nacionalisme democràtic no és xenofòbia ni totalitarisme

Sorprèn que a aquestes alçades encara es digui que la política nacionalista catalana condueixi al totalitarisme i la xenofòbia. Ni a la dreta catalanista ni a esquerra es contempla aquesta idea d'aïllament social dels discrepants, doncs partim del fet de que Catalunya és una democràcia plural. Només és un obstacle la prolongació indefinida de la indefinició i l'ambigüitat d'una part de l'esquerra que parla d'un marc d'esquerres en el que volen tenir l'hegemonia representativa per introiduir els canvis socials i econòmics que proposen, però segueixen essent partidaris de "compartir sobirania amb un Estat plurinacional" del que no identifiquen el nom. Tant si val que es digui autonomia, estat federal o Estat català dins de la confederació ibèrica, doncs el penindsularisme que patim dirigit des de un Govern que no entén Catalunya ni accepta el seu dret al lliure desenvolupament social, econòmic i cultural. No voldriem que aquesta esquerra que reclama l'hegemonia a travès el vot popular entrés en el mateix joc que la dreta centralista. Catalunya està per la recatalanització, no per la espanyolització que han intentat PP i Ciudadanos que ni plantegen una Espanya nova, sinó el continuísme del sistema de la desigualtat social i la concentraciò de riquesa. El nacionalisme vist com voluntat i sentiment, creença i esperança. Independentisme no és un moviment isolador, ni el resultat d'un complexe, d'un separatisme. En nple segle XXI, independentisme, seguint els plantejaments de les meditacions de J.V. Foix, és voler deixar de ser una provincia imposada des del poder central, exterior a Catalunya que li nega l'entesa universal, la participació en el desenvolupament de la cultura universal, la plena realització com a país.