Noves èlits. Nova inestabilitat

Hem tastat hipocresia, la mentida, la indignació d'un ample sector de la població que veu que els canvis i la manera de fer la política generant més crisi de la que ja tenim ens condueixen a una nova inestabilitat polìtica i social. Només cal escoltar la veu dels taxistes en conversa informal per adonar-se de l'ambient i la mala maror de la gent. L'actuació de l'Ajuntament de BArcelona provoca descontentament. Refer, però la política municipal fora de la foto de l'episodi del moment es converteuix en una tasca gairebé impossible per l'equip municipal i l'alcaldessa de Barcelona. La PAH en que militava no pot imopedir l'aplicació de la llei. Las veui de l'Alcaldessa, abans activista subvencionada, no pot imposar-se a una justícia a la que aquesta manera de moure's no respecte la seva independència funcional. No tenen alternatives altres que buscar pisos, mentre romandran a l'escenari polític de l'ambiugüitat contradint l'actual majoria parlamentària i el Govern de la Generalitat al que van reclamar paguès els deutes a l'Ajuntament. LA direcció de l'Ajuntament forma part d'una minoria formada per una coalició electoral diversa que ara un dels grups vol transformar en partit i cercar un espai de poder a la Generalitat on es faci el seu dictat de desregulació social i econòmica en nom de la democràcia social i l'Estat providència. Parlen d'una ciutat solidària i sostenible, però no de ser Barcelona el casal de Catalunya. El tràmit cap un règim nou fet perquè uns pocs decideixin pels demés com ja estant fent, com diria en David Abril antic coordinadoir d'Esquerra Unida i actual diputat del grup parlamentari balear MES, en una terra en la que el turisme, els serveis, l'hosteleria i el comerç tenen creixement pretenen fer-la més popular amb locals dormitoris "low cost" també dits d'acollida turistica. Negant llicències a hotels nous i rebaixar la qualitat de l'hospederia catalana mentre les estadístiques engreixen la caiguda de les classes mitjanwes, es porodueix la desigualtat amb l'augment de la pobresa amb treballadors sense qualificació aq ,l'atur i l'exclusió de la vida social normal de minories ètniques com els magrebíes, els africans i part dels asiàtics amb els que no hi ha coimunicació ni possiblitats d'inclusió eficaç, resistents al català i al castellà en molts dels casos. La paraula de l'Alcaldessa Colau que se sap feble davant els aconteixements socials i polítics no pot esdevenir una norma, en lloc de promoure el trrànsit democràtic, equitatiu i pactat com mana la tradició catalana que recorda Maspons i Anglasell en els seus treballs. Acaba doncs essent lamentable que l'actual consistori faci un ús polític qualificable de pervers de les mancances i del poc arrelament de la democràcia en les classes poderoses a les que no intreressa altra cosa que el seu negoci i acumular riquesa on sigui. Els primers representants municipals no donen exemple, confonent la agitació social amb democràcia participativa, menyspreant la veu i els consells de l'oposició, generant incertesa, reducció de llocs de treball, pèrdua d'inversions a la ciutat, intentant desfer la identitat catalana a la Ciutat i la Metrópolis. L'Ajuntament acaba la seva tasca negativa frenant la prosperitat compartida a que tenen dret els ciutadans emprenedors, deslluïnt el pressupost municipal que sembla no aconsegueix fer aprovar. Treballen com si fossin un oligopoli. Sembla que es proposin la desconstrucció de la dignitat ciutadana, tolerar l'abús i l'especulaciò del poder al servei de l'activisme i la movilització permanent, acabant per cooperar amb l'operació antireferèndum per impedir la seva celebració reclamant fer eleccions anticipades al Parlament de Catalunya aprofitant la situació d'ofec creada per l'Estat. Dona la sensaciò que qui hauria de fer una política d'esquerres s'agafa a les contradiccions dels interessos de la dreta i parla el seu mateix llenguatge, servint-se dels mateixos mitjans, portant els nous aliats del PSC a votar el que no votaven abans. Voler compaginar democràcia i autoritarisme és viure en el dèfici democràtic, limitanht la política, oblidant que la legitimitat democràtica es guanya dia a dia o es perd quan l'acció política està en contrats amb els valors de la llibertat i la democràcia, els veritables valors republicans, generant creixent contestació msociasl a la seva gestió.