envers l'Estat. També convé garantir l'asfixia econòmica i reduir les polítiques socials. L'Estat és vist en aquesta nova etapa com una limitació ilegítima per les oportunitats de lucre privatiu. l'Estat esdevé ineficient, però hostil al consens, limitant la llibertat dels empresaris. L'Estat no dona solucions per lluitar contra les desigualtats socials. El nou liberalisme conservador separa rics i pobres, fent inviable la democràcia, però també impossibilitant aquest neoconservadurisme qualsevol revolució amb pressions amenaçadores, servint-se dels mitjans de comunicació que controlen amb una resposta repressiva a qualsevol alteració. Es tracta de desconectar les aspiracions de la ciutadania de la democràcia formal emparada per una Constitució i una llei electoral adient als interessos de les oligarquies financeres que dissenyen i decideixen el futur. Les idees cauen davant els interessos econòmics. L'important és fer agonitzar la democràcia. El Gobierno hauria de donar resposta a la pregunta de qui domina Espanya seguint la que ha fet Chomsky sobre ¿Quién domina el mundo? Per què els catalans creiem, com creia el President Macià, en un futur de llibertats i d'esperança d'una Catalunya socialment justa i econòmicament pròspera.