la fi del somni català a occitània

Occitània és un territori del centre i sud de França que va des de Bordeus fins Marsella, compartint esperances amb Catalunya Nord, territori català finalment annexionat per França. No oblidem que Jaume I de Catalunya va nèixer a Montpeller. Tampoc podem oblidar que Pere II d'Aragó va morir el 12 de setembre de 1213 en combat, defensant Mureth contra els francesos i la creuada organitzada pel Papat d'Inocenç III contra els càtars. Catalunya va protegir i defensar activament amb tropes els càtars contra la guerra santa declarada pel Papa l'any 1209. El segle XIII fou definitiu, però per la sort de les terres occitanes i la resolució dels conflictes entre càtars i església catòlica, considerats heretges per creure en un Déu de pasu i d'amor. de solidaritat i de puresa de cor, que França va aprofitar per extendre's i annexionar petits Estats fins llavors independents com Toulouse, Beziers, Carcassonne i Narbonne. Guerra Santa per restaurar la unitat catòlica aprofitant el Rei de FRança la contesa per la conquesta i l'annexió de territoris. Corona i Església van anar una vegada més del braç. L'excusa de l'heretgia va fer doncs França a cop d'espasa, la que coneixem avui amb els occitants i els catalans reclamant respecte i la seva parla oficial, la de divuit milions dels actuals francesos als que hem de sumar els immigrants de països africans avui residents al mateix territori. Matar cristians que pensaven diferent no tenia importància, com va passar segles més tard amb els protestants seguidors del reformador Lutero. El que importava era fer França més gran i poderosa davant Castella im el Papat, afrancesar els vençuts, la resta la faria la Inquisició, nova arma de repressió, seguretat i obediència al Rei. Les rebelions posteriors no serviren de res. França no es va desmembrar ni per l'efecta de la guerrilla occitana encara vivent el 1240, segons diuen els historiadors dels fets com Michel Roquebert. La unitat es va fer finalment en el terreny militar, doncs la mort de Pere II, tmbé conegut cm el Rei Catòlic, va significar l'esfondrament de la força catalana que va deixar a França el camp lliure per la seva conquesta de terres catalanes i destruir les diferències culturals buidant de contingut les denominacions occità i català, fins que Mistral va promoure el ressorgiment literari de l'occità segles desprès. Aquella guerra que varem perdre catalans i occitans fou popular i patriòtica, com ho foren a Catalunya la dels segadors de 1640 i la de successió de 1714. Es defensava la llengua i una forma de vida a,mb una economia integrada socialment, va fer despertar un sentiment nacional quen no ha mort mai malgrat les amenaces exteriors i la pèrdua de les llibertats, la destrucció de dels ideals de tolerància per la força de les armes dels invasors. CVastella va aprendre les mateixes tècniques de dominació. El Papa catòlic Inocenç III havia emés una decretal anomenada "Vergentis in senium" el 25 de març de 1199 instaurant el poder de confiscació que justificava jurídicament i permetia la despossessió de les terres herètiques im les dels que els afavoreixin o els facilitin socors, confiscant-les i posseïnt-les legítimament incorporades al patrimoni del Papat. Aquesta part de la història de Catalunya i Occitània ha quedat en l'obscuritat dels estudis històrics que desvetlla el monolit erigit a Mureth. Però el desig d'una república de l'igualtat que respecti les diferències, reconcilii el país amb les seves llengües, lluiti contra les discriminacions, sostingui un diàleg intercultural afirmant que la roiquesa vé de les diferències, reforçant la solidaritat nord/sud, canviant una classe política incapaç de pensar en un altra sistema econòmic i de noves solidaritats, lluitant contra la pobresa crònica actual, activant la justícia social. Un humanisme modern ens ha de fer veure que la manca de la cultura de pau, les guerres i la despossessió i la destruicció dels bens i sistemes socials dels vençuts són un aspecte més de la degradació humana.