cimera o trobada de virreis?

Avui 17 de gener farà trescents anys que el Rei Felip Vé de Castella promulgà el Decret de Nova Planta anul·lant les Constitucions de les terres de parla catalana, pprohibint a més l'ús del català. Això és el que consideraven estimar el poble i fer el bé al poble català annexionat que els invasors volien sotmís i subjugat a la Castella imperial que se degradava dia a dia per l'abús i la corrupció del servidors de la Corona, una Castella que començava la seva decadència amb la perspectiva de la pèrdua de les Espanyes disperses, intentant arrossegar sense èxit, com ara, el poble de la Catalunya que constituien Mallorca, Menorca, València i la Catalunya continental, els països catalans. Estimar és fer el bé i la pau, acceptar el reconeixement sincer i honest dels drets de la persona humana i de la independència de cada nació, com proclamava el Papa Pau VIé en el missatge papal de 8 de Desembre de 1967. Avui, començant amb un esmorçar de germanor amb el Rei, s'ha produït la primera trobada de virreis estatutaris des de 2012, que és la única qualificació política actualitzada que es pot donar als presidents de comunitats autònomes governades per un PP i un PSOE coaligats en la governança de l'Estat, que accepten sense dir paraula la supeditació a la presidència del govern espanyol i la monarquia, a l'espera del repartiment favorable de fons per poder-ne disposar a plaer, aprofitant que gaudeixen del poder autonòmic limitat a les seves respectives comunitats. Però la primera sorpresa l'han tingut quan els han dit que hi hauran menys diners per repartir peruqùe Hisenda ha ingressat vint mil milions menys del previst, las qual cosa vol dir reduir despesa i subvencions a les que ja hi estavben acostumats com el cas de Extremadura i el mateix d'Andalusia. En sentir aquesta notícia, a algun president autonomic li haurà sentat malament l'esmorçà i també el dinar del migdia del que no ens han explicat el menú. La trobada, pensant en la absència de Catalunya que exigeix relacions bilaterals nació nació, i parin d'intentar impedir i prohibir el procés per la independència de la naciò catalana, ha sigut precedida de declaracions del President Rajoy, com avís, publicades a La Razón el diumenge 15, disparant el to contra el que en diuen utopies fracassades. La seva afirmació clau respecte de Catalunya: "El referèndum no se va a celebrar. Eso lo sabe todo el mundo", aprofitant per demanar que no donem més passes en la mala direcció en aquest discurs. Darrera d'ell, la Vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria aparexia dilluns 16 per RTVE dient que "el referèndum de independència de Catalunya ni se negociará ni se celebrará", presentant el referèndum, com una anomalia democràtica. Poc ha trigat el PSC per veu del seu primer secretari Miquel Iceta en afegir-se al front antireferèndum i manifestar que no col·laboraran en un referèndum unilateral. La posició del Govern d'Espanya és molt clara i no l'amaguen, doncs disposen de tots els mecanismes jurídics - no se'n amaguen de dir-ho- per imposar la subjugació dels catalans amb els actes hostils necessaris, inhabilitant càrrecs. suprimint competències i dwestituint càrrecs si cal. El poder del Govern sobre l'activitat judicial constitucional li permet activar procediments d'inhabilitació dels càrrecs polítics institucionals perquè no puguin exercir llurs mandats ni el poble català arribar a determinar lliurament les seves lleis i règim econòmic i social. TAm,bépoden arribar a suspendre l'autonomia. Però no poden paralitzar la democràcia i les llibertats emparades per la Convenció del C onsell d'Europa dels Drets Humans de 1950. Per Madrid el referèndum és una utopia sense futur, generadora d'inestabilitat i incertesa, massa tolerant amb els antisistema, que segons ells pot perjudicar Espanya. No volen que ralitzem la utopia de le independència en ujn país plural, ni entenen que referèndum i república catalana, per les esquerres, és la veritable revolució democràtica, pel poble català, el retrobament amb si mateix i les llibertats recobrades. El Govern d'Espanya no variarà la seva política d'aplicar fermesa i fortalesa envers Catalunya perquè és el que el justifica davant els seus interessos, els seus aliats i els virreis del café para todos. Catalunya seguirà, pacífica i democràticament, el seu camí abraçada a les Resolucions i Tractats de les Nacions Unides, la OSCE i el Consell d'Europa que l'Estat espanyol es proposa ignorar i vulnerar obertament amb el seu negacionisme contra el que consideren destructor, antinacional i il·legal. La Resolució 26/25 de les Nacions Unides, del 24 d'Octubre de 1970, junt amb la Carta Fundacional de 1945, el Pacte de Drets Civils i Polítics de 1966 i els acords de la Conferència de Viena de 1993 deixen l'Estat espanyol fora de la llei en el moment que es disposen a impedir ara si. arbitràriament a l'espanyola, el referèndum català per la via que sigui. Queda molt per escriure en la història de la democràcia. El gran pèrill per la pau i el futur del conflicte Catalunya Espanya, és la autoafirmació espanyola del coratge bèlic i heroísme patriòtic d'una EDspanya artificial, que encara no ha superat el resultat negatiu i pessimista de la guerra de Cuba amb els Estats Units d'Amèrica i la desfeta de les Españas per la independència guanyada amb la rebel·lia corresponent pels territoris de l'Amèrica llatina i Filipines on abans deien no es posava el sol davant les banderes dels conqueridors castellans, destruint la gran nació confederal catalana que definia i identificava la Catalunya de les Corts Generals, de les llibertats ui la independència, des de'l segle XI, Constitucions i pactes, fins l'invasió militar franco castellana del segle XVIII esborrant els vencedors tots els drets i llibertats existents al territori en favor dels ciutadans catalans, que havien sigut sistematitzats pels juristes catalans al segle XVII, fent Catalunya singular dins d'Europa. Els catalans no estem obligats a assumir i fer nostres els errors històrics de la Corona de Castella i les arbitrarietas de les decisions el Govern d'Espanya vulneradores dels principis democràtics i dels drets imprescriptibles de les minories nacionals al seu autogovern complert.