elogi de la llibertat

Un dia algú va descubrir que socialisme i marxisme no coincideixen. Pensant en la Unió Europea, també es va veure que l'abolició de les fronteres entre els Eatats membres no conduia necessariament a la instauració necessària d'un determinat règim polìtic simultani per a tots. I la veritat és que l'estat internacional segueix sent inexistent, com explica Eugenio Colorni del Moviment italià per l'Europa Federal en el prefaci de "El Manifest de Ventotene", d'Altiero Spinelli. Ha costat molt compaginar socialisme i llibertat donades les diferències de pensaament sobre l'origen de les llibertats. Durant mjolt de temps les llibertats hyan sigut considerades, i encara ho són, com un dret natural lligat a l'origen de l'individu que justifica la resistència a tota opressió. La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica de 1776 n'és la viva expressió quan inclou la llibertat com a dret inalienable, al mateix nivell que el dret a la vida i a la felicitat. La Declaració dels deets de l'home de 1789, enumera la llibertat com a dret natural imprescriptible a l'article 2, per protegir l'individu. Es tracta d'un concepte polìtic que pensadors com Rousseau no discuteixen, perquè consideren que és la primera qualitat de l'home en el seu estat natural, que pot delegar en la col·lectivitat quan estableix el pacte social. Però una nova tendència que considera la llibertat com una construcció social com diu Gaspard Koenig, director del Think Tank "Generació LLiure", doncs segons ell la llibertat ha donat sentit a les revolucions democràtiques davant erls totalitarismes que miren la llibertat individual com una antiqualla burgesa. Benjamin Constant va aclarir als pensadors que hi ha una llibertat dita dels antics que consistia en participar a la vida de la ciutat i obeir les lleis, com podria ser el cas de Sócrates. Però també va dir que en els temps moderns la llibertat es refereix a la indeoendència individual i al respecte a la privacitat, la qual cosa situa la llibertat com a garantia de seguretat, la llibertat com garantia dels drets de la persona. Cadascú ha de poder determinar i treballar per asolir-los les seves pròpies finalitats i objectius amb el mínim de limitacions. La llibertat esdevé d'aquesta manera com una condició del camí individual segons explica Koenig en el seu llibre "Combat pour l'autonomie". Però avui tenim una societat que no vol ser, no vol pensar, i prefereix deixar-se portar, renunciant a l'exercici de la seva llibertat com no sigui per viure el moment malgrat les limitacions de tot ordre quwe l'imposa l'Estat. La gent no vol resistir-se a l'oportunitat del plaer i fuig del sacrifici o paga per què altres se sacrifiquin per ells convertint-los en esclaus aprofitant les avantatges dels clans i classes socials poderoses, com abans es pagava perquè altres anessin a la guerra d'âfrica en substitució dels fills de "casa bona" que havien sigut reclutats per nodrir un exèrcit. És la llibertat un invent de resistència al treball? Però no es vol considerar per alguns estats que la llibertat ha portat unit el desenvolupament del concepte d'autodeterminació davant aquest relativisme dels valors i dels principis que han intentat destruir revolucions i contrarevolucions. El 1948, les Nacions Unides declaraven la llibertat com el reconeixement de la dignitat inherent a tots els membres de la família humana. Amb aquest concepte no existirà la sobirania absoluta, sino que es reconeixeran com així ha sigut uns Drets Fonamentals vinculats a l'individu amb independència de l'autoritat social i/o política com explicava Benjamin Constant l'any 1815 en el seu estudi "Principis de Política". á llibertat és el paradigma que fem nostra i utilitzem els demòcrates cada vegada que protestem contra una llei o un acte de govern que limita i afecta a la nostra llibertat individual i col·lectiva, doncs una llei per molt que hagi sigut votada en un Parlament amb plena transparència democràtica no garanteix la seva legitimitat, i segueix viva la prevalència de les llibertats davant la llei ilegítima, les lleis liberticides. Només cal llegir les Sentències del tribunal Europeu de Drets Humans des de la seva constitució el 1959 per observar la reiterada jurisprudència contra els estats per la vulneració dels drets a les llibertats que formen part del bloc constitucional a tots els estats europeus. Però sense oblidar que la llibertat formal no es pot imposar sobre la llibertat real que és preferent i prevalent davant la llei ilegítima i no convertir la llibertat en un concepte pobre i confús com deia el filòsof britànic Isaiah Berlin en el seu assaig "Two concepts of Liberty".