Autoritarisme,, populisme i demagògia sursum corda

A la capital de la futura República Catalana voiem democràcia. No autoritarisme municipal. Autoritarisme i democràcia són actituds ben oposades en la moderna Europa que molt bé defineix el Professor de l'Institut d'Alts Estudis Internacionals de Ginebra Guy Hermet en el seu llibre d'aquest títol publicat a Paris el 2012. Tot el que passa a la ciutat de Barcelona ens dona la sensació de que finalment s'ha imposat l'autoritarisme reductor de les llibertats a la cultura de la cervesa, el vermut i els Green Shots. No és una versió jove de la democràcia el que vivim; és la versió empírica de la cintradicció permanent. Voliem capgirar l'estructura municipal franquista de la Carta Municipal de Barcelona encara vigent. Voliem superar les cacicades de l'equyip de CiU i la prepotència socialista del PSC amb Alcaldes que se succeïen per herència política sense passar per unes eleccions democràtiques. El PSOE ha practicat el genocidi polític del PSC. Miquel Iceta i Meritxell Borràs, desprès de viiure la defenestració de Pedro Sánchez, defensen encara al PSC la tesi de la germanor amb un PSOE partidari de "l'autoritas centralitzada en el Comité Federal del partit espanyol", sense poder pactar lliurament el PSC a Catalunya amb qui els sembli, diguin el que diguin, donats els dictats de l'actual Gestora del PSOE. El PSC, carregat de deutes, no s'atreveix a donar el pas de la independència corporativa tot i que han pactat col·laboració amb l'Alcaldessa Ada Colau recol·locant gent socialista a l'Ajuntament en que participa el Regidor Collboni, actualment segon Tinent d'Alcalde. El que és més curiós és que el nou Tinent d'Alcalde socialista no hagi dit res quan la Alcaldessa ha decidit reordenar la Diagona, tot i que un referèndum ciutadà va permetre al ciuitadà manifestar-se majoritàriament contra la reordenacio de la Diagonal l'any 2010, provocant la caiguda del regidor Jordi Martí i al darrera l'Alcalde Hereu. L'Alcalde de CiU Sr. Trias va ordenar obres sense encomanar-se a ningú, sense respectar el vot democràtic, com ara pretén Ada Colau. La decisió de l'Alcaldesa la podem valorar com una traició a l'acte democràtic del referèndum del comú de 2010. d4cidir unilateralment, decidir, manar i ordenar actuacions sense comptar amb l'opinió del comú, refusar el resultat de la participaciò democràtica del ciutadà anterior a l'actual congestió urbana, contrària al creixement econòmic de la ciutat i reductor de llocs de treball i iniciatives de l'empresa privada, sense canviar mitjanss de trasnsport que polueixen, significa que l'acció de govern de reordenar ha sigut un acte de govern "sursum corda" dels que tenen el poder. ës estar al costat de la dictadura per sobreviure. Cap aprofondiment en les llibertats ciutadanes. Més burocràcia, mentre el PSC, mig en fallida per deutes electorals, busca nou local més ample a l'eixample de Barcelona per fer-se veure més, tenir presència i respirar més CO2 sense donar solucions viables per desfer la capa d'aire brut que tenim cubrint la ciutat amorosament amb partícules malignes, com la mort. Els barcelonins neixem, vivim i morim sota la polució que ja s'extèn a l'àrea metropolitana. Aquesta nova vanguàrdia proletària ben pagada amb sous municipals no sembla fer seves les queixes dels treballadors municipals, ni les dels restauradors, hostelers, comerciants, petits tallers i propietaris de finques antigues amb lloguers baixos que no permeten fer obres de restaufració adequades. L'Alcaldessa Colau ha iniciat una manera de fer que no respecta les minories ni la igualotat d'oportunitats, el dret a prosperar. No s'ha implicat de manera activa en la construcció social d'una Barcelona equilibrada, fomentant la iniciativa emporesarial que crea loocs de treball. Però ha ampliat el teixit funcionaruial de l'Ajuntament, com si fer funcionaris fos la gran slució per l'atur. NO és exemple el que han fet a la Comunitat Autònoma Extremeña convertint en funcionaris tres de cada quatre habitants. La gestió no pot acabar en infoirmacions de premsa i comunicats o en la "open democracy" informativa electrònica. No veiem que l'Alcaldessa abans activista es reuneixi amb el poble que la va votar, mantenint la desordenació urbana que barreja sectors financer, comercial, industrial, de lleure i residencial amb el corresponent caos circulatori a diari. No sabem el que ha fet l'equip de l'Alcaldessa per reduir la taxa de pobresa i exclusió social. Las burocràcia municipal, els desencerts der l'equip de govern i la visió tancada del que és la Capital de Catalunya, deixa el ,poble decebut per activar-lo només en moment electoral, quan el necessiti per renovar el poder de manar i disoposar del pressupost municipal. Ada Colau amb totes les seves coses, poses i actituds ja forma part de l'establishment: càrrecs, sous, relacions i futur resolt mentre duri la nova casta de poder, ignorant a més el diàleg i el debat obert amb la oposició. El poble seguirà igual, l'hagi votat o no, sense llar, sense energia i l'Alcakldessa encobrint l'autoritarisme que se li ha despertat tenint poder amb un fals populisme que degrada la democràcia participativa "made in Europe" que pot ser no li interessa per què no li convé. Obliden a l'Ajuntament que el benestar social in econòmic són els objectius fonamentals de tota política que vulgui promoure el respecte a la dignitat humana. La desafecció del poble va in crescendo entre les classes populars a les que ha decebut les esperançes que van posar en ella votant-la. Barris degradats, amb alt nivell de gent sense feina, comunitats estrangeres vivim aïllades més els que es cfreien que 'Alcaldessa repartiria pisos a càrrec de l'Ajuntament per viure-hi sense pagar res, la qual cosa xoca frontalment amb el tarannà català que és precisament del que no gaudeix la primera ni la segona autoritat municipal. De l'activisme a la paraula contrària només ha permès fer nèixer el "sursum corda municipal" sense voler saber on són el món veïnal que la va impulsar cap el poder, sense reconciliar l'ideal democràtic amb els bens primordials en equilibri, creant un marc institucional cada dia més estret. El que és per tots més clar és que Afda Colau no és teràpia activa ni reeducadora de la democràcia catalana. No li interessa la República Catalana que no pugui manar ella i la seva gent.