el Rei desaparegut

Avui primer de gener de 2017 és un dia sense notícies importants.Tampoc trobarem oberts els kioscos de diaris com ja va passar el dia de Nadal. Festes religioses i festes paganes defineixen el camí social cap a la disbauxa. Només ens diran que a Espanya tot ha anat bé aquest cap d'any, excepte els habituals excessos etílics, drogues, baralles entre grups rivals de joves latinos i els també habituals accidents de trànsit. També tindrem notícia d'algun jihaidista immolat en mig d'un mercat àrab a Irak o algun atemptat a Turquia produïnt morts a dojo per atemorir la manca de fe en el Déu de la destrucció que vol la unitat de l'Islam per destruir la cultura occidental per decadent i corrupte, immoral i cruel amb l'immigrant àrab. Seguiran les hostilitats amb els radicals islàmics a Mali, Libia, Nigèria, Turquia, Siria i Irak. No hem tingut enguany cap desgràcia com la del Madrid Arena. El jovent i els turistes van poder disfrutar de l'espectacle pirotècnic de les fonts de Montjuic amb el decorat de les quatre columnes de Puig i Cadafalc que simbolitzen la senyera. La transmissió del missatge de Nadal del Rei havia punxat a TV amb una significativa pèrdua d'audiència respecte der l'any anterior. Sembla que el Rei Felip perd punts davant la població televisiva. El telespectador no li ha fet concessions ni per curiositat per veure el que deia. No se sap que ha fet la mmonarquia per celebrar l'arribada del nou any. Sembla que es tracti l'aterratge de la familia reial en el nou any com un secret oficial. No sabem on han anat, on l'han celebrat, ni qwue han sopat o amb qui. Ho llegirem i veurem fotografies un dia a l'Hola, el semana o el Cuore que trobem als consultoris mèdics i les perruqueries? El Rei no pot tenir vida privada, fer festa allunyat del poble. Forma part del patrimoni cultural del poble i hauria de "mezclarse" amb el poble. Ni Rei ni polítics acostumen a aparèixer en les macrifestes de celebració d'any nou que queden en mans dels presentadors de televisió de torn que gaudceixen de més popularitat. Sembla que els membres de la família reial s'amaguin quan tenen la oportunitrat de compartir alegries i tristeza que els arribarà amb la Sentència del cas Noos. Ens quedem amb el dubte de si han celebrat l'arribada de l'any amb cava, champagne, sidra o alguna beguda desconeguda. Caldrà revisar el que és matèria reservada i secret d'Estat per saber quin és el subministrament rebut per la casa reial i la Moncloa? Ara és temps d'encostipats i grips. No sabem si algú de la família reial està encostipat, si les infantes han tingut les paperes o alguna altra cosa pròpia de la infància. Son persones humanes i no són immunes a les malalties. La salut no definirà el futur de la casa reial. No trascendeix res de la seva vida apart dels actes oficials protocolitzats i organitzats al detall. Però no ens dem creure que el Rei Felip Vé d'Espanya i VIé de Castella, com també el seu pare, el Rei emèrit Joan Carles I, es limitin a una vida protocolaria reglamentada com la d'una caserna militar. No trascendeix res el que acredita la confidencialitat dels que els serveixen directament. La transparència de la casa reial es limita a donar algunes dades i l'agenda oficial. Si la reina va sola al cinema o de magatzems no ho sabrem excepte que la pesquin. No n'hi ha prou en que la reina aparegui en taules petitories, tingui agenda pròpia per visitar fundacions, llars d'infants, laboratoris, hospitals, participar en simposiums, premis i activitats humanitàries. La Reina està en el seu paper social amb un ordre perfecte. Però s'apropa realment la monarquia al poble? l'escolta més enllà del protocol? escapades d'amagat? Es reuneixen els reis de manera no oficial amb els polìtics? No em puc creure doncs que no se sàpiga res de la família reial ni del que fan a palau, ni del que fan fora de palau. Impideixen mesurar la productivitat i eficàcia de la monarquia que sembla una concessió administrativa lucrativa gaudint de l'interès general com a paraigües protector. Tampoc es parla del sou que reb la familia reial espanyola que ara diuen es desproporcioat comparat amb el sou dels presidents de Repúbliques europees la qual cosa converteix la monarquia espanyola i el seu entourage en un luxe antieconòmic en temps de crisi i de deseentesa política. Es posa en dubte al seva gestió com imatge de país que sap no el celebra ni l'aplaudeix al menys a Catalunya. La festa de cap d'any 2016 ha sigut celebrada amb més disbauxa que la de Nadal. Menys familiar, més en celebracions de masses en funció de l'exquisitesa i despesa de cada municipi. El rellotge de la Puerta del Sol de Madrid ha sigut cantat en espanyol. A Barcelona, el piromusical de montjuic presentat en català, ha marcat la diferència que ja havia iniciat RTVE. Tant sols coincidència en l'ambient festiu amb un gregarisme dels que no busquen raons, però les pateixen quan els polítics de Madrid es posen contra la Catalunya que es belluga per ser lliure de l'estat. No hem vist a cap festa la colònia musulmana, africana, magrebí ni la pakistani. La festa de cap d'any no ha servit per integrar comunitat, no és inclusiva és la gran veritat, o no és atractiva pels que no comparteixen la cultura occidental. I ens hem quedat sense saber on era el Rei i on era el cap de Govern d'Espanya. o sabem on i amb qui han passat el cap d'any. A les festes populards retransmeses per les cadenes espanyoles de TV només hem sentit cantar en castellà o anglés. Res en català o en basc cvom és habituañ amagar als espanyols que hi han altres cultures a la península ibèrica. Aïllament total d'Espanya de la festa en català, dels artistes i les músiques. Hem vist les discoteques plenes dce gent jove. Les esglésies buides, sense jovent que no creu en el Déu dels homes que no els protegeix a l'hora de pagar les matícules universitàries i buscar feina. TAmpoc creuen els joves en els senyorets de la democràcia, els diputats i Ministres dels partits clàssics. Com els del 15 M segueixen dient els joves nouvinguts a la indignació que eno els representen. Es tornen antisistema. Troben la fe en la col·lectivitat que els agermana. El setge a la televisió no espanyola ens insinua que els madrilenys continuaran anant de vacances a Torrevieja, Benidorm, Benicassim, Dènia, Gandia, Peñíscola Marbella, Estepona, A Corunya i Baiona. Per Sant Joan, sardinada a A Corunya. Cantarem doncs en català sota la pluja del poder espanyol, mentre el president Basc Sr.Urkullu ens diu que renúncia a la independència d'Euzkadi i es cinforma amb una mica més d'autogovern, és a dir controlar la caixa financera de la comunitat. Però el que és segur és que no compartiran alegries i il·lusions del poble en el seu futur.