Ha parlat el Rei de Castella ampliada

Ahir, vigilia de Nadal, que és la gran festa familiar catalana per excel·lència, un dia desprès de la reunió celebrada al Parlament de Catalunya pel Pacte Nacional pel dret a decidir que va acabar acordant intentar pactar la celebració d'un referèndum pactat a Catalunya, el Rei Felip Vé d'Espanya i VIé de Castella va aparèixer per totes les cadenes de televisió d'àmbit estatal donant en forma de missatge de Nadal un seriós avís i una desautorització al somni català del Referèndum per la independència. El Rei ha seguit la pauta marcada pel Govern d'Espanya que s'empenya en dir que el Referèndum no és un mandat democràtic, malgrat que la Constitució que dona vida legal a la monarquia autoritza al Rei per convocar un referèndum. El Govern d'Espanya vol deixar clar que també mana a Catalunya per damunt de la Generalitat i el Parlament catalans dient la Sra Vicepresidenta Sáenz de Santamaria el propassat 17 de Desembre a Barcelona que "són el govern d'Espanya i també el govern a Catalunya i dels catalans que els han votat i molt". No ha vingut a obrir diàleg, sinó a recordar-nos que som sota el domini d'una Castella ampliada amb do mini de Catalunya. Uns dies abans, concretament el 14 de Desembre, el President Mariano Rajoy aconsellava al President Puigdemont a fugir dels extremistes de la independència de Catalunya, precisament quan el Pare benedictí de MOntserrat Hilari Raguer diu que no és pecat esser independentista i ho justifica amb un llibre amb aquest títol. El missatge té un contingut subliminal clar, paraules escollides i seleccionades per donar la clau telegràfica del missatge, presentat en forma desapassionada i serena per un Rei que no ho és per la Gr`pacia de D´ñeu sinó per la llei dels homes i ser fill de Rei que ha abdicat en el seu favor. El missatge és lluny d'ésser inconcret, doncs el Rei ha parlat obertament contra la independència de Catalunya abandonant la neutralitat promesa el 2014. Aquest Rei s'agafa de nou a la llei positiva marc constitucional i al Codi Penal vigent per facilitar la imposició de càstics per la via judicial als rebels catalans. Seguiran obrint-se procediments penals contra tota actuació crítica, humorística o irònica o de protesta simbòlica dels que no rendeixen pleitesia a Sa Majestat, xiulen el Rei en actes públics i no l'aplaudeixen, trenquen o cremen la seva fotografia, la guillotinen o la posen cap per vall. És cert que com a Rei legal, l'empara la Constitució per damunt de les lleis i de la Justícia perquè és una figura inviolable, la qual cosa no el fa immune a la crítica, per molt que li molesti o no li agradi, doncs sembla que per ell la llibertat i la tolerància tenen límit emparat en la seva inviolabilitat constitucional. Anuncia hostilitat administrada per els tribunals de mnanera que la Corona no es vegi compromesa en l'operació iniciada per concloure un catalanicidi polític. Aquesta forma de manifestar-se la monarquia espanyola no correspon als temps d'una democràcia feta amb principis i valors europeus que exigeix respectar les llibertats, els Drets Humans, la tolerància i el dret de les causes justes.El Rei s'ha tancat en el tema sobiranista i la vulneració de la lei que considera estèril perquè no conduirà a res i obrirà velles ferides. El Rei sembla passar per alt que Nadal és temps de pau pels homes i les dones de pau i que hauria sigut millor demanar perdó al poble català pels errors i lers mesures antijurídiques del Govern d'Espanya empenyat en posar la Justícia contra el dret dels pobles a la secessió democràtica i pacífica en base al principi democràtic i la Carta fundacional de les Nacions Unides de 1945. Queda clar que amb el seu advertiment no faqcilitarà ni promourà cap amnistia dels coindemnats com tampoc permetrà, d'acord amb el Govern actual d'Espanya que Catalunya celebri el Referèndum, començant la campanya pel no a la convocatòria i posterior celebració. El Rei que no és igual entre els iguals, és inviolable i intocable ha parlat de tolerància, diàleg i llibertats, però sense desviar-se del discurs oficial que previament li haurà conegut i aprovat el Govern d'Espanya. Ara ens diu que és obligatori respectar la llei, la que segons Rei i Govern, Partit Popular més els aliats del PSOE i Ciudadanos, és el conjunt de normes que protegeixen la nostra democràcia, aprovades i promulogades cirsunstancialment segons qui disposa de majoria parlamentària. Vulnerar les normes de l'Estat, que és el que diuen sense fonamentar fem els catalans, pel Rei empobreix la societat i ens empetiteix. No hi han altres horitzons pel Rei que construir, enfortir i engrandir dins d'Espanya, amb unitat, d'acord amb la llei espanyola, per la convivència i la cohesió social del país. Només ha parlat d'Espanya com eix central del missatge, atacant les tensions i enfrontaments, la intolerància i la exclusió, la negació dels altres o el despreci al valor de l'opinió dels demés, afirmant que no tenen cabuda a l'Espanya d'avui aquestes actituds i comportaments que obviament no són del Govern ni de l'Estat, sinó dels que volen trencar la vida en comú dels espanyols, afeblir i destruir, és a dir els independentistes. Però l'infinitiu el col·loca en la indefinició del passat que va malmetre la coexistència que requereix actituds dels poder públics que no soluciona l'obligat respecte a la llei imposada. El Rei no parla de equitat, pactes, esperit de les nacionalitats històriques com Catalunya, apuntant-se també a ignorar que Catalunya és una nació a la que es vol dinamitar institucionalment. Contra fractures i divisions internes, reobrir vells rancors i ferides ara tancades, el Rei demana construir sobre la diversitat que no defineix apuntant-se al negacionisme del Govern d'Espanya, amb projectes per la millor Espanya, raons que considera més que poderoses per treballar per la unió i treballar tots junts. La programació just abans de "telepasión" i Miguel Bosé amb la seva cançó "estaré" sembla l'exègesi de la llei del domini hispánic que disposa de lleis que sostenen com una crossa la institució monàrquica. Així i tot el Rei ha parlat de les desigualtats de manera molt superficial, sense analitzar els més greus problemes de la societat vulnerable. No dona esperances ni genera confiança. No és el Rei estimat del poble. Limita el conflicte Catalunya Espanya a la vulneració de la llei que s'atribueix als polítics catalans als que no es dona altra resposta que el no a les seves reclamaciós en àmbit autonòmic incrementant el deute públic català en xifres preocupants, mengre consideren Espanya com un patrimoni col·lectiu, sense parlar de regeneració democràtica i de la manca de transparència de moltes operacions. No aporta vlaors democràtics, només coneix un país i desconeix oficialment l'existència dels països catalans, de4l que se'n desprèn que Espanya no ha evolucionat en paral·lerl a la història contemporània europea i segueix sense donar resposta adequada als reptes sorgits de les transformacions de la societat perquè les solucions possibles perjudiquen els interessos dels que dirigeixen l'economia espanyola ia l'ensems catalana. El Rei dona per bo que la Constitució i el Codi Penal es converteixin en arma de combat contra els representants polítics catalans díscols que començaran a ser jutjats a Barcelona a partir de febrer 2017. Novament el. Rei vincula la seva sort i futur, no a un referèndum sobre monarquia o república, sino a l'imperi del poder absolut del partit que li fassi de crossa per seguir estant Rei d'una Espanya regionalment diversa, però unida i dirigida com una empresa verticalitzada des del Govern Central. La visió d'aquesta monarquia que se'n desprén del missatge és inconcebible en un Estat democràtic en el que la veritable base de tot ordinament jurídic no és la voluntat dels que governen i disposen d'un activador judicial, sinó dels Drets Humans com el sobstrat ètic i moral de la societat i les seves lleis, principis i valors tal com han sigut definits per les Nacions Unides, la Unió Europea i les Convencions Internacionals que exigeixen siguin la veritable base de tot ordinament jurídic.