garantir la convivència

Som en els temps de refer les democràcies, el que els britànics diuen "Rethinking Democracy" i els francesos "Refaire la Démocratie". Democràcia diuen que és una paraula màgica. Però no es pot llegir com una unitat sola. Democràcia és també un règim conjuminat amb la igualtat, doncs no són naturals les desigualtats que vivim que porten cada dia més gent a la pobresa cronificada. La democràcia pose a debat la finalitat de l'Estat, doncs per alguns l'Estat és la realització del principi formal del Dret, sense perseguir altra finalitat ni de justícia concreta. La democràcia ja fou inventada i posada en marxa per Pericles. Però Plató hi va aprofundir amb nous plantejaments creant el col·lectivisme, igual que el jurista romà Ciceró, seguint estoicisme la entenia com el poder subordinat al poder del Dret Natural, allò que la naturalesa ens ha ensenyat. Però segles després poc sembla que haguem inventat que el liberalisme i el progressisme, a més dels principis social cristians, el socialisme i el comunisme en totes les seves variants, a més del principi cristià de les creuades i el poder eclesiàstic obtingut amb les accions de la Inquisició. Fou LUtero qui finalment va donar el tomb potenciant l'esforç del poder civil davant l'ús de les ideees religioses per apodrar-se l'església, aliada amb reis i Emperadors de bens i terres potenciant el dret de confiscació dels bens dels vençuts. Certes doctrines i plantejaments filosòfics van permetre el desenvolupament de l'Estat totalitari, l'absolutisme de les èlits hostils i oposades a l'opinió dels pobles, situació contra la que s'han manifestat els partidaris dels règims liberals, de la democràcia, de les llibertats. La democràcia exigeix afecció de la ciutadania i ha de ser el sistema polític ètic per excel·lencia, diu el Professor de la UB i de l'Institut de Drets Humans de Catalunya Dr. José Vicente Mestre Chust. LA democràcia te per objectiu garantir la convivència en una societat junt a la llibertat i el benestar com elements centrals. La democràcia no admet la precarietat i un feble respecte dels drets humans i els límits a la llibertat d'expressió en funció dels interessos del moment polític. La democràcia exigeix treballar per la realització del Bé Comu, avui amenaçat a les democràcies febles i aparents que dificulten la realització del conjunt de condicions de la vida social. Destruir riquesa, desviar rendiments a països fiscalment opacs, crear pobresa i cronificar-la és anar contra la ètica de l'honestedat, la bona fe del poble, fomentar la degradació política i moral de les classes dirigents. És inadmissible en democràcia fer més febles els febles, situar-los en risc d'exclusió, cronificar la misèria per orientar els governs polítiques de creació de riquesa per preferències de persones i grups socials determinats. La gran veritat és que el món polític és antiliberal perquè es regeix per interessos contraris a les llibertats, la pau, la cooperació i la renovació de la democràcia de que parlava l'exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza al seu llibre "los nudos gordianos". La pugna política es dilucida avui entre lo vell i lo nou, entre el món antic o vell règim i la civilització moderna , la societat del coneixement, la innovació i la tecnologia. Trobarem un liberalisme diluït en l'exiet5ència del poble lluitant contracorrent de la mhistòria per salvar els valors individuals i la dignitat de la persona enfrontat aquest corrent a la fixació de límits a les llibertats i la destrucció del diàleg social pel domini, amb partits que decideixen pels seus representants institucionals. JA no interessen avui les ideologies, sino les noves teories de la ètica, l'economia, el coneixement i la cultura per perfilar nous sistemes de govern amb la participació del poble que fa seu el sentit reivindicatiu, la utopia de fer que tots els ciutadans tinguin les mateixes perspectives de futur, sense discriminacions. LLibertat és participar, democràcia és participar com va escriure el President dels Estats Units Sr. Jefferson: "I know no safe depositary of the ultimate powers of the society but the people themselves". Es tracte en definitiva de conciliar les lleis i el Dret amb els diferents pobles, fer la vida política i social més humana i digne, orientant cap aquesta finalitat tot el sistema de normes jurídiques, doncs el dret no ha de servir per desenvolupar les desigualtats i desequilibris, a més de l'exclusio irreversible ans al contrari, reformar, aportar una nova cultura, potenciar el principi de la igualtat d'oportunitats, abandonar la mediocritat i la democràcia directa populista, la lluita per l'apoderament de les noves tecnologies de domini territorial, econòmic i social, silenciar i amordassar l'opinió i les veus discrepants. Democràcia i llibertat, seguint al llibertador cubà José Martí, és el dret que té tot home a esser honrat ia pensar i parlar sense hipocresia, doncs "el problema de la independència no és el canvi de formes sinó el canvi d'esperit". No la violència. Sols la paraula, la raó i la perseverança per guanyar la força de la raó. Fer que l'Estat posi en pràctica les decisions del poble i reduir les diferències socials injustes. L'Estat ha de ser eficaç per garantir la convivència i adaptar-se a les mutacions polítiques i socials, donar als ciutadans els mitjans per decidir el pervindre dins d'un marc democràtic i un Estat de Dret consolidat d'acord amb l'evolució no judicialitzadora dels conflictes que, trencat el diàleg, fan del Jutge l'àrbitre únic en substitució del debat parlamentari, perturbant el normal desenvolupament de les funcions judicials en una democràcia culta que exigeix un canvi substancial de l'ordre polític i les lleis actuals.