Espanya desobedient

l'eurodiputat Ramon Tremosa diu que Espanya incompleix les normatives europees, desobeeix Europa. Tenen centenars de queixes i 83 expedients d'infracció oberts. I Espanya diu que Catalunya desobeeix la llei. Però el Govern d'Espanya no hi dona importància a les seves infraccions i vulneracions, i continua fent la seva. Això convé, això no convé, o això no toca que no sabem de qui ho van aprendre quan només fan que dir els Ministres d'economia i Hisenda que són la seguretat, la llei i tantes coses boniques que ens fan anar molt bé i crear molts llocs de treball. Mentre això passa el Rei guarda silenci i no fa cap comentari, ni en broma, per si de cas. Però Espanya ja està a la llista negre dels informals d'Europa, la dels països incomplidors. Aquest Govern a més compromet el futur de la Monarquia amb la promoció a Catalunya de la "Unión Monarquica" de partits antiindependència de Catalunya que ja s'han reunit amb la Vicepresidenta Sofraya Sáenz de Santamaria al seu nou despatx de la 'Delegación del Gobierno' a Barcelona. PP, PSC i Ciutadans no poden competir amb els escons que tenen en un PArlament on tenen majoria altres orientacions, entre elles les partidàries de la secessió via referèndum d'autodeternminació anunciat pel President Puigdemont dins de 2017, a l'espera de que li obrin un nou procediment per desobediència al Tribunal Constitucional o finalment el Gobierno decideixi suspendre les funcions de la Generalitat actual com està previst a la Constitució de 1978. Els partidaris d'aquesta autoconvocada Unión Monàrquica i per la unitat d'Espanya, com l'han batejat els diaris, albiren un fracàs electoral ara que apreten que es facin eleccions per què no hi hagi referèndum. Però un fracàs d'aquest ordre arrossega el mateix Rei. Cegats com estan i nobssessionats en que ells saben el que s'ha de fer i com tractar els rebels catalans, Unió Monàrquica contra la Secessió organuitzada per la vicepresidenta com si fos una quinta columna intriduïda dins de l'avisper independentista per destruir-lo amb tota mena d'ardits, intenten ajuntar ara els apenedits de En Comú POdem, en Xavier Domènech, en Josep LLuís Franco Rabell, en Albano Dante Fachin i la mateixa alcaldessa Ada Colau. Espensen que amb aquesta força ho tenen tot resolt i la gent deixarà còrrer això de la independència, intentant ridiculitzar el president Puigdemont i desmontar amb paranys, missatges d'incertesa i confusió, plantejaments de contradicció sense fonaments que els facin creíbles perquè són demagògia impositiva, les afirmacions del President de la Generalitat. Ara fan còrrer que Puigdemont busca una sortida digne perquè diuen es veu en un carreró sense sortida legal que legitimi el procés. Aquest deliri de fer caure la decidió secessionista fa cometre errors, com l'ansietat i l'angoixa pels resultats ràpids dient que el Govern de la Generalitat no fa política social i que ells la farien millor, callant-sde però que triguen a pagar els traspassos que corresponen a Catalunya i han seguit una política d'ofec fiscal i financer. Volen guanyar servint-se de les bones cartes que previament tenien amagades. La lluita política de la Unió Monàrquica contra la secessió dissenyada per la Vicepresidenta espanyola ha perdut de bell antuvi i ha sigut un fracàs per molts esforços dialèctics, telegrames i twitts que facin. La Vicepresidenta Encara no ha trucat al President de la Generalitat per quedar per veure's i parlar. Però com no volen Referèndum, doncs la trobada s'allarga i sembla que no es tindrà si Puigdemint no cedeix, que no vol dir enviar-li un ram de flors el dia de Sant Valentí, un cop jutjats com presumptes delinquents l'exPresident Mas i les seves Conselleres Joanna Ortega i Irene Rigau. La Vicepresidenta no entén que la gent catalana vol parlar a les urnes depositant el vot amb el sufragi universal que reconeix qualsevol democràcia europea. Es pensa que tot se soluciona amb quatre crits, algunes querelles de la Fiscalia i el cansanci que tenen els catalans dels seus polítics que semblen desconeguts, com també el fastigeix de veure que el procés és torpedinat constanment també dins de Catalunya per gent que en principi estava per la celebració del referèndum i ara no els volen perquè prefereixen provar sort en unes noves eleccions que creuen desmoralitzarien i desmuntarien l'entramat ciivil que recolza la independència. La Vicepresidenta no vol veure que la gent catalana es belluga en una direcció ben diferent a la que ella proposa, sense crits ni brams. Els catalans són partidaris de la feina ben feta, racionalment disposada, la de recupoerar els drets i llibertats, coinstruir el nou Estat, fer lliurament les lleis que han de regir a Catalunya, en tots els ordre penal, civil, administratiu, comercial, de procediments judicials, educació, serveis socials i sanitaris, foment linguístic i cultural de la llengua catalana com idioma oficial dels catalans, protecció de les creacions industrials, literàries i artístiques d'acortd amb les directives de la UE, protecció social i formació professional dels aturats, el mediambient, fomentar la construcció amb el model "green building", obrir l'accés al coneixement a totes les classes fent una educació sostenible i la renda estudiantil, . Alliberats del domini espanyol, convertida la Delegación del Gobierno en l'Embaixada del Regne d'Espanya a l'Estat Català, també sabem els catalans que no n'hi ha prou amb un text constitucional, doncs són les lleis les que desenvolupen enunciats, principis, declaracions d'intencions i valors, donant compliment al principi democràtic i la ètica de les relacions socials, reincorporant el princuipi del tradicional pactisme català a l'hora de fer lleis i amb aplicaciò del principi d'equitat. Volem d'aquesta manera un nou cos legal excel·lent i portector, garant dels drets humans de tots els ciutadans de Catalunya, sense oblidar, però, les obligacions de contribuir honestament al redreçament de la situació i vigoritzar el món del treball. La Catalunya nova ha de reconèixer a tothom el dret a prosperar, la igualtat real d'oportunitats, lluitant l'Estat català contra l'abús, l'especulació, ,l'oportunisme, el frau, l'explotació dels treballadors i dels menors. L'Estat nou j¡haurà de treballar per recuperar les famílies desestructurades en lloc de deixar-les com fins ara a la seva sort i en mans de lers entitats no governamentals que es nodreixen de les donacions i aportacions de la bona gent. Perquè tot té un límit s'ha de luitar contra la ignorància de la veritat històrica que arrosseguem des de la dictadura creant ments que no entenen res i es pensen que la Generalitat és un invent de la Constitució de 1978. La gent ha der saber que Castella ha anat contra Catalunya des de 1545, amb la creació del Tribunal de la Inquisició que va prohibir celebrar judicis en català. La pugna Castella contra Catalunya no vé del 1714, sinó de molt abans. Castella sempre ha intentat imppedir el desenvolupament de les relacions internacionals de Catalunya que també són útils per fer sortir de l'endarreriment pobles que encara són analfabets, ignorants de la realitat de la vida oocidental i de les pressions externes sobre els seus governs ingenus i carregats de complexes amb "el ric" occidental europeu per què poermetem la desidia dels seus governants, molts corruptes i els deixem enriquir-se amb els diners que reben per la cooperació sanitària, instal·lacions ded mínima estructura agrària i de formacdió professional. Tampoc podem secundar la política d'oferir ajuts i entrar en el club dels Estats que dominen les economies, recursos naturals i riqueses forestals dels països en permanent desenvolupament. La cooperaciò ha de ser lluita per aixecar els pobles africans dissortats, explotats i empobrits per les males pràctiques pol`pitiques dels seus funcionaris i governants. A Espanya, la Monarquia ha de deixar de pensar que ha fet de la Corona un "ofici", com deia Joan Carles I sense pensar que la legitimitat no és un ofici etern, sense data de caducitat, doncs es pot perdre l'ofici. Un Rei pot ser destronat per un cop d'estat o per una República, o renunciar per cansanci o no voler ser Rei, o abdicar com va fer Alfons XIII abans d'abandonar Espanya el 1931 proclamada la IIª República Espanyola. Voler crear i consolidar la Monarquia per llei, quan tots sabem que les lleis poden canviar un dia o altra i la Monarquia pot ser abolida per un nou text constitucional o pe4rdre el Referèndum que Joan Carles I no va voler passar, fou una aventura poc meditada dels representants de la Corona. També ha sigut un greu error del règim que li dona supoçrt vincular la Monarquia Castellana a la lluita contra el dret de Catalunya a la secessió. El Govern espanyol ha compromés la Corona en un acte vulnerador de Drets Fonamentals emparats pel Dret Internacional. El Rei i el Govern d'espanya ja no enlluernen ningú i només es proposa destruir i desorganitzar la democr`pacia plural que tenim a Catalunya a diferència del que passa a Espanya. Pels catalans la corrupciò no té perdó i no hem fet ni permetrem es faci la vista grossa de cap cas. La caiguda de l'expresident Jordi Pujol, també ara sota procediment judicial per presumpte blanqueig, és un exemple. Avui sense honors, sense despatx gratuit, sense remuneració per renúncia voluntària ja fou nun primer pas del vell polític per reconèixer que havia fet les coses malament. Voldriem que s'aixequés també la impossibilitat de consultar els secrets oficials d'Estat i en matèria reservada des de molt abans de la mort del dictador. La història conserva períodes obscurs que aquesta documentació amagada. Ens querda per saber qui estava complicat en el cop d'estat del 23F 1981, a més dels militars condemnats que van guardar silenci per "disciplina". Perquè el President Mariano Rajoy ha fugit sistemàticament d'explicar en sessió parlamentària, davant el Congreso de los Diputados la realitat dels problemes socials que afrontem els demés del treball parcial, abús dels horaris laborals, caigudes de salaris, contractes que es renoven per dies o per setmanes que fan crèixer l'estadística de la contractació falsejant la veritat que volem saber. Del que hi ha en trascendeix molt poc, ni pensar en la llei de transparència que va fer el PP, a mida segurament. No hem assolit gaire més que l'administració oberta per obtenir informació o fer tràmits. Queda molt per fer perquè Espanya es torni obedient davant el Dret Internacional supraconstitucional.