els partits polìtics no són empreses

Parlar de la polìtica és avui indisposar-se amb la gent dels partits que ningú toca per molta corrupció que els descobreixin els investigadors i les comissions parlamentàries, doncs tot i embrutar la vida pol+ítica i social, segueixen recollint intenció favorable de vot. Acabo de llegir el reportatge que ha publicat avui el diari Ara, escrit per la periodista Marta Mollfullefda, titulat "Ser diputats abans de divuit anys", i he vist amb detall la foto que l'il·lustra. El que he vist i llegit em recorda que els polítics s'han de formar en la vida diària, en els debats no dirigits ni tutelats per gent de partit ni funcionaris, en les discussions a les assemblees de les entitats, de les escoles, de les joventuts dels partits, en la lluita sindical, en les desgràcies que ens arriben a tots, i sobretot en la formació i presa de consciència individual que, per això estan les Biblioteques públiques i les universitàries on la poden obtenir, participar en taules rodones, escoltar conferències i debats de polìtics, pensadors, gent que ha viscut l'experiència en bo i en dolent. Fer polìtica no és qualsevol pel que serveixi un diploma d'asistència a un taller o haver fet un curset del Reglament del Parlament. Fer polìtica no és fer-se selfies al Parlament, sortir a la foto del diari o els telenotícies, o enviar més twitters punyents que els competidors. El jovent precisa formar-se en la cultura del vot, en el coneixement de les ideologies, en el perquè d'uns programes i perquè no uns altres o les mutacions dels partits. Coneixement és la paraula per ser polìtic, a més d'experiència i noi deixar-se fer. Formació en el compliment dels deures, treballar pel bé comú com a raó de ser dels poders públics, com deia Joan XXII en la seva encíclica "Pacem in Terris", en lloc d'enriqyuir polìticvs i empresaris corruptes les seves butxaques amb el diner públic corrossiu que dona alegria a negocis especulatius en perjudici del poble. Els nous polítics ha de ser gent honesta, íntegra, respectuosos amb la ètica i la moral segons creences. Això és el quen han d'aprendre abans de començar les escalades. És també el que haurien de cuidar els anomenats partits polítics. Han de tenir sed de justícia social, respetar als demés en llurs drets. Els nous polítics han de promoure el lliure desenvolupament de les persones, un desenvolupament integral i el compliment dels drets humans, cremant totes les etapes per sortir del retard en que ens ha deixat la política neoconservadora de la dreta catalana i transfranquista espanyola. Cal una altra cultura política més oberta feta no tant sols pels diputats i funcionaris del Parlament i impuosar que la gent jove es faci la seva cultura política indivisualment o en grup, però amb llibertat, no sota tuteles ni orientacions oficials ni de veus interessades en portar la gent per una sola direcció acomodatícia i gens renovadora. A nivell de carrer, la gent no veu polítics, dona la sensació tal com s'estan fent les coses que no queden polítics, gent que no fa de la política un ofici con el de Rei. Necessitem una revolució de veritat en lloc de que el jovent, fent acció contestatària a les insitucions que entenen caduques, enfurismi fiscals i tribunals dedicant-se a trencar i cremar fotos del Rei, em diu el meu amic Ramon Viñals. Comenc em a penbsar que s'ha fet una política malèvola i antidemocràtica, per basar-se en la llei reglamentarista, limitadora abans que en la voluntat democràtica. La llei és la que consagra els partits polítics i el sistema electoral per llistes tancades que permeten fer i desfer cacicades internes en els partitsd, propicisnt la degradació intel·lectual de la ciutadaniai dels que a cop de colça amb els seus compoanys de partit, obrint-se camí amb tota mena d'intrigues i conspiracions obtenen vist i plau de les direccions dels partits per tenir plaça i comandament, canongia i rèdits en forma de sou, apart de convertir en injusta la repartició d'escons dins dels partits. Els partits s'estan tornant en empreses que juguen a la demagògia de la contradicció i el telegrama. Molts pensen que el problema està en haver permés que els partits es tornin entitats empresarials manades per uns quans que dirigeixen la política i diuen el que han de votar els duiputats donant-lis instruccions com si fossin comercials de vendes. No som en temps de tenir als Parlaments figurants de teatre que no parlen ni voten perquè el director d'escena vota per ells i el portaveu oficial parla per ells. Són muts els diputats? La política nova, la que ha de compaginar i fer possible democràcia representativa i directa com reconeixen les Nacions Unides en el Pacte de Nova York de 1966, exigeix molt més que un taller de joves alsd que engrescar en polìtica a passar per les joventuts d'un partit i anar a enganxar cartell, omplir mitings dels primers candidats a cada elecció i si hi ha lloc algún petit càrrec per tenir "alliberats" situats a l'administració. Això, perdonint-me els que se senten aludits, no és fer política. Em declaro rebel amb la polìtica de disciplina de partit i obediència rídida als dictats dels que manen en els partits. La política és una altra cosa si es compte amb la gent per construir plantejaments al servei de la societat, fer país, fer democràcia, potenciar l'autogern del poble, fiar en el criteri de la gent i fer que es desenvolupi un nou pensament nacional. S'ha d'acabar amb la política que uns quans deixen fer que tant de mal ha fet a Catalunya mantenint una idea catalanista de col·laboració i germanor amb el Govern Central de torn durant els 23 anys de poder del President Jordi Pujol, perquè la política hem de fer que sigui cosa de tots i sorti d'una vegada dels cercles i conclaus que han decidit pel poble, segons conveniència del moment. La polìtica és molt més que la lluita per un espai de poder.