circ al castell de la mort, errors i silencis,

L'Ajuntament ha programat circ i festa al Castell de Montjuic, ben a prop del lloc on fou afusellat i enterrat el President Lluís Companys després d'una farsa de judici on els rebels guanyadors de la guerra civil el van acusar de rebel·lió. Cal recordar que Companys fou localitzat i detingut a França i lliurat al règim franquista pels nazis aliats del dictador Franco. Considero aquest fet una falta de respecte a la institució i la historia. A més no sembla que s'hagin preocupat de recuperar la cel.la on va pasar els seus darrers diez el President mártir de Catalunya. L'Alcalde Trias sembla haver perdut la memoria històtica i el sentit. Millor quer hagués programat el Réquiem de Mozart en honor al President afusellat que viu les festes de la Mercé des de la seva tomba. L'Alcalde hauria de posar-li al President Companys una guardia d'honor de la Guardia Urbana davant la seva tomba durant totes les festes de la Mercé. Lds festes també són per recordar els caiguts mentres no siguen lliures d'un Estat corrupte i mentider que no considerem el nostre. D'altra banda la Conferència episcopal calla davant les manifestacions del nou Papa. L'Esglèsia española mostra la seva disconformitat amb Roma amb el silenci. El cisma està servit. Milers de capellans funcionaris s¡hauran de reciclar, Bisbes inclosos. Caldrà posar al servei dels pobres els tresors de l'Esglèsia i obrir residències i seminaris a les families sense sostre. L'Esglèsies nbhauran de ser llocs de multiús i ecumenisme. El Papa ha enterrat definitivament la esgésia dels senyorets i l'almoina. Al menys farà com els missioners i els musulmans que també ajuden i donen servei als necessitats. Caritas ja n'era un avenç. Ara apareix l'Esglèsia solidària que s'allunya de les pompes i palaus. El nou Papa dona exemple vivint en una residència, sense luxes ni servents. És un pelerí apassionat que no amaga el pecat de la discriminació i l'exclusió que fins ara ha dominat l'Esglèsia oficial. S'havia volgut convertir en dogma el que no ho era a conveniència de unes poques consciències egoístes i reaccionàries que s'havian apoderat del control de la prèdica i l'organitzaciò eclesiàstioca a casa nostra. Lluitar contra el cisma de fet que pateix l'Esglèsia com està fent el Papa era absolutament necessari. El cisma equival a la corrupció d'atesorar els bens de les velles que abans de morir volen el perdó dels seus pecats i conseguir un troç de cel, a més d'altres accions innobles dels que agenollant-se davant Franco es deien i feien pasar pels bons pastors, els que van llençar els fidels a la creuada contra el comunismo ateo, i veien amb bons ulls la persecució de la masonería i el judaísme, a més de la repressió dels demòcrates i antifranquistes amb el circ de la mort i la presó. El silenci de la veritat s'ha d'acabar per sempre. La inquisició i l'índex de llibres prohibits també han de desaparèixer del Vaticà.