Volen eleccions, no Referèndum

No ens ha pogut sorprendre la gent de En Comú Podem, el diputat Rabell i el també diputat Domènech, aquest a Madrid, o la mateixa alcaldessa Colau, molt amiga de l'alcaldesa de la seva corda política exercint a Madrid i algú més amb els que ha establerts alguns acords i afinitats logístiques, i el dirigent podemita Sr. Albano Dante Fachin, oposant-se ara al Referèndum anunciat pel President de la Generalitat demanant ara eleccions en lloc de Referèndum qua ja saben que el Govern d'Espanya intentarà impedir el referèndum a Catalunya. Em pregunto si també els fa por el referèndum com al Govern Central. Han fet enquestes i sondeigs d'opinió i es pensen que bufan tramontana bona per guanyar quotes de, poder, que és el que volen amb l'aspiraciò de fer seva la Generalitat. Saben que electoralment pujarien. Però no saben els vots que perdran amb aquesta actitud que sembla indefinida i no arrosega la classe obrera catalana, que no és ignorant com en temps de Franco, que és la que en definitiva junt amb els nous catalans ha de donar el tomb cap una banda o cap a l'altra, que és el que saben explotar els de Ciutadans i el Partit Popular buscant aquest electorat poer afeblir el moviment cap a la independència, la necessària secessió d'Espanya perquè Catalunya pugui sobreviure dignament com a nació europea i millorar la sort dels treballadors, pensionistes i activitat empresarial per crear riquesa, que ni l'Església s'atreveix a prohibir, vist el que diu la Pacem in Terris sobre el tracte a les minories i que l'autoritat no pot ser utilitzada contra l'ordre moral. Com també pensa guanyar en votació el PP a nivell de tot l'Estat perquè li diuen les enquestes malgrat la corrupci´`o descoberta i perseguida judicialment, fien en les enquestes per decidir, com si anessin a casa de la vident, l'adiví o la tiradora de cartes astrals que més els convé. Els Comuns, desmarcant-se del Referèndum, segueixen confonen el 9N, jornada de mobilització pacífica que va començar un 25 de maig i van enrera com els crancs però amb potes ideològiques torçades. Mai podrien accepotar formar part d'una "Solidaritat Catalana", com tampoc entenen el paper de "Súmate" que té un diputat al Parlament de Catalunya a la coalició JuntsxSi. Millor saber-ho ara que no esperar que ens organitzin un terrabastall en el moment clau de la convocatòria del referèndum. L'objectiu de voler enderrocar el Govern de la Generalitat per posar-si ells no és bo per Catalunya. Menys encara si dependen d'una formació dirigida ders de Madrid amb mà de ferro i disciplina. Si aquesta maniobra forma part dels acords no coneguts amb el PSC, que se'ls apropa a la recerca de refugi davant l'esbrancada del PSOE, no seria cap sorpresa. Ni el PSC ni els de En Comú Podem s'han integrat a les esquerres per la independència que secunda la classe obrera. Només volen poder per imposar-se als socialistes com van fer els comunistes d'en Lenin amb el socialista Kerensky. Cal no oblidar que segueixen la mateixa estratègia, i no parlem del que ens imposarien desprès, un cop assolit el poder. Entre ells es barallen no es posen d'acord, però davant la possibilitat de poder tots aniran a la una i formadets a l'estil revolucionari quan en relitat no ens portarien les llibertats i menys la llibertat de Catalunya ni admetran mai la secessió q1ue és un dret fonamental reconegut pels pobles que, com Catalunya, gaudeixen del dret a ser Estat per retaurar les llibertats que són imprescriptibles, que als catalans ens foren arrebassades per la hostilitat, l'odi i la violència. Si haurem de convocar un Referèndum unilateral és cosa certa, doincs en Rajoy ja ha tornat a posar el veto al referèndum d'autodeterminació, també el PP en el seu ideari. Nom´ñes falta que el plagiin els del PSOE i els de Podemos amb allò de si referèndum, però no saluda de España. L'escenari d'una Espanya sense Catalunya no l'entenen ara, com tampoc van entendre la sortida de Portugal. Però és molt clar que Catalunya és Catalunya i no és Espanya dces del moment que un Ministre d'Educació del PP, ara amb càrrec a l'estranger va dir que s'havia d'espanyolitzar els nens de Catalunya. Tamooc recorden que en ocasió de la invasió napoleònica, en ple segle XIX, Catalunya va ser dos anys francesa, indepdendent d'Espanya. Pot ser fou un bon precedent poc explotat pels catalans, sense necessitat d'integrar-se a França per ser més europeus.