referèndum és reconciliació
by
Pau Miserachs
/
divendres, 30 de desembre del 2016 /
Posted in
democràcia directa,
dret,
equitat,
llei,
Secessió. costum,
seny,
vell país
Som en temps de reconciliació social i polìtica, de pràctica de la generositat fraterna, del fer bon i mal ús dels múltiples llenguatges de les lleis, les normes que disposen l'administració dels fruits de les vides, permeten resoldre discrepàncies amb criteri jurídic i equitat, amb moderació i sentit equànim. La democràcia ens permet rectificar tractes i actituds. La veu del poble sempre acaba per posar a lloc les ambicions npolìtiques, obrir el camí als responsables polítics elegits, obligar-los a escoltar tant la crítica com el consell, legislar el que el poble demani o presenti com iniciativa de democràcia directa. Serà d'aquesta manera sempre la societat organitzada i ben informada la que plantejarà les grans decisions als capdevanters del poder que la mateixa societat administra, els que són iguals entgre els iguals. La igualtat rau en confiar a les urnes el camí futrur d'un poble que vol aquest efecte. És en la democràcia que el sufraghi universal permet gaudir de raó i efecte de respecte i coneixement de l'opinió del poble, opinió que avui es pretén substituir per enquestes, algunes prefabricades o lleugeres, com si fossin un apèndix de les lleis que ofeguen el batec del cor de la ciutadania i el més decisiu en democràcia que és el dret de votar. El President Rajoy ha tornat a precisar avui, en roda de premsa a la sortida del Consell e Ministres, que no autoritzarà un referèndum que liquidi la unitat, la història d'Espanya la sobirania i la igualtat de tots els espanyols, que elos catalans són espanyols i com espanyols europeus. Rajoy no es belluga doncs del conformisme, el negacionisme i l'immobilisme, sense preocupar-li gens el tetratremol que pugui organitzar a Catalunya amb les seves paraules. El seu plantejament no és gens pragmàtic ni realista, segueix allò de "qui dia passa any empeny" i vol seguir governant, encara que sigui en minoria tota la legislatura. Rajoy fonamenta la seva posició dient que "no es pot parlar d'incomplir la llei. Tots estem sotmesos a la llei. No podem parlar d'allò del que no es pot disposar que és la sobirania de tots els espanyols. TAmbé ha parlat Rajoy de diàleg i acords govern/oposició, ignorant radicalment els fets nacionals que han sigut esborrats per un Tribunal Constitucional de dubtosa independència per les vinculacions de la majoria dels seus membres amb el PP i el PSOE que els van designar. Rajoy sembla a l'espera del triomf de Susana Diaz al PSOE, política socialista andalusa popularment coneguda com la Sultana. A pereguntes deks poeriodistes ha dit que no vol precipitar-se en elucubracions sobre el PSOE, i és quan ha dit que vol tenir una legislatura que duri 4 anys i sigui fructífera. Tanta negativa al tema Referèndum deixca clara la posició de l'Estat que con fon el fet de la secessió amb el Referèndum que és l'instrument de consolidació del nou Estat Català sota la fòrmula de República de Dret, Democràtica i Social. Vol donar Rajoy d'aquesta manera resposta al President Puigdemont a veure si això que diu de la llei consegueix aturar el procés. Però RAjoy no veu ni vol veure que Referèndum, el que farà Catalunya, és dignitat a més de llibertat, perquè ens porta un acte de reconciliació entre vells enemics, els ocupants i els ocupats. La reconciliació que significa acceptar el resultat del referèndum fet amb joc net i amb igualtat d'oportunitats pel Si com pel No, porta a la germanor entre pobles de la mateixa cultura matriu, campartint el patiment imposat per una crisi econòmica externa. Generositat, amplitud de cor, estimació i comprensió de la diferència, pensament tradicional i estil, triomf de la cultura de pau per damunt de la cultura de la repressió, abandó de l'utuilització de la violència, alliberar els tribunals d'una feina que no és la seva en una democràcia europea, perquè els tribunals interns en un Estat no foren creats per resoldre conflictes polítics ni per decidir si un poble és o no és nació, sinó que foren creats per resoldre conflictes entre individu i Estat, entre els individus i regular les relacions familiars i el dret privat, les obligacions, els contractes, els heretaments, arrendaments, compravendes i contractes d'obra i de serveis, la interpretació de les leis i les obligacions, l'eficàcia de les lleis. Catalunya a estès les dues mans a l'EWstat central per arribar a una entesa que novament se li nega en nom de la llei, sense aclarir quin és el, precepte infringit quan la secessió és una qüestió de fet regulada pel costum en el dret internacional. Llibertat, dignitat i indeoendència ´es el camí del pacte entre Catalunya i Espanya, el camí cap a la República Catalana, de Dret, independent, democràtica i social. La Catalñunya indeoendent és pels catalans el retorn a l'ètica del comú amb la democràcia social per construir en la diversitat i el veritable pluralisme. La reconciliació que Catalunya proposa amb el referèndum ens porta dignitat, la dignitat ens fa lliures, la llibertat ens fa independents. Dignitat, llibertat i independència són la divisa d'un sentiment imborrable com a poble resistent a la paraula de qui no vol reconcliació i només presenta avisos de coerció en nom d'una llei que s'allunya del Dret just i equitatiu, del sentit comú internacional. LA resposta de Catalunya a la acció negacionista és la afirmació en la fe i la ceença d'un futur de plenitud, més democràtic, més humà, per construir un país nou, millor per a tothom. Per Catalunya, "tempos non fugit", no entenem de filkibusterisme parlamentari, creiem que el diàleg ha de tenir un objectiu i s'ha de saber de qu`+e es parlarà abans de sentar-se a dialogar, perqu+e és inadmissible que vulgui9n que ens oblidem de la nostra pròpia història gloriosa. Ni qualitat democràtica doncs, ni acceptació de la imposició d'uns valors que diuen ens uneixen quan en realitat ens separen més, impiodenixen la reconciliació amb els altres pobles d'Espanya i la història que vol Catalunya amb la celebració d'un Referèndum que poermeti suoerar aquest règim autonò,mic que ens atenalla i oifega, que no ens permet restaurar, fer i decidir les lleis pròpies la política social, la immigració i l'economia del nostre territori. El terma català com a conflicte, sap perfectament el Sr. Rajoy i els seus assessors que no té solució amb una règim autonòmic, un model de financiació autonòmica igualitari controlat des de un Ministeri, fent un "blanqueig polític intel·ligent" del Govern d'Espanya que és el que interessa realment al Sr. Rajoy i el seu equip. I seguiran dient les coses a mitges, impedint votar, nergant finalment els valors de la democràcia participativa perquè no troben la paraula referèndum d'autodeterminació a la Constitució, cosa que no és necessària ni obligatòria per produir la secessió territorial. Amb aquests plantejaments dificilment podrà el Partit Popular construir ara una democràcia de qualitat, sense reformar ni modificar res del que han legislat ni del que s'han trobat legislat, fora del paper que la història ha reservat viure a Espanya en el moment de la independència de Catalunya, vell país del qwue erls catalans se senten orgullosos i treballen per fer país en lloc de deshonrar la pàtria amb escenaris de por i no fer res per si de cas, deixant morir i pudrir-se les idees del que en Josep Folch-Plà i Guimeràen diu "seny assenyat"...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada