maratón del Gobierno contra la República Catalana

Decidir vol dir redefinir situacions, mentre que autodeterminació vol dir afirmació de l'existència històrica d'un poble que és fàcil reconèixer per la seva propia existència, amb capacitat per constituir-se en estat. Com deia el jurista català Maspons i Anglasell l'any 1932 en un acte públic celebrat a "La Falç el dia 23 de març, dissertant sobre Catalunya Estat, analitzant el problema de Catalunya amb objectivitat i sense apassionament, ja anunciava que un Estatut no ha de ser un regateig entre els catalans i els que governen a Madrid; que é4sw una qüestió d'estira i afluixa, punt de vista que Maspons considerava malahuradament desenfocat, doncs Espanya i Catralunya som territoris d'Europa el que ens obliga a sotmetren's tots a les normes de dret que informen la civilització europea, així doncs al Dret internacional supraconstitucional amb els principis de Dret Públic al que s'han de subjectar les relacions entre Catalunya i Espanya. Mas`pons considerava que el cas català té una base jurídica claríssima, doncs la personalitat de Catalunya és una realitat que ressalta d'una manera inconfusible. Els catalans som una totalitat dins del territori català envahiot militarment i amb moviments migratoris de post guerra que han cregut en Catalunya on han trobat fortuna i possibilitats el seu futur adoptant els costums i món català. Som doncs una majoria que té dintre de casa seva minories que no desdibuixen el fet català, una entitat gens artificiosa ni imaginària per què té una història i unes institucions milenàries, una llengua pròpia, un Dret Públic abolit que s'ha volgut convertir en una norma de relacions fixada per nun àmbit constitucional espanyol que no permet desenvolupar l'autogovern de Catalunya amb l'excusa de la igualtat entre tots els espanyols, malgrat que no hem renunciat mai voluntariament als drets dels catalans a exercir la sobirania. El darrer Estatut aprovat pel Parlament català i refrendat pel poble fou utilitzat com la Constitució com un instrument de dominació, amb retallada judicial que va negar la personalitat nacional catalana que recollia el text aprovat democràticament. La llei espanyola es va posar mpel govern d'Espanya per damunt del Dret Internacional que reconeix el principi democràtic com a base de la lliure autodeterminació dels pobles. Ara Espanya és un ferment de pertorbació, no Catalunya, amb negacions i manifestacions de domini sota un Estat monàrquic quan l'esperit català és clarament republicà, d'una democràcia participativa. És precisament en aquesta situació, quan els representanbts democràtics del poble català han de sentir que ens vingui la Vicepresidenta del Govern espanyol a dir-nos que també manen a Catalunya perquè els catalans els han votat i molt, rebutjant parlar del referèndum que Catalunya ha decidit fer negant el fet nacional català com tenen decidit i argumentant que pertanyem constitucionalment al conjunt dels espanyols que són els únics que poden decidir. Ha arribat a Catalunya i en lloc de reunir-se amb el primer representant de Catalunya, el President de la Generalitat, ens nega publicament, servint-se dels mitjans de comunicació, el dret dels catalans a votar en un referèndum basat en el principi democràtic, posant la llei penal espanyola com parapet i canó d'atac, afegint que "el referèndum no és un mandat democràtic", segons publica avui La Razón, doncs exigeix respecte al marc legal i dialogar únicament sobre el que el Govern d'Espanya accepti parlar. Som davant una marató contra la indeoendència de Catalunya mantenint el "no puedo" i "no quiero" de Rajoy, negant als ciutadans de Catalunya gbaudir del sufragi universal per decidir si volen una democràcia d'arrel catalana vinculada als principis iu valors de la Unió Europea. Però no veuen que Espanya i Catalunya n són una comunitat de propuetaris, ni Catalkunya una idiocràcia com diuen des de Madrid els que ens impideixen disfrutar d'una democràcia normal. És ètica i moralment inadmissible que les coses de Catalunya les decideixin 40 milions d'espanyols en lloc dels 7 milions de catalanas e3n una democràcia que admeti la participació directa dels ciutadans per redefinir la organització social, els serveis públics i la convivència. Aquesta realiutat l'hauran d'acabar reconeixent només veient que una majoria de catalans ha decidit votar i que se celebrio un referèndum unilateral d'independència amjb el mseu President Puigdemont al davant.