apocalipsi polític i jurídic

Castella com a nació es va fer des de Astúries. Fou l'expansió cap al sud i la conquesta i repoblaciò de terres la que va eixamplar els dominis de la Monarquia absoluta instal·lada a Valladolid. VAn anar substituïnt el mossàrab i l'arab per el castellà cristià, castells i Catedrals catòliques, la cultura dels nobles i dels Pastors de l'església al servei de la Corona i dels nobles. CAstellà va implantar el sistema feudal, el catolicisme integrador amb el brça diciplinari de la Inquisició. Els fidels "a machamartillo", vassals i afectes a la Corona castellana, els vells nobles castellans, sempre esbarallats entre ells, no compartien els valors ni l'esperit dels pobles perifèrics com Lleó, POrtugal i Catalunya. Les Corts castellanes, a diferència de les catalanes, no eren altra cosa que renions dels nobles i bisbes amb la Reina dictadora o el Rei, per donar consentiment i ratificar, sense cap discussió, el que exigia el Rei. El dictat reial era la llei i els reis de Castella, mitificats per historiadors interessats, es creien posseir el poder d'origen diví, justificant la força de la creu i l'amor a la religió les operacions militars de "recuperació" i expansió per portar el catolicisme i el seu poder fins els confins de la terra. La conquesta de Granada, la conversió de la mesquita del sultanat àrab de Còrdoba en Catedral de Castella fou definitori d'una política i el poensament de futur d'aquella Monarquia històrica avui enterrada a Granada com a guardiana de la unitati integritat del territori guanyat als àrabs vuitcents anys desprès de la seva arribada a la península ibèrica. Amb el Regne de Castella, fora de la inquisició no podien e3xistir literatura ni art, ni formes de vida ocultes. Molts anys desprès d'aquesta realitat que ja no s'amaga, l'Espanya actual, desapareguda la Inquisició dels reis Catòlics i el dret a l'expoli, es debat entre el règim unitarista i uniforme i el model d'Estat descentralitzat. Amb cert retard, però, la Conferència de Presidents Autonòmics, amb l'absència de Catalunya i Euskalerria, ha arribat al zenit del seu apocalipsi polític i juurídic. Retrets més que acords; descobrir tots que Madrid és un paradís fiscal avantatjat, com finalment ha destapat l'inefable i incorruptible Revilla. La politica del Govern d'Espanya és el sumum de la pastisseria otrganitzada per la Moncloa. LLis i lleis omplen molts gigas impossibles de memoritzar i aplicar correctament per tots els ciutadans, tot i que el Codi Civil continua dient que la ignorància de la llei no excusa del seu compliment. Les bases de dades electròniques saturades d'informació legal amb la sola finalitat de mantenir l'entramat de la centralització i la força del poder i administració de l'estat. Aquest entramat a més fa intocable la Monarquia, limitant l'ús de la paraula "dins d'un ordre" que no desagradi la realesa ni cab oligarca o cacic vinculat al poder. Dir que el Rei ha anat a l'Aràbia Saudí a parlar de Derets Humans com ha fet algun diari queda molt bé en el paper, però no dir que ha anat per negocis d'Estat a vendre vaixells de guerra i armament ara que el Tractat contra el Comerç d'Armes de 2 abril 2013 està en vigor des de 24 de desembre de 2014, no ho considera com una bona acció, tot i que d'això en diuen obrir oportunitats empresarials i aprofondir en la germanor hispano-àrab inaugurada pel General Franco en el seu temps. En els nostres dies les lleis i acords oficials gaudeixen d'aquest tracte de favor, emparats per disposicions legals rígides a adinistrar pels jutjats penals. La llei acaba essent part de paocalipsi polpirtic del règim, cremant a més el President Rajoy els seus ministres a cada decisió impopular o mala i feta descoberta. L'estil de govern és fer que dels errors en responguin els subalterns, no admetent la veu en contrari. Segueixen decidint pels demés, com en temps dels Reis Catòlics, invocabnat l'interès general definit i interpretat per ells. És la polìtica apocalíptica per aplicar al fidel atemorit isense opinió, en base a un fals criteri d'igualtat en el que coincideixen els líders de la triple coalició, la sultana Susana Diaz, el jove Albert Rivera i el propi President Rajoy. CAtalunya, en canvi, no està per l'apocalipsi d'aquesta gent, sinó que segueix endavant amb la seva activitat emprenedora, fora dels discursos oficials. Catalunya està per la constrcció d'una política reductora de l'atur i les desigualtats, creadora de riquesa, per no tornar a la crisi i bombolles cròniques de l'economia espanyola. Els catalans sabem que la riquesa no es fa amb empreses subvencionades, negocis de favor, concessions administratives per explotar els errors de la contractació perdent diners l'Estat, ni amb la corrupció consentida i organitzada.