Catalunya no és país masell

El projecte democràtic passa dificultats a Espanya i a Catalunya. La reunió sense diàleg celebrada ahir entre el Vicepresident JUnqueras i la Vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria no ha passat de ser una reunió sense diàleg. La representant del Govern d'Espanya ha reiterat que no hi haurà referèndum a Catalunya, que no ho permetran, que la llei és la llei i d'ací no en surten. La llei és ara la gran arma de domini de l'es L'objectiu és conseguir la finalitat perseguida a qualsevol preu. No són tolerants ni exerciten la paciència. Posen en risc les llibertats i la convivència amb tota la gestió que segueix l'estat intentant mantenir el domini territorial i polític de Catalunya, afavorint les empreses que li són fidels. Hem de sumar a la situació que cada ciutadà deu 1.305 euros pel rescat de la banca. El rescat ha costat 122.122 milions d'euros i s'han donat per perduts 60.718 milions d'euros en el moment en que el deute global és el 305% del PIB mundial i a l'eurozona el 405%. Anem directes a una nova bombolla que volen resoldre amb obra pública, abaixades d'impostos i inflacció que generaran més deute. No tenen en compte que cau el, poder adquisitiu dels salaris dels treballadors el que fa perillar la negociació sobre la variació salariañl segons informa el Secretari general d'UGT Pepe Alvarez. Però a més desapareix la classe mitjana ensorrada i empobrida, augmentant el nivell de pobresa. El 13%$ dels treballadros estan en risc de pobresa amb un salari mínim que no garanteix una situació de dignitat de les persones que el reben. Un reportatge de El Periódico signat per periodista Toni just publicat ahir, raonava com sis derls deu barris més pobres dee Barcelona són encara més pobres que fa un any, augmentant en un 2,6% el nucli de població amb menys recursos. Retallades en beques, augment de drets de matrícules univeritàries, manca de serveis asistencials, rfesidències de gent gran sense mitjans, 250 milions d'euros que reb l'església catòlica del 0,7% de les rendes declarades, destinats a sous de capellans i bisbes, reparacions D'Esglésies i manteniment d'Universitats catòliques. On queda l'acció social de l'església per la que fan recaptes i recaptes? Mentre això passas les Universitats Públiques manquen de mitjans per donar un ensenyament adequat. Ara volen retallar les pensions proposant la Ministra de Sanitat Sra, Dolors Montserrat augmentar el copagament de les medicines. Segueixen judicialitzzant la polpitica portant a judici per desobeir i iunfringir la llei a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les seves conselleres. Aquesta manera de fer perjudica la convivència i fomenta les males pràctiques, la manca d'honestedat, les corrupteles i la corrupció. No existeix doncs una alternativa assenyada al Govern català, ni és viable fer eleccions autonòmiques anticipades com a argucia per intentar fer caure el Govern Puigdemont. Els partits espanyolistes a Catalunya tenen pressa, fan plantejaments sensxe solta, efímers, de divisió i desestructuració, es rendeixen al culta de la vellocitat, no s'adonen que la cultura cau i un 40% dels ciiutadans no obra un llibre en un any com tam poc es llegeixen els diaris si no és el que tenen els bars a disposició dels clients. Es renuncia a la saviesa que allibera. Viuen en els excessos de la demagògia i fan els desequilibris per la manca de transparència de les seves propostes constants i amenaces "d'acoso y derribo" que desprès bveiem cumplides en les accioins de la Fiscalia dirigida per l'Estat. Opacitat i desesperació per falta d'esperança és amb el que ens trobem, tot i que els catalans no erdem els nervis perqu`pe sabem que som éssers vulnerables com diu el Professor i filòsof Francesc Torralba, doncs entrem en erors dels que no som conscients. El Govern d'Espanya està en la mateixa situació fent més gros l'error, sense rectificar ni proposar solucions excepte la rendició de tot un poble que vol,la independència per fugir de les males pràctiques i contruir una democràcia sanejada en l'ordre moral i intel·lectual. Segueixen nuna polpitica anticatalana que vol diluir el sentiment d'independència, repetint una i altra vegada que la "Ley no lo permite". Impedir la celebracióunilateral del referèndum és l'objectiu principal, el que més els espanta i ja no dissimulen. El gran argument: "va contra la sobirania nacional". I per adobar-ho ens treuen els recenhts casos del Veneto i Baviera. Les sentències dels respectius TC de Itàlia i d'Alemania amb l'argument de la "sobirania nacional", el gran invent per fer creure als pobles que disposen del dret a decidir quan el Govern ho decideix, com sota la dictadura que portava a referèndum allò que li convenia per donar imatge de nació civilitzada desprès de la guerra civil, ordenada i amb un poder legítim al servei del vencedors col·laboradors de la dictadura basat en el seu Estat Social de Dret fictici. Però no és el mateix cas perquè Catalunya és un poble annexionat per la força, un poble el català que no ha acceptat mai voluntariament aquesta absorció, es presenti o es decori com es vulgui, dincs el maquillatge de les dictadures és més perfecte que el de les grans artistes de Hollywood. Catalujya, és la gran veritat, mai ha acceptat el domini espanyol, i el Govern Central ho sap. Espanya com diria el meu comoant Merino, ha perdut. Ens prenen per masells, covards perquè només plantem cara de paraula, il·luminats i es creuen quen poden iluir Catalunya. No veuen que provoquen manca d'estabilitat de la que ens volen cukpabilitzar, també dels seus errors i fracassos, de la necessitat de recentralitzar a fgust, limtant-nos les disposicions del fins de liquidació autonòmica i del fons de compensació que serveix per mantenir economies improductives com la d'Estremadura que encara s'atreveixen a dir que Catalunya els perjudica desprès d'haver convertit 3 de cada quatre ciutadans en funcionaris i haver promés el Govern extremeny subvencions de 1.000 euros a tots els ciutadans per canviar de moibles. Donen vida a la societat de castes en la que cada grup social desprecdia els altres. L'egoísme a la porta, la xenofòbia per justificar els atacs i la ruptura institucional, mentre el President Rajoy sembla desinteresar-se de l'evolució del conflicte que ha traspassat al seu equip. apareixentr en actes en els que llença missatges en el que s'afirma cm el més ferm defensor de la Unitat d'Espanya, la doctrina transposada del franquisme que el Givern central ha fet seva. El conflicte el volen convertir en insostenible pels catalans. Però no havien comptat a Madrid amb que el Dret Internacional permet celebrar un referendum a un poble que ha sigut ocupat amb hostilitat, comptant amb els acords de la Comissió de Venecia creada pel Consell d'Europa el 2007 que ja ha intervingut en tots els processos d'independència dels nous Estats europeus, ajudant a fer les lleis, la celebfració dels referèndums i assessorant governs.