drets històrics i democràcia moderna
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 4 de setembre del 2013 /
Posted in
concòrdia,
futur,
reconciliació,
renovació,
rutines
En llegar el BOE del 28 de febrero de 1980 vaig trobar la Llei 5/1980, del 22 de febrer relativa als drets històrics de la Comarca de Malagón. Es parla en aquesrta llei d'una Escriptura de Concòrdia de 1552 establerta amb l'Emperador Carles Vé amb drets i sutuacions jurídiques a actualitzar. La actualitzaciò avui seria la de reconèixer a la Comarca una regulasciò democrática actualitzada. Venim d'un passat que per alguns es reconeix i no per els catalans. Rebutgen els ensenyaments del nostre passat democràtic del segle XII, ignorant la voluntat dels catalans. Els catalans sabem ben bé a diferencia d'Espanya, que la demcràcia és acció continuada dels ciutadans en tots els àmbits pùblics, les asociacions i les professions. Els veritables ciutadans no s'abstenen ni es desinteressen de la gestió pública desprès d'haver votat fins a les següents eleccions. Els ciutadans catalans saben molt bé que no es poden deixar els governants abanodants a les seves propies febleses i capricis, la arbitrarietat i les rutines dels drets adquirits. La democracia sabem també és eficaç si existeix arreu, sense escletxes, en tot temps, amb una renovació constant del cos social, doncs és el poble el que ha d'elegir les bases de la seva futura existencia, adquirint consciencia de la responsabilitat individual i col·lectiva. La democracia no acepta el poder personal com a règim, ni a la societat ni als partits. Que la gent esperi el canvi en silenci, no es pot interpretar com indiferència. No hi ha indiferència quan la opreocupació per l'esdevenidor és viva. El futur no el volem buit ni sotmés als dictats de gent que no vol la concòrdia, ni la wue va demanar Cambó, ni la que va fer en escriptura pública l'Emperador Carles V al segle XVI, ni la política de reconciliació del President Tarradellas. Drets històrics de Catalunya i democràcia moderna, viva, actual, responsable i compartida per una societat plural és el que necessita Catalunya, lluny de règims personalistes dirigits per gent que no pot ni vol comprendre el sentiment i l'anima col·lectiva del poble català. Alguns volen viure d'esquenes a la història, i altres imposar-la.La veritable història és la de la democracia dia a dia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada