la història com recull de la realitat banal

Aquest matí la coneguda política Esperanza Aguirre en unes declaracions a Televisió española deia que Catalunya no ha tingut mai la independència, reafirmant que España és una i indivisible. Quan sentim aquestes afirmacions qualsevol persona responsable no pot més que mostrar la seva preocupació per les afirmacions malicioses que van apareixen dia a dia en els mitjans, una campanya d'intoxicació i de desorientació com mai. Catalunya, nascuda independent de Castella i d'Aragó fa segles, molt abanas dels Reis catòlics, no formava part d'Espanya. Millor, Espanya no existía. Catalunya vivia apart de Castella i preocupada per la seva expansió mediterrània cap Valencia, Balears, Sicilia, Cerdenya i Nàpols, sense plantejar-se cap expansió vers l'interior d'Iberia. Catalunya resolent la qüestió dinástica d'Aragó a la mort d'Alfonso el Batallador io de Ramiro el Monjo, amb el Compte Berenguer fent-se càrrec de la Corona d'Aragó tenia Reis propis, Parlament i lleis. El Parlament de Catalunya limitant el poder del Rei fou el primer d'Europa. A Castella en canvi, el Rei o Reina era una monarquia absoluta. Els sùbdits només comptaven per treballar les terres dels senyors, pagar impostos i anar a morir a les guertes que decidien els senyors feudals, dits comptes i marquesos En desaparèixer el darrer Rei Català i mort el Rei aragonés Marti l'humà lany 1409, fou el Compromís de Casp per manca de descendència de Rei a Aragó i Catalunya el que va donar lloc a designar com a Rei un Trastàmara. Però Catalunya va seguir amb el seu propi regiment de la cosa pública. També sota el regnat dels Reis Catòlics, tot hi que van implantar la Inquisició i van expulsar els jueus, Catalunya seguia gaudint de llibertat i Constitucions fins l'arribada de Felip Vé que va imposar les lleis de Castella i va prohibir el català com desprès el franquisme. La historia real no es pot amagar ni es pot tractar com un anecdotari banal. No volen ara recordar que Portugal es va separar del Regne de Castella. Tampoc volien que sapiguessim que Portugal havia fet la revolució dels clavells aquell 25 d'abril de 1974 com va reconèixer el llavors Ministre d'Informació Sr. Pio Cabanillas. Els canvis no interessaven, l'explosió de les llibertats tampoc. La Senyora Aguirre que ha exercit el poder ha de saber que la llei no és inflexible, que ha de poder adaptar-se a la realitat dels temps o perd la seva eficacia. No existeixen obligacions ni drets amb carácter absolut, immutables. L'equitat és regla moral en l'aplicació del dret. Les interpretacions restrictives dels drets pùblics només corresponen a posicions autoritàries. La llibertat ha de ser la primera preocupació a defensar pels governants i el criteri que ha de regir la lectura de les lleis. Si no és pot fer una lectura democrática deLs textes, aquests han de ser forçosament renovats. Les lleis no poden anar contra les llibertats democràtiques dels pobles. La historia i els canvis necessaris no poden rebre un tracte banal per part dels polítics.