l'ombra del paraigua oficial

La moral existent en els països de tradició cristiana i la ètica laica, ens ensenyen que la moral condueix les consciències de les persones per els camins de la honestedat i la rectitud. Però hi ha gent per qui la moral política no significa res, i menys la ètica. Res els impedeix a les persones buides de moral i ètica dir mentida i fer-la passar com veritat. El concepte de mentida i de veritat no existeix en aquest tipus de gent. No es pregunten què significa la mentida i9 la veritat, no els interessa saber-ho. Molts aniran a llocs de culte religiós, uns diariament i altres periòdicament, a descarregar la seva consciència com qui llença un paquet, i en lloc de pregar i demanar perdó per les seves equivocacions, errors i resoponsabilitats de tot ordre en les que poden incòrrer en l'exercici del seu càrrec, no escoltaran la paraula de Déu que administra i ens recorda el servidor del Crist misericordiós i generós amb els pecadors apenedits. On no aniran aquests personatges és a teràpia de grup perquè ja les han fet durant les reunions del Consells de Ministres en les que participaven. Ara, tretze anys desprès de l'accident de l'avió YAK-42 a terres de l'Est d'Europa, que havia sigut llogat pel Ministeri de defensa el 2003, en el que van morir 62 militars espanyols que tornaven de servei, el Consell d'Estat ha emés un Dictamen en que responsabilitza de l'accident el Ministeri de Defensa. l'exministre Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, ara Embaixador al Regne Unit de la Gran Bretanya viu sota l'aixopluc del Govern espanyol. El President Rajoy ha dit avui mateix que és un cas tancat per haver-lo ja resolt el Tribunal que va jutjar els alts comandamentsw militars declarats penalment responsables. Aquesta situació hara descoberta afecta i produeix danys morals als familiars dels militars morts i als comandaments condemnats com a delinquents quan la responsabilitat cau damunt el propi Ministre de Defensa. La deshonestedat amb el càrrec de Ministre i els subordinats, la deslleialtat amb els propis militars morts inútilment en compliment de serveis, no apareix com a fet perseguible directament en la Constitució vigent, però si apareix en la Constitució de la IIª República, feta el 9 de desembre de 1931, essent President eel socialista Julian Besteiro, en el Capítol de garanties constitucionals, sotmetent al Tribunal de Garanties Constitucionals "la responsabilitat criminal del Cap d'Estat, del President i del Consell de Ministres", com també "la responsabilitat criminal del president i dels magistrats del Tribunal Suprem i del Fiscal de la República".