el poble pregunta. Puigdemont respon

Ahir fou dia gran a Manresa i a TV3. El President Puigdemont es va sotmetre a tota mena de preguntes que li va fer un ampli grup de persones que representaven, sense dir càrrecs i situacions, un ventall de diverses tendències i pensaments. Tots van actuar com a ciutadans. El President Puigdemont el primer contestant tot el que se li preguntava i acceptant totes les crítiques. El President va demostrar serenitat i tranquilitat, trobar-se en ambient, amb un veritable esperit conciliador de les posicions més contràries que se li van presentar. Fou un dia interessant que es va obrir amb l'eliminació del castellà a la web de la Casa Blanca, fet indicador de les intencions del nou President Trump respecte dels seus veÏns naturals. El debat, les preguntes i respostes davant el poble va començar al teatre de Manresa parlant de la reforma laboral a la que va donar suport CiU. La va encaixar. No va donar resposta. Se'n va anar cap a la manca d'infraestructures com el corredor mediterrani i el no desdoblament vies ferroviàries i de carreteres que frenen inversions i creació de llocs de treball. Va parlar de la industrialització i tecnologia, pero no dinava solució alsd quenno s'adapten a les noves feines "tecnològiques" i es queden a l'atur. Se li vas preeguntar si el model de sol i toxo compromet el futur del país. Va analitzar la manca d'un pla per convertir la recerca en indústria en tecnològica i fer diners, considerant que "la recerca bàsica és insuficient", doncs cal generar riquesa i treballs de qualitat, deia Puigdemont, però això queda clar que no és recerca. Es va dir que la precarietat laboral n permet tornar al jovent conforme a la seva titulació. Cada dia més tituloats universitaris sense feina. "No existeix transició entre món acadèmic i món professional". Es va posar de relleu la formació professional per tenir oortunitats a la vida. Però se li va retreure que la FP és o sembla la sortida dels obres i la dels tontos. La Universitat a Catalunya no és gratuita, és la més cara de l'estat. Se li va preguntar per què és tant car estudiar a Catalunya? I va sortir el tema de les retallades i les rendes. El President va dir que han preferit la sanitat abans que la Universitat. No poden gestionar les beques i encara que el TC va condemmnar l'Estat a retrornar la gestió de les beques a Catalunya, no o han fet. VA preguntar-se el President quin tipus de societat volem fent referència al model educatiu, doncs li deien que les escoles concertades creen segregació racial, doncs la gent obre no pot anar als centres concertats i els benestants no volen els pobres al costat. Se li va dir que tenim a les escoles gent no catalana i no castellana que per tant no tenen la mateixa disposició per accedir al coneixement. No seran escola inclusiva. El President va insistir en que ens manquen recursos, mentre una doctora de Bellvitge li recordava que tenim més de nou mil infermeres contractades com interines, sense garantia de futur a la sanitat, mil metges fora de la sanitat pública i més de mil llits tancats, llistes d'espera inebastables amb més de 3.000 persones a les que no saben que dir i va acabar demanant-li una solució. Puigdemont ha insistit en que no podem generar falses expectatives, i que en el pressupost es prioritzen nillores, allò que és més urgent intentar reduir, reforçant en paral·lel la qualoitat del servei, No està en risc el dret a la salut, va dir Puigdemont. Se li va parlar del malviure diari de la gent de la Mina pel cas de l'edifici Venus, amb llum i serveis tallats. Va reconèixer el President que és tristement més complexe que de diners. VA dir que les solucions han de ser segures i sòlides. Va sorir el tema de les llars ocupades i la emanda de lloguers socials pels pisos buits dels bancs. Puigdemont va explicar que l'Estat havia dut al Constitucional i paralitzat la normativa catalana i calia garantir el dret a l'habitatge de les famílies vulnerables, denunciant l'abús de les empreses que tallen subministraments i no compleixen la llei. Un ramader de Juneda li va dir que el pèrill del porcéds el temim ací, no allà. El 85% del territori es desertitza de persones. El camp no és atractiu pel jovent. Joves i grans vivim en dos mmons diferents. Li van demanar que diguès el que oensava fer al territrori per restablis població i connexió, valorar millor el sector primari. També li van demanar aclareixi si estem preparats per aque3st No al referèndum i que és el que tenen el Govern entre mans. VA dir que hem de ser optimistyes amb el país. Va afegir que governem amb una entelequia anomenada procés. VA insistir en la correccció del que està fent el Givern i va preguntar el perquè anaven a judici Mas i Conselleres. Va recomanar fwer les cosdes sense pressa. Va dir que teim més de 3.300 Tractats internacionasls per transposar. Se li va retreure el monolingüísme per part d'una senyora de Societat Civil Catalana, dient-li que distorsiona la vida social, recordant-li que milers de catalans tenen com a llengua materna el castellà. Però Puigdemont va recordar que "som un país multilingüe i l'oferta del català segueix essent minoritària a l'espai públic". Hi ha convivència lingüística. El sistema per Puigdemont garanteix el coneixement de les dues llengües, la catalana i la castellana. Parlant del procés, va dir que a l'estranger no entenen el que vfa l'Estat espanyol. Va afirmar que l'eina és el referèndum. Es fará el setembre de 2017. La immigració afriocana ha de tenir sentiment de pertinença i no discriminació per l'origen, doncs trenim una taxa d'immigració alta, i l'Estat català no pot ser identitari a la forma clàssica. S'ha de defugir la temptació identitària, per exemple dir que per ser espanyols un ha de deixar de ser català. La societat s'ha d'adaptar als canvis culturals i la diversitat. Va rebutjar la política de les autonomies i no s'han de barrejar els casos de corrupció amb la política que es vol fer associats a la política espanyola. Un país amb portes giratòries per càrrecs és precisament el que no volem a Catalunya, amb els perjudicis a la socoietat, ci el cost energètic, derivats de la connivència, poc transparent. És un frau va denunciar, afirmant que "no hem de repetir erros i vicis d'aquest sistema". Es va queixar Puigdemont de que les inversions de la UE passen per Madrid, doncs financien directament els estats i ni passen per Catalunya. A Catalunya concluia dependem de la voluntat polìtica d'un Govern, l'espanyol, que no en té prou. "No es tracta de desentendre'ns d'Espanya. Volem reentendre'ns", va dir solemnement per acabar el debat de pprograma "Jo pregunto". El President es va trobar amb el poble, gent de diverses procedències. Tothom li va parlar clar i directa. Li vanm recordar wue els peoblemes són per resoldre's ara per la gent que els pateix. Pot ser la gent, el poble li va parlar més clar i millor que molts delas que l'envolten com un sudari. No podrà trobar el President mai millor conseller que el poble que viu ael dia a dia dels problemes.