el sentit de la política conservadora espanyola

L'embolic organitzat per la Vicepresidenta del Gobierno que ha decidit obrir despatx a Barcelona acaba de perdre tot el seu encís des del monent que les poriumeres trobades han sigut amb els representants de l'unionisme constitucional i empresaris que ben bé podrien inscriures entre los catalanes de Franco del llibre del mateix títol d'Ignasi Riera. Voler crear la quinta columna antinacionalista operativa a Catalunya allunya la creença de que el Gobierno vol una entesa amb Catalunya. El que descobrim és que volen inflar el suflé espanyolista per enorgullir-se de feina ben feta a Catalunya, amb promeses que saben no cumpliran, i desinflar el procés democràtic cap a la independència. No han vingut a compartir, sinó a mostrar domini i vigilància. No veiem cap gest d'aproximació a la realitat social catalana, apart del Palau del carrer Mallorca. La Vicepresidenta no s'ha reunit amb representants sindicals, no ha anat a visitar Ciutat Meridiana i Trinitat Vella, barris fortament degradats, com també hauria pogut donar un tomb pel Raval i parlar amb la gent. La Vicepresidenta ha vingut de Virreina temporal pèr intentar conseguir l'objectiu marcat de fer desistir els catalans del Referèndum. No tenen credibilitat els que han enviat la Fiscalia contra els resistents demòcrates catalans que cal inhabilitar per via judicial. No els interessa freconèixer que hi haurà referèndum es posin com es posin tot i que ens han tractat de populistes, de poble sense alternativa millor que la dominació impositiva espanyola, la dependència i la desestructuració nacional catalana. No poden amagar que són la dreta conservadora sotmesa a la dreta europea, sense espontaneïtat ni capacitat d'improvització per superar els atzucats de l'economia. Ho volen tot segur i mesurat, sense acceptar la crítica al poder, ni la dels que els han ajudat amb la força del vot a repetir com a governants. Aabans de trobar-se amb el GIOvern de Catalunya, la enviada del Gobierno prefereix organitzar la contestació obrint un atractiu camí per el liberal conservadurisme separat de les tesis progressistes del també liberal Stuart Mill. S'ha reunit amb els representants de les tendències conservadores i socialista neoconservadora contra la forma de vida catalana, però no ha conegut la realitat multiètnica de la terra que trepitja per imposar la llei feta a Madrid com a base de tot els sistema polìtic i social català. No sabem, perquè no trascendeixen les converses a porta tancada, quin impuls mou realment aquesta acció, si és un preludi d'admetre que hi haurà referèndum o recollida de la informació convenient per intentar aturar el Referèndum fent política de despatxos i mòbils, la de les clàssiques conspiracions i intrigues per desacreditar les persones que molesten. La funció de la nova Virreina s'assembla prou a la dels governadors Civils que eren nomenats en temps del bipartidisme del segle XIX per fer la política electoral del govern. Obrir els ulls a la realitat catalana que no és d'abocar diners recaptats amb els impostos que paguem ni de peixet. Corregir aquesta via seria el millor desig de Nadal, la conciliació i la tolerància per les decisions polítiques del Govern, el Parlament i el poble català en el marc de convivència que senyala la democràcia moderna, sentit d'Estat al servei de la societat i impregnada del sentit del dret creat pels Tractats Internacionals i la Carta Fundacional de les Nacions Unides. Que no es pensin que amb cara amable dissimulant la que fins ara ens han mostrat ens creurem tot el que ens diguin. També els presoners de Mauthaussen que anaven a ser gassificats eren acompanyats amb música de violí per dissimular el que els esperava, i si pretenen provocar situacions anòmales a Catalunya desde la nova torreta de comandament, estan molt equivocats.