Recuperar Estat i Llibertats

Ara que diuen que Catalunya no serà sobirana, que no hi haurà referèndum, que Puigdemont convocarà eleccions anticipades per fer balanç de la seva força, que Catalunya no marxarà d'Espanya perquè l'independentisme està en "via morta", segons afirma l'exdiputat d'ICV Joan Herrera situat professionalment a CCOO, que el proper president de la Generalitat autonòmica serà en Oriol Junqueras, cal recordar que Castalunya és una realitat fàctica que no necessita justificació de la seva existència. La implicació dels ciutadans és el gran mètode per donar vida politica a la nació catalana no reconeguda per l'Estat espanyol. La implicació ciutadana en els assumptes públics fou un invent català de fa segles, quan Catalunya era un païs confederal lliure que ara cal reinventar. No s'ha de reinventar Catalunya, sinó recuperar l'Estat que teniem i les llibertats que definien la vida catalana. Catalunya mai fou un Estat deependent sotmès a l'autoritat de Castella i desprès a Espanya quan CAstella ampliada va canviar de denominació internacional. Dependència vol dir que existeix un Estat superior quie pot imposar legalment la seva voluntat a un poble legalment obligat a assumir aquesta imlosició i dependència, tal com explicava Maspons i Anglasell en el seu Dictamen jurídic sobre la personalitat jurídica i facultats de la Generalitat de Catalunya i la força d'obligar de les disposicions de l'Estat espanyol i dels seus òrgans en territori català. En el pr`+oleg que Maspons i Anglasell va escriure l'any 1935 per el llibre "La nit del 6 d'octubre a Barcelona", de Joan Costa i Deu i Modest Sabaté, comença dient que "mig any és ben poca cosa en la història d'un poble". Del que diu el notablke jurista, en treiem la conseqüència de que els rebels catalans encarnen organismes nascuts d'una llei vigent, sancionada com llei espanyola, però trasbalsades les normes i els organismes torpedinasnt la política catalana amb recursos d'inconstitucionalitat i repressió judicial amb la clara intencionalitat d'asfixiar amb tota mena de mesures preses per l'actual Estat espanyol. La República catalana reconeix Maspons fou proclamada per Macià el 14 d'abril de 1931, malgrat la saturació de política i la violència d'antic estil que arribaven a un estat de coses que feia insostenibla qualsevol projecte. Maspons afirmava el 1935 que "l'espanyolisme és inepte amb relació a Catalunya perquè recolza en una sèrie de negacions i confusions, identificant la pàtria amb la seva unitat. Ara no teniom República catalana i el Govern d'Espanya no vol que la tinguem fent aparença de solidesa negacionista davant la qüestió nacional catalana intentant que Catalunya vagi a remolc dels partits no catalans, tant si val que siguin de dreta o d'esquerra, es diguin liberals, conservadors, comunistes o socialdemòcrates. Ens segueixen negant tots les llibertats ciutadanes característiques de la nostra força històrica i progrés social, gairbé fent delicte de noreconèixer la supremacia de l'Estat. Catalunya no poot seguir en posicions equívoques que perjudiquen la causa catalana. "Ens van deixar tenir Estatut, però negant-nos la personalitat", deia Maspons i Anglasell. Els partitas espanyolistes s'han presentat com catalanitzats sense ser-ho, però amb la seva supèrbia no amagada, no han pogut aturar la presa de consciència nacional del poble català, el desig de alliberar-se de l'Estat, l'enfortiment de las personalitat catalana, el camí cap a la unió social i cívica per la independència. L'assoliment de drets i llibertats, fer una política honesta, sense corruptes i resolent els problemes socials greus dels 1.500 ciutadans sense llar, 325.000 infants en risc d'exclusió, 1.500.000 ciutadans en situació de pobresa, 552.000 a l'atur i 800.000 afectats per la pobresa energètica, exigeix disposar d'Estat propi, és a dir recuperar el que ja teniem i les llibertats que ens duren al progrés.