desafecció democràtica

Avui a les 21 hores, puntualment veurem el Rei de Castella ampliada amb domini sobre la Catalunya de les quatre provincies espanyoles que, acumulades com Comunitat Autònoma, amb competències limitades i voluntat polìtica anulada constanment, amb recursos econòmics filtrats i redefinits per la Hisenda espanyola, ja han conseguit convertir en una empresa política dependent de l'Estat central. Fan l'Estat imprescindible de cara al pagament del deute de Catalunya amb interessos favorables a Espanya i la reducció del sostre de dèficit autonòmic. Molts ciutadans molestos amb l'actitud agre envers Catalunya del Govern d'Espanya o capgirarà la pantalla o apagarà el televisor o desintonitzarà les cadenes estatals també dites "nacionales", con la lotería nacional. També es pot fer el mateix, sense incòrrer en delicte, amb els sagells de correus, perquè es tracta d'una realitat imposada que s'apaga amb tristor. Hi han altres programes per veure a la mateixa hora a altres cadenes internacionals apart de la lectura del missatge oficial de Nadal del Rei del que queda de Las Españas difós per la TV de l'Estat que paguem tots plegats. Cap llei ens obliga a veure i escoltar el discurs de sa Majestat el Rei que no té res a veure amb els Reis màgs ni amb el Pare Noël, per molt que ens aparegui per televisió la vigilia de Nadal. Els ciutadans de Catalunya, partidaris o no de la independència tenim el perfecte dret de decidir el que volem veure per televisió, si volem veure la televisió. No son dates per estar pendents del que dirà qui no governa que no tindrà cap efecte polític ni jurídic. Tant sols omplirà un espai de la comunicació pública, com a bon actor públic com diu la reina mare Sofia ha de fer un Rei. Pot ser millor perquè els que governen des de les Espanyes turísticament penitents per Setmana Santa, ja ens amargat prou les festes amb els seus recursos al Tribunal Constitucional. Però ens tornarà a dir que sense unitat de tots els espanyols, inclosos els catalans, hi haurà decadència, quan la decadència ja s'ha produït gr`pacies al negacionisme, l'immobilisme i l'actitud anticatalana i antidemocràtica del Govern d'Espanya que dirigeix el transfranquisme, com diu Rampnm Cotarelo en el seu llibre "La República Catalana". Ara són dies de descans i de reflexió per a tots, però no de rebre més impactes depressius i de "el caso de los siniestros i la brutalitat de les guerres i el terrorisme islàmic". El món realment és plé d'escorpins. A les terres ibèriques s'ha tolerat i treballat amnb poca eficàcia el maligne de l'avaricia i la prevaricació social, doncs segueix essent negoci per alguns la droga, la corrupció, l'evasió de capitals, la inseguretat i el frau, a més de l'especulació amb les concessions administratives com els casos Castor i Tunel del Perthus, les autopistes fallides i els aeroports sense avions ni passatgers, tots èxits de la manera de fer i decidir un govern sense transparència real, tancat i silenciant el que no convé que se sàpiga. Ens agradaria també a molts que aques6t rei jove, però no inexpert, parlès de la covardia de les armes dels assassins i terroristes. Com deia el poeta Miguel Hernández, "poc valen les armes que no podran amb un poble que seguirà sent un poble per molt que el vulguin cec, escanyat i impotent, quan saben que la impotència són les mateixes armes". Els botxins de la llibertat saben que un home o una dona desarmats són un bloc ferm i resistent perquè saben que la seva actitud no és estèril. "Els pobles -deia Hernàndez- se salven per la força que bufa de tots els seus morts".