desprecis, insults i provocacions

Dir que els catalans som educats en el despreci a la cultura española o l'odi contra Espanya quan resulta que ens imposen a les escoles una educaciò per la ciutadania que no diu pas això, encara que els espanyols ignoren la cultura catalana, o fer públic que demà no se sortirà de casa, per no dir altres rucades com que cal fer una manifestació contra la diada o que no tindrem mai la possibilitat de fer la consulta, i tot això dit en castellà, per acabar d'adobar l'acte, és una mostra del que alguns intenten presentar com una tolerància errada del Govern Rajoy i la feblesa del Ministeri d'Interior. Els que així es manifesten en castellà mostren el seu cor odi contra Catalunya, cridant al boicot polític. Aquesta manera de fer és <> com dirien els entesos. Aquesta manera de fer tan poc evangélica, lluny de la doctrina social cristiana, no convé ni a l'esglèsia que es vol mantenir al marge de les reivindicacions catalanes que veu com se li buiden les esglésies i puja la demanda de centres de culte d'altres religionsEls que d'aquesta manera parlen son separadors, discriminen, no diuen la veritat, menteixen a la opinió pública, desprecien el dret dels demés a opinar i expressar-se, els fa por veure el poble català al carrer demanant la independència. Veuen que el poder s'ha desplaçat al poble i això no els interessa. Ara el poble parla i no només a les urnes els dies d'eleccions. També els fa por que els sùbdits espanyols, plens de sensatesa i amb criteri acabin per donar la raó als catalans i acceptin democràticament el que pugui resultar d'una consulta sobre el futur del territori. De fet un darrer sondeig ja doinava un 44,9% dels enquestats favorable a la consulta. Ja no els serveix dir que la sobirania nacional és cosa de tots per negar el dret de Catalunya a reivindicar el dret a decidir. Els criterios han canviat. Les noves generacions, les més colpejades per la mala gestiò dels governants espanyols no es volen deixar fer com va passar amb els redactors de la Constitució com hem anat sabent. Espanya, els seus cognoms més destacats i càrrecs han de canviar d'orientaciò i accepgtar les demandes democràtiques dels catalans. Els desperecis, els insults i les provocacions no són el remei per l'entesa dret a reivindicarnecessària a Europa. La violència com bé diu el Papa Francesc, tampoc. No cal que s'esforcin per canviar les coses de nom ni de direcció. No es pot lluitar contra el sentiment i la veu del poble unit darrera una senyera segle darrera segle.