la desmesura de la insensibilitat

Estem obligats a rebutjar moralment que s'obligui a pagar l'energia als que no tenen per pagar, víctimes de la caiguda d'empreses o d'acomiadaments estudiats i planificats per donar més beneficis als empresaris sense consciència social. El poble no és com el toro que ha nascut pel dol i el dolor, que es creix en el càstig, segons deia el poeta alicantí Miguel Hernàndez, doncs el sabor de la mort és el del ví. És aquesta la sensació i sentiment nadalenc que tenim els catalans? El poble viu sota la insensibilitat del tractament judicial de causes que demanen equitat i generositat en lloc de provocar plors i suïcidis per impotència i depressió severa. Som en dies d'alegria i no agrada sentir ni llegir aquestes coses que ens apropen a la realitat dels sense sostre i dels que precisen de la caritat pública i ciutadana per dur-se alguna cosa a l'estomac, abandonats i sense el caliu familiar. Nicolás Guillen en la seva poesia feta en tempa de la dictadura d'en Fulgencio Batista "Mi patria es dulce por fuera", deia que la seva pàtria cubana és dolça per fora i molt amarga per dins. El poeta anarquista José Manuel Álvarez Florez escrivia a Barcelona, a mitjans dels anys 60 que la consciència dels demés éssers existeix a més de la pròpia i ens limita perquè ens encercla. Però les persones som i anem més enllà dels llindars humans, del poder que guia cap a la tragèdia els actors a l'escenari del teatre de la vida, acatant totes les imposicions i exigint silenci als que no es dona l'oportunitat de triar res diferent o de voler respondre la paraula que defensa la injustícia i retreu les llibertats i drets, com el de debatre al Parlament de Catalunya i decidir quina actuació i futur ha de seguir una nació com la catalana que el Govern d'Espanya no vol que celebri un referèndum democràtic per aclarir si es vol constituir en Estat independent o no.