estrabisme divergent congènit

En poques hores han aparegut notícies preocupants i contradictòries pel futur del procés. D'una banda la Presidenta de la Diputació de Barcelona, Sra. Mercè Conesa, important càrrec de l'antiga Convergència com Alcaldessa de Sant Cugat, fa apel·lació a un suposat realisme per no fer el referèndum i prefereix eleccions per suprimir acords a conveniència, en la creença de que PDECAT conseguiria fer-se de nou amb el poder hegemònic a Catalunya. No són, ni representen avui PDECAT "Una política per Catalunya" que va defensar Jordi Pujol en el seu llibre d'aquest títol l'any 1976 presentant un programa de resposta democràtica a la situació i un catalanisme amb voluntat de ser i crear que va definir com nacionalisme català per la recuperació del poder polític perdut ara ja ha fet 300 anys, doncs per Pujol el nacionalisme i la coinsciència de ser país és més permanent que la classe social i menys fruit de les circumstàncies de la cojuntura com llegim a la pàgina 197 del llibre. Per Pujol nacionalisme havia de ser una força per construir, no per dislocar i impedir el progrés. El possibilisme d'aquella Convergència és ara estrabisme divergent. Primer es va deixar de banda el programa socialdemòcrata inspirat en l'humanisme cristià, per abraçar el pacte i el neoconservadurisme social. Ara la Societat Econòmica BArcelonesa d'Amics del País també es posa a demanar com els empresaris aposentats a Foment del Treball que hi hagi diàleg entre Govern d'Espanya i la Generalitat, desaconsellant seguir amb el referèndum com llegim a l'ABC d'avui diumenge, i proposen un pacte transaccional per desbloquejar, segons creuen, la situació. Segons ells no ens va ni els va bé. Mentre vivim sota el ,patetisme de l'actuació del PSC subordinat al PSOE que ja no sap si es de dretes o d'esquerres amb una indefinició que els torna inoperants i es proposa destruir la coherència dels que no volen rendir pleitesia a la Monarquia espanyola. No es veu en els representants de CDC al Congreso de los Diputados una posició enèrgica en defensa dels drets socials contra el govern Rajoy quan s'arrengleran amb el PP per votar contra la derogació de les lleis laborals fetes pel PP per abaratir els acomiadaments, baixar els salaris i esclavitzar els treballadors a fer més hores sense cobrar-les com podria veure fàcilment la inspecció laboral. Miren tort, esbiaxadament, amb exotropia. Sembla que vagin cap una banda i es fixen en la contrària. Ara els diaris de Madrid recorden que segons diuen veus oficials això del referèndum és un xantatge i que la únic a opció de la Generalitat, escriu la Razón en la seva editorial del dijous 15 de Desembre, és acatar la legalitat imposada pel Govern d'Espanya i el diàleg que se'ls ofereixi, taxant d'insensatesa defensar el referèndum. Per pressionar una mica més comencen ara els tràmits per inhabilitar la Mesa del Parlament de Catalunya i posar-lo en mans de Ciutadans i del PSC que no volen referèndum. El Mundo en el seu editorial d'ahir dissabte afirma que el separatisme és un xantatge, un repte que exigeix una resposta ferma. Segueixen empenyats en dir que defensar la democràcia és desobeir els tribunals, parlant de fugida en endavant de les forces separatistes. Busquen eqauiparar la situació a la històrica del 6 d'octubre per atacar i acabar amb el que diuen és una deriva política greu, la qual cosqa exigeix pel diari unitat polìtica dels partits polìtics espanyols i fermesa institucional contra la desobediència que segons ells es basa en una falsetat. Pel Mundo, el Govern català està empenyat en promoure una sendda separatista que desborda els límits fixats en la Constitució. Aquest és el mur amb el que volen fer topar Catalunya `per desaarticular el procés, tractant-nos de demagògs i populistes. Cap d'ells parla de via democràtica perquè la democràcia que volen els catalans consideren i sentencien és il·legal sense parar-se a mirar l'entorn de la apliucació internacional del principi democràtic i el dret a la auto0determinació dels pobles que ho decideixin lliurament, amb dret a la secessió d'un estat anterior, que recorda la Carta fundacional de les Nacions Unides de 1945. Però a Catalunya, l'estrabisme descobert evidencia amb fets que a Catalunya es parla de República catalana amb la boca petita, com diu el meu amic Merino en les seves reflexions. Amb l'ús de la lei contra la democràcia destrueixen l'Estat de Dret perquè han trencat l'equuilibri de poders, mentre a Catalunya alguns i algunes d'extracció convergent tornen a l'ambiguïtat del pactisme, desautoritzant l'esforç permanent del poble i qualsevol opció unilateral basada en el principi democràtic i el Dret Internacional. Ha tornat la linea pujolista de sempre, la del "peix al cova", sense anar més llkuny que l'autonomisme retallat que tenim concedir pel Gobierno d'Espanya. Mentre tant concessions administratives del Govern d'espanya a empresaris d'èxit que resulten fallides com el cas Castor i ara el túnel pirinaic però enriqueixen les butxaques de sectors econòmics no precisament basats a Catalunya gràcies a contractes que podrien semblar de favor si no s'han fet amb previsió jurídica suficient.