el valor de la paraula

Ara uns parlen de celebrar el referèndum i els altres insisteixen en dir que no hi haurà referèndum. S'ha arribat a proposar que el referèndum es faci a tot l'Estat espanyol però que només serveixin per validar els resultats amb efectes vinculants les votacions fetes a Catalunya. Ja som a la guerra de paraules, les favorables a una cosa i les contràries. Pels partidaris de la paraula contrària al referèndum, el tracte és la desconsideració i el rebuig. Uns es tanquen en idees fixades en quatre veritats que creuen intocables perquè són de la seva collita, la que cadascú creu és la bona i la millor segons el seu pensament. L'evolució de les idees, el capteniment del progrés del pensament, la necessària renovació dels temps actuals, exigeix que la paraula vegi respectat el seu valor, sobretot la paraula contrària que permet reflexió i revisió de criteris i punts de vista a més de les creences en tots els ordres. La mera repetició de la paraula, com un rite, no construeix la veritat, com tampoc la seva tergiversació o dir les coses incompletes o a mitges. De la paraula pot nèixer la gran mentida, la intolerància i la contradicció entre fets i pensament, sense cap crítica. La paraula imposada sense discusió, no contrastada, ens retorna als temps de l'obediència servil, cega a una fe marcada pel rite, donant per bona i eterna la creença, assegurada exacte i indubtable, en el que diu el líder. La paraula arriba a esser utilitzada per accentuar el culte a la personalitat o obrir un foro social. De la paraula considerada i disposada a rebre la crítica i l'anàlisi en sorgirà el camí de la renovació efectiva de la persona i del col·lectiu humà que la reb. Tots sabem que les veritats absolutes són inexistents malgrat que hi ha gent que s'empenya en sotmetre la societat a la veritat imposada des de cercles de poder o per les oligarquies informatives. La imposició de les idees i pensaments no admet la llibertat del debat i de decidir la creença en la realitat que significa l'exercici de la llibertat de paraula. Alguns pretenen controlar la condició social sense respectar la paraula contrària. La honestedat en els plantejaments, la tolerància, la comprensió, el respecte, són els principis que han d'acompanyar l'ús de la paraula. Imposició, vassallatge, la paraula com a instrumentt de domini acaben essent antihumanes. Walter Lippmann, parlant de l'opinió pública, deia que no existeixen defensors absoluts de la llibertat, que sempre tindrà relació amb un ideal, afegint, però, seguint a John Stuart Mill que "els éssers humans han der ser lliures per formar les seves ppinions i per expressar-les sense reserves". Respecte del totalitarisme, Lippmann afirmava que "és la mentalitat totalitària la que pensa quer només existeix una sola i única imatge, el que per gent amb tarannà liberal és presumptuós i fals, doncs el futur no està predeterminat en cap llibre escrit per l'home". Per l'església avui, la paraula màgica és "misericòrdia"; per la política, "poder". Per a la societat del treball, "salari i "condicions laborals dignes". La paraula es converteix en infiable si no compte amb la possibilitat de trobada i debat, si el diàleg no existeix en les reunions de polítics. La paraula pot ser dirigida al rentat de cervells amb finalitats assimilacionistes i de creació de gregarisme, just el que no correspon a la dignitat humana. La millor democràcia no és la que ho diu i se'n vanaglòria de dir-ho, sinhó la que ho és. No cal que consti en una Constitucvió que un país esdevé democràtic, doncs és el poble el que s'ha de constituir en democràcia. L'important és que la democràcia no siguo de paper, sinó que la practiquin tots els ciutadans, actius o abstencionistes o inmdoiferents al curs polític. Igual passa amb l'Estat de Dret. El món del Dret exigeix un respecte generós a uns principis generals, la bona en l'exercici dels drets, usatges i costums, la moral basada en les tradicions religioses europees, regles de conducte per la resolució dels conflictes amb criteris de protecciò a les llibertats i el dret de fer i ser. Sense llibertats no hi ha democràcia, perquè no hi hauria llibertat d'expressió, no hi podrien haver projectes i propostes o plantejaments que arrelin a l'opinió pública lliurament. Seriem davant la veritat absoluta feta des de'l poder, la que no crea opinió, sinó que la dona i emet feta, la orienta o l'amaga o la destrueix segons convé. LLibertats i democràcia són posicions contràries a la imposiciò i el domini de les idees, les ments i la destrucció del pensament, és a dir, contràries a la involució politica i social, el populisme gregari, l'autoritarisme i la lluita engyre oligarwquies i cacics per contrilar el Bé Comú privatitzat. La política democràtica plena de pessimisme i incertesa, bloquejada per l'actitud d'un Estat espanyol que desconsidera el dret dels catalans a autodeterminar-se, fruit del transfranquisme i dels errors dels governants, també construït artificialment des de'l poder per allunyar la gent de la vida política, ha arribat a un grau important de descrèdit a les nostres terres que, com diu el Professor, exconseller de cultura de la Generalitat i president de la Fundació Irla J.M. Tresserras, cal rehabillitar la democràcia i que no es converteixi en una política mercat. Manuel Vázquez Montalban, en el seu "informe sobre la información" compara la informació com propaganda diluïda al igual que el bromur utilitzat a les presons i a les casernes, tendent a crear masses amoltonades, sense altra possibilitat cultural que les informacions de premsa, allunytanmt la ciiutadania dels problemes públics, passant de ser el quart poder a un poder control·lat i integrat pel cinquè poder, l'economic i els grups de pressió propietaris o influenciant l'orientació dels mitjans de comunicació. És d'aquesta manera que la informació de masses convertida avui en una activitat industrial no parla obertament de les arbirarietats del poder, excepte les que convenen al poder mateix.