reprenem la vida normal

Avui tornen a oberir les escoles i les joguines tornen a les caixes i armaris. Els infants aniran a aprendre una mica més i a estudiar, els pares a treballar i els polítics a seguir intrigant i conspirant servint-se de la premsa per matitzar la opinió pública. No hem vist cap foto de les joguines que han dut els reis mags a les infantes. No sabem si han demanat alguna escopeta, espasa, tirados o uniforme amb medalles, com els que llueix el seu pare el Rei, quines han sigut les seves preferències, o si finalment s'han imposat les coses didàctiques a la Casa Reial. Tampoc hem vist a les infantes en cap cabalgata de Reis, ni ajudant els reis a repartir joguines a nens hospitalitzats o fills de famílies desestructurades un cop recollides les seves. No hem vist la família reial anar a cap església a celebrar la epifania del 6 de gener que és festa religiossa pels catòlics, doncs es van casar per l'església catòlica i no es coneixen els serveis religiosos que freqUenta la família reial, pares i fills. No han sortirt a televisió. La Reina i les infantes dissimulen qui són quan van pel carrers de la capital tapades amb gorres tipus golf, perquè no les reconegui la gent. Som davant un cas de sobreprotecció? És beneficoòs o,perjudicial la sobreprotecció? No diuen res els avis? Eren a Madrid aquests dies de Nadal? Han anat a esquiar d'amagatotis? No sabem on han parat excepte el dia de la Pasqua Militar en que el Rei ha ha aparegut al gran saló del vell Palau uniformat i carregat de medalles, amb tot el protocol de les velles monarquies. Càrrecs oficials, discursos. Celebració poc celebrada pels mitjans de comunicació aque no li han donat portada. Discurs atacant la "lacra del terrorisme precisament quan la Yihad islàmica amenaça Ceuta i Melilla". La preocupació del Rei és ara la seguretat que està en perill a Espanya com a tot Europa, tot i que la gent se'n despreocupa marxant de vacances els dies de Nadal, cap d'any i reis, fora de les grans ciutats i assaltant els magatzerms comercials a la tornada per aprofitar les rebaixes de gener. Però en el seu discurs, el Rei ha passat de puntetes del cas de l'avió de lloguer estavellat a Ukraïna essent ministre de Defenssa el Sr. Trillo. Ara importa la custodia de la pau i que la vida normal no sigui alterada. La gent confia en la tasca vigilant dels serveis policials. Tornem a la feina, tornem a les conferències de premsa i aparicions dels liders dels partits. Uns demanant eleccions anticipades a Catalunya per frenar el referèndum per la secessió. Tots diuen la seva com bocamolls públics igual que els catalanistes de fireta i mercat que encara creuen que el Govern d'Espanya reformarà la Constitució per recentralitzar i posar més funcionaris a l'Estat, canviar autonomies per Estat federal amb les mateixes o pitjors competències. N'hi han que aprofiten per dir que el referèndum és impossible que no complirem les condicions de la Comissió de Venezia i que els polítics de la Generalitat enganyen, intentant repetir el 9N, Denuncien un secessionisme malaltís, esperant que sentències condemnatòries ofeguin les veus de tot un poble al que convé als interessos dels contitucionalistes tenir el poble confús, desorientat, en la indiferència, la por i el sometiment, mentre cauen les inhabilitacions i altres sancions als dirigents actuals. Però nous partits poden aparèixer sa l'horitzó, més la refundació. El Referèndum anunciat pel President Puigde ontés clar que es farà. Per fer-lo s'esgota la via del di`+aleg que no volen i la negociació. Però per fer un referèndum de secessió per sortir d'un Estat no cal demanar permìs a l'Estat del que es vol marxar. És un dret fonamental internacional que és ralitza amb tites les garanties, per sufragi nuniversal, vinculant el resultat i amb obswervadors internacionals, tot el que li concedeix la legiytimitat que Givern i partidaris de la pàtria única i constitucional de l'Espanya castellanitzada no volen admetre. Les polítiques anunciades del càstig i el boicot al món català no fan por als catalans que ja hi estem acostumats des de fa molts segles, i sempre ens en hem sortit favorablement, com ara rebent més inversions estrangeres que mai. CAtalunya malgrat Espanya és una bona oportunitat per els inversors estrangers que rebutgen tractar amb administracions i polítics corruptes, pwrquè volen honestedat i transparència. Aquests patriotes constitucionalistes clarament anticatalans no volen reconèixer que en democràcia les constitucions estan per limitar el poder de l'Estat i del Gvern, no per limitar els drets dels individus i els pobles sotmesos. Convertir una Constitució i les lleis derivades en un instrument de tirania d'uns quans sobre els altres, a Catalunya contra la opinió majoritària del poble favorable a la independència que recullen totes les enquestes actuals que es nega sistemàticament pels partits vinculats al Govern d'Espanya, és antiliberal i degrada la democràcia. El Govern Central no admet que la llei sigui cosa del poble, que la llei hagi de ser justa i aplicabe amb equitat, que pugui existir un principi de participació política que admeti la democràcia directa.Parlen de democràcia que redueixen a l'aparença i obliden que sense llibertat i respecte a la dignitat dels pobles i la realització dels Drets Humans i polítics fonamentals, sens epluralisme la democràcia es degrada i desapareix sota l'absolutisme del poder. Prenguin nota els nous joves liberals que volen transformar també aquest sistema de vida fins ara dirigit per Reial Decret Llei, i diluir-se en la societat millorant-la humanament en tots els aspectes que han destroçat les reaccions conservadores dels governants en el poder que encara es creuen en possessió de la veritat dinant per bones les desigualtats, la pobresa cronificada, la caiguda del oder adquisitiu de les pensions, la apujada d'impostos amb l,'interès general com excusa, tot i que deien que no els apujarien i moltes més desgràcies com les condicions laborals i la sanitat destroçada, la justícia sense mitjans i l'educació a punt de rebre de nou la malahurada i errònia tendència de l'administració central a l'espanyolització per fer desaparèixer la mare Catalunya i la seva riquesa cultural de les ments dels nens en edat escolar imposant l'ensenyament en castellà on i com sigui necessari per crear més tensions i enfrontaments entre catalans, en lloc de promoure i protegir la diversitat potenciant i protegint la llengua i la cultura catalanes que venen intentant fer desaparèixer des de 1.495. La democràcia espanyola evidentment no té res a veure amb la democràcia de Jefferson ni els principis liberals i demòcrates com tampoc amb les idees de les esquerres de transformació social per la via democràtica. La anacionalització de Catalunya pretesa per el Govern d'Espanya no serà possible ni és solució al cnflicte Catalunya/Espanya.