som on erem. Cal no enganyar-se

Van dir que volien dialogar i ja ens ho creiem, la Vanguardia d'ahir parlava d'un gest del Gobierno envers Catalunya amb la qüestió del català. La vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria ens obre despatx a Barcelona a la seu de la delegación del Gobierno i vindrà amb el seu millor somriure. Però poques hores ha durat l'apropament amable del Gobierno quan han vist els capgrossos de Madrid que el Govern de la Generalitat no es plega als desijos del Gobierno. Primer ens diuen des de'l PP que el referèndum és quelcom de diabòlic agafant-se al fracàs del dirigent italià Sr. Renzi amb el referèndum sobre la recentralització, en lloc de dir que el centralisme és l'error en una Europa dels pobles que s'ha de governar pel principi de la subsidiarietat de l'Estat. I rapidament ha despertat de nou en Alfonso Guerra dient que España no és una nació de nacions, negant aquest vell dirigent del PSOE que Catalunya és un a nació, ara que Pedro Sánchez ja reconeix que Catalunya és una nació. Rajoy, que tampoc reconeix el fet nacional català i sembla no haver llegit allò de "nacionalitats històriques" escrit a la Constitució de 1978, no vol el referèndum per aprovar una possible reforma de la Constitució en qualsevol sentit per què sap que el sobiranisme català l'aprofitaria. Temen tot referèndum perquè es pensen, i a més ho diuen en públic, que Catalunya podria legalitzar el seu sobre la independència que és el que no volen, ignorant o volent ignorar que el referèndum com la sobirania nacional catalana és un dret imprescriptible, incedible i ineludible, encara que la Constitució no l'hagi previst. La Constitució no pot prohibir el referèndum a Catalunya perquè fou escrita per garantir les llibertats i una evolució democràtica al final de la dictadura, amb l'obligació de retornar als vençuts els drets que se'ls havien prés per la força de les armes. Com diu el Conseller d'afers exteriors Honorable Raul Romeva, <>, doncs res no ha canviat en la posició del Gobierno contrària al Referèndum que Rajoy va dir que no volia admetre ni permetre mentre ell fos el President del Gobierno. La política actual del Gobierno és de distracció de les reivindicacions catalanes contestant, això si amb cara simpàtica i música celestial, que, de nacionalisme cataalà i populismes que és el que hi ha darrera del nacionalisme, res de res. L'actuació del Gobierno amable i simpàtica, se sembla a la dels violins dels crematoris de Mauthaussen. Volen intentar amb més diners donats a comptegotes rebaixar el nacionalisme democràtic català, el de l'independentisme. Però ens prenen via Tribunal Constitucional els impostos contra tot allò que inventem fiscalment qu'els interessa recaptar a ells, quan saben la Generalitat aprima la seva economia i vetlla per refer l'economia pública catalana. I mentre això passa, paral·lel·lament, Alfonso Guerra, l'exvicepresident dimitit del càrrec PSOE després de desvetllar-se la corrupció a Sevilla del seu germà Juan Guerra, parla de l'odi a la dreta com quelcom que no forma part del programa del PSOE, però no dissimula el pacte PP/PSOE de dominació contra Catalunya, com ja va fer vantant-se d'haver passat les estisores a l'Estatut del 2006 a la Comissió constitucional del Senat de la que n'era membre. El que està passant desfa el diàleg possible donat que no poden dissimular en cap moment que no volen admetre la legalitat del referèndum d'autodeterminació que exigeix Catalunya. El referèndum no és cap imposició, és una realitat reconeguda en dret internacional per resoldre conflictes, negar el dret de Catalunyaa al referèndum és voler seguir en el conflicte. Pel PSOE el nacionalisme a Catalunya és quelcom de dretes que cal desfer, no entenen que hi hagi socialistes defensant la independència. El desgavell espanyol continua.