nacionalisme de prepotència

Els analistes diuen que amb l'expressió contundent "American first", Donald Trump, el nou president dels estats Units d'Amèrica, ha marcat immediatament, amb la seva presa de possessió ahir de la presidència, rellevant Barack Obama, el punt, objectiu i finalitat del seu mandat presidencial. O sigui que el seu issatge és clar, sense els americans res, el món no existeix fora d'Amèrica. Fora dels Estats Units, encara menys a fer, i els de fora res a fer a Amèrica, sobretot els afectats per la hispanofòbia. Trump vol el poder anglés, no hispanos i més hispanos vinguts del sud intentant fer d'Amèrica el seu nou món sense deixar de ser hispanos. Trump vol un nou ordre clar i dur protegit per la llei, La nació forta, fiable, segura i rica per damunt de qualsevol consideració. Feina per a tothom. Immigrants il·legals fora de la nació i barrar el pas als que intentin entrar a Amèrica sense papers. Le Monde opina que amb Trump s'arriba a la fi de l'ordre tolerant americà, començant un nou món que no se sap si serà liberal o d'un populisme extrem de dretes, amb una democràcia aparent, amb un govern absolutista per fer front a la crisi econòmica, unificar el món anglosaxó un cop consumat el Brexit britànic, alliberant-se dels seus compromisos estratègics i carregar la màxima despesa als aliats militars de la OTAN. Un nou model de governança hostil a la Unió Europea, a l'igual que Rússia, en el moment que torna la inflació amb l'apujada del preu del petroli i l'augment dels preus energètics, la qual cosa significa carregar el deute dels Estats a nivells insostenibles, afeblint la butxaca dels ciutadans, Amèrica ara trenca amb la vella influència diplomàtica dels Estats Units al món per imposar una nova convergència d'interessos per la que no compta amb la Unió Europea que ben voldria, d'acord amb el president rus Vladímir Putin, s'en vagi en orris i es desfassi. És el despertar d'aquell 11 de setembre de foc i morts a les torres de Manhatan desprès de la caiguda del mur de Berlin i la reunificació alemanya. El nou ordre significa democràcia diferent, lleis al servei del poder, un horitzó de benestar sacrificant els demès. Tornarà la repressió i l'autarquia. No es veu previsible el manteniment de la pau mundial, ni la democràcia liberal davant el populisme que Trump vol fer global, però devaluant i portant al descrèdit els valors liberals tradicionals. És president per imposar els seus criteris de creixement i desigualtats nacionals de les que el mateix Trump en és un reflexe. La seva polìtica no serà la del discurs, sinó la dels fets amb uns criteris ètics peculiars, marcada també per la xenofòbia contra els hispans il·legals i l'obssessió per la seguretat d'Amèrica. Amèrica pels americans, és per tant la divisa per els que ja hi són. Els demès no hi tindran cap dret a intentar arribar-hi per prosperar si les coses no canvien. Confiem encara en que passats els efluvis de la presa de possessió i els discursos triomfals, Trump s'assenti al despatx i comenci a pensar que la vida política no és un miting permanent. Som davant un ultraconservador que ha enderrocar l'establishment dels pijoprogres instal·lats al poder. És el nou lideratge per superar la dreta escindida. HA reinventat el nacionalisme dur mobilitzant els radicals consrvadors com deia avui Fernando Onega en un article molt atinat a la Vanguardia. Veurem la islamofòbia en marxa mentre posa en marxa a Amèrica la recomposició ideològica de l'ultraliberalisme i el capitalisme salvatge.