Catalunya first, quan?

La desitjada República Catalana és una ànsia polÍtica que ens hem d'afanyar a aconseguir amb l'esforç de tots. Mentre en Lluís Llac diu que si no hi ha pressupostos, se'n va, aixecanbt la veu per renyar la gent de les CUPS, afegint que "no es pot tractar així als votants independentistes". També ha dit en Llach Diputat al Parlament de Catalunya: "la nostra feina és arribar a poder fer el referèndum i fer el camí cap a la independència". No em semnbla bé que hagi dit que si els de les CUPS posen més pegues, se'n va. Hi ha molt a fer en la política catalana i en les relacions amb Espanya. La celebració del referèndum d'autodeterminació per consolidar el recobrament de l'Estat Català i les llibertats arrebassades per l'absokutisme i les dictadures Encara cal vetllar per saber on són enterrats els milers de republicans morts, refugiats i refugiades que van pasaar per camps de concentració franquistes, com tanmateix on són els morts de las República per ser desafectes, malauradament i erròniament acusats de feixistes per anar a missa i no renunciar a Déu. Desordre i revolució a les fileres dels defensors de la IIª República davant el caos produït per l'aixecament feixista al territori magrebí, comandat pel General Franco, amb la col·laboració de Queipo de LLano, José Millan Astray, Jaime Milans del Bosch, Miguel Cabanellas, Mohammed ben Mizzian, Camilo Alonso Vega, Alfredo Kindelan, Emilio Mola Vidal, Carlos de Borbón y Orleans, Fidel Dávila Arrondo, Gonzalo Queipo de Llano, Nicolás Franco, Pablo Martin Alonso, JOsé Daniel Lacalle Lárraga, Tomás Garicano Goñi, José Moscardó, José Sanjurjo i molts altr5es que van produir molts errors i morts inútils. Errors a les dues bandes, uns amb afudsellament immediat sense judici, però presidit per un capellà, altres amb condemnes prefabricades, sense fonament. La memòria històrica és mal tractada per la dreta espanyola, a la que no interessa circulin les fotos dels capellans afusellant presoners republicans a la plaça de toros de Badajoz, o que el Cardenal Gomà beneís les barbaritats dels franquistes, com tampoc els avions italians bombardejant Barcelona i Lleida, els nens morts al carrer, els soldats marroquis de l'exèrcit nacional entrant a Barcelona els primers, per si de cas la resistència...La veritable memòria històrica està per fer. La llei ha sigut parcial i l'estan fent inexecutable. No volen parlar dels camps de concentració encara en marxa el 1947, com el de Miranda d'Ebro, on eren depurats i exterminats els fidels de la República, com explica Xavier Antich en el seu article "Memòria d'un oblit", publicat al diari ARA e propassat dilluns 19 de gener. Però els drets del poble a recobrar els morts no prescriuen. TAmpoc els delictes contra les mares a les que van robar els seus bebés a la presó, als camps de concentració o a l'hora de parir. Molts militars, policies, funcionaris, monges i metges ara han perdut la memòria del que no els convé confessar. Però el poble no ha passat les seves veritats a l'oblit. Ni el silenci dels nostres més grans que van viure la guerra civil i la immediata post guerra ho ha aconseguit. És una questió de dignitat nacional catalana que ens tornin els nostres morts i els nadons robats. Tots mereixen el seu lloc. uns al cementiri que diguin les seves famílies, amb sepultura digna, els altres el retorn, encara que sigui tardà, a la llar familiar. a polìtyica que se segueix des del Govern d'Espanya no tenim cap dubte que no vol la reconciliació entre els bàndols enfrontats el 1936. Se senten poderosos i hereis del vencedors de la guerra civil. Mai no demanaran perdó pel que va fer el bàndol nacional. L'Església que va col·laborar amb l'aixecament i la dictadura franquista hauria de donar el primer pas. Que li quedi clar a Lluís Llach que aixó de deixar el seu escó, res de res. Primer Catalunya i les seves llibertats. Ens hem d'encarar al nostri propi passat per ominós que sigui, segons diu en Xavier Antich, convertint els espais i llocs de memòria, en espais de cineixement i record del que va passar. Enderrocar totalment una presó com la de Barcelona per la que hi van passar i van ser enviats a la mort republicans i no republicans, seria un greu error per voler abandonar la història dels errors, les indignitats i les barbaritats dels dos bàndols. 130.000 esapareguts encara no trobats reclamen el seu dret a retrobar-se amb els seus. El Govern d'Espanya no pot ignorar-ho ni fer l'orni, i el de Catalunya ha d'exigir la devoluciño dels morts repuyblicans amb més fermesa.