Defensa dels Furs de Catalunya

Sovint fem arrencar les reivindicacions catalanes a partir de la mort del General Franco. La independència activa ha agafat força a partir de la Sentència del TC de 2010 retallant l'Estatut aprovat en referèndum el 2006. Parlem de proclamar la República Catalana. S'han fet projectes de Constitució per aquesta nova República per part de personalitats i entitats. Tota la política de defensa de l'ofensiva i les agressions de l'estat la basem en arribar a la independència i tenir una república que podrem definir de moltes maneres. No ens parem a pensar que Catalunya existeix des de temps molt anteriors a la victòria militar de les tropes comandades pel General Francisco Franco, alçat militarment el 18 de juliol de 1936, que va conseguir enderrocar la IIª República espanyola i va derogar tot el Dret Públic català vigent fins l'ocupació militar de Catalunya el 1938. Segons els historiadors com el Professor Francisco Elias de Tejada, que fou Catedràtic de Dret a les Universitats de Murcia, Salamanca, Sevilla i Madrid, autor de la obra d'investigació "Las doctrinas políticas en la Catalunya medieval a la que integra Mallorca, Menorca i València, extesa a SArdenya, el Fosseló i l'Aran, la ordinació constitucional de Catalunya va arribar en ple segle XIV a una modernitat que és motíu d'admiració i sorprèn pel repecte a la llibertat que molts països voldriem pel nostre segle. A Catalunya no hi hvia la corrupció que tenim ara amb centenars d'imputats començant per la saga de l'expresident Pujol. Es més, històricament es considera que Suissa, per constituir-se partint de pobles .lliures que volien veure la seva llibartat i drets respectats, va copiar i fer seu el sistema confederal aplicat per Catalunya en tots els seus territoris. Crear un nou Estat separat d'Espanya és una il·lusió i una esperança, però el que la història exigeix inexcusablemenet a la nostra Generalitat és que Catalunya recuperi el seu Estat i sistema organitzatiu i manera de legislar pel pacte i el costum que tenia fins l'ànnexió forçada a Castella. No es tracta doncs de fer un estat nou, sinó de recuperar el que ja teniem abans de l'ocupació militar i progressiva castellanització dels habitants del territori. Aquesta realitat ha sigut silenciada per uns i altres. Cultura i Educació no han fet res perquè estudiants i gent gran coneguin com eren i es governaven els catalans abans de 1714. Un Museu d'història de Catalunya no és una eina suficient. CAl passar de lo etnogràfic a la veritat històrica i promoure, difondre i publicar resultats de les investigacions a fer amb la cura que l'empresa exigeix. Pels catalans la justícia va lligada a la equitat i permetia discernir enre el sentit de justícia basat en la equitat i la iniquitat. L'important sempre foren les circomstàncies del fet, doncs els fets posen en evidència la veritat abans que la llei. En dret català anterior a la guerra de successió del 1714, la veu del jutge era a Catalunya la veu de la llei. En l'actual comtessa hem d'inspirar-nos en els nostres avantpassats com defensava Maspons i Anglasell. El poble gaudia d'immunitat davant qualsevol autoritat, fins i tot del mateix Rei. Les Constitucions protegien la "Immunitas plebis", garantint lesw llibertats i prevenir o sancionar abusos d'autoritat. Francesc Eiximenis, autor el 1383 de "Regiment de la cosa pública", senyalava tres normes dels governants a Catalunya<. 1) demanar a tothom consell; 2) manteniment de la cosa pública amb bons costums i no amb armes; i 3) Cadascú en la comunitat ha de tenir ocupació, sigui gran o petit, dret o contret, home o dona. Aquest era el criteri i sentit del diàleg i del govern democràtic català que van venir a destruir les ocupacions i desmembrament repressiu forçat del territori. Dit això, podem cmençar a pensar, sense pel perill d'equivocar-nos, que el problema no és totalmant de la pol`pitica espanyola feta a M;Adrid, sinó que a Catalunya molts dirigents catalans actuals acceptenm que Espanya és un Estat plural, una nació de nacions amagant la realitat de la veritable actuació de domini i imposicions de l'estat espanyol, abans castella, en les successives ocupacions de Catalunya que els van permetre liquidar per la força la libertat nacional del poble català, el seu dret públic i institucions, i l'imposició a la Catalunya annexionada a Castella, d'una Monarquia, de l'administració castellana, les lleis i l'idioma espanyol. Ni es tracta de crear quelcom, nou basat en el dret castellà, ni en l'experiència política espanyola de més de cuatre cents anys de dominació hostil a Catalunya que ara es defensa amb la llei espanyola ñperquè no poden fer ús de l'exercit ni de les detencions arbitràries d'abans. Es tracta de reconstruir, recuperar les nstres Constitucions, llibertats tradicionals i Dret, no de fer quelcom nou en el Dret Públoc català i les llibertats es vegin compromeses. Cal tenir present que un poble que no és lliure no és poble, ckm diu l¡el meu amic Botinas, i cau facilment en la utopia i l'autoengany de falses esperances que ens farien més sotmesos amb normalitat aparent que amaga la situació real de sometiment i destrucció polpitruica i social de Catalunya com a poble. No podem caure més en la trampa extesa de la uniformització que pretèn el Govern d'Espanya amb els nous repartiments de financiació autonòmica previstos seguit de recursos i més recursos contra la tasca legislativa del Parlament de Catalunya bloquejant la capacitat legislativa de l'institució democràtica per excel·lència. No podem caure més en l'autoodi que Bartomeu Mestre de Palma defineix en el seu llibre "La identitat reixida" dient que no és altra cosa que assumir com a propi el discurs de l'adversaari en lloc de fer el nostre discurs. Ens cal tornar sobre la veritat del ostre passat sense retrocedir men el temps i dotar-nos d'un discurs propi adequat a les nostres tradicions modernitzades. Com deia Gweorges Orwell en el seu "1984", "el qui controla el passat controla el futur; el qui controla el present controla el passat". Cal treballar seriosament doncs per recuperar els nostres Furs, Constitucions i Dret, el nostre Estat, en loc de parlar de desobediència, estripar fotografies del Rei d'Espanya i exposar-se a la repressió per activar la rebelió que mai no arribarà de la mà del poble català, pacífic i demòcrata, que creu i confia en la democràcia i el veredicte del vot. No oblidem que el català com a llengua oficial d'Estat es va perdre amb l'arribada de la Inquisició a Catalunya en ple segle XV, afegint-hi la pèrdua de les Corts el segle XVIII i el projecte de substituir el català pel castellà. Catalunya va caure en la rutina de la luita per la supervivència individual amb les immigracions i repoblació posterior a les guerres que han patit els catalans en el seu propi territori, aixecant com deia el poeta, banderes de foc i sang en defensa de la pàtria ocupada. Rendint-se Barcelona el 1714, el darrer baluart de les llibertats, desapareixia la reunió dels pobles que parlen l'idioma català, confederats entre ells i amb el Regne d'Aragó, com a país lliure i independent, havent de senyalar que les lleis les feia el Rei juntament amb les Corts Generals a diferència de Castella on regnava l'absolutisme. A Catalunya, en canvi fins el moment de la rendició de Barcelona, tota autoritat s'exercia mitjançant el pacte jurat entre governants i governats de fer complir les Constitucions i Usatges que emparaven la propietat, les llibertats i els demés drets dels catalans, segons estava escrit en la Constitució política de Catalunya de 1702 estudiada per el juristes Coroleu i Pella i Pella i Forgas. El 26 d'Octubre de 2015, l'Honorable Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya va aixecar la portada de les darreres Constitucions Catalanes que vam tenir, dient en veu alta "i ara volem recuperar-les...,deixem d'emmirallar-nos en altres i poguem ser nosaltres el mirall i model a seguir". "Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures" va afegir. Ésd l'opciò que esperen molts ciutadans del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. Com deien els juristes Coroleu Pella i Pella i Forgas, les Constitucions catalanes són quelcom més que una curiosa, però arraconada antiqualla, són un conjunt de drets suspesos per el dret de conquesta, que és precisament el que ens hem d'apressar en recuperar iaturar la plorgressiva espanyolització de Catalunya i l'aplicació en territori català de lleis no fetes ni aprovades pels catalans.