europeitzar Espanya, acceptar la diversitat

Catalunya és un territori que es pot considerar la Porta d'Europa per Espanya. Moltes empreses europees tenen seu social o fabriques a Catalunya. Moltes empreses europees tenen relacions comercials amb empreses amb seu a Catalunya. Catalunya té empreses bancàries que están considerades com de les millors i més solvents. Catalunya és un territori exportador per excel·lència. Catalunya és un país amb un teixit associatiu important. Les petites empreses i el món cooperatiu tenen una part molt important en la consolidació d'una societat benestant basada en el treball. No existeix un bipartidisme, sinó el reconeixement de la diversitat i el pluralisme. La información pública pateix a Catalunya els mateixos defectes que la española, doncs viu de l'avui i el passat.La plena llibertat d'informació plural és inexistent. Més d'un milió d'immigrants de diversos països viuen i treballen a Catalunya. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, s'han censat 300 idiomes diferents. La societat catalana d'avui,a més de multilingüe és multirracial. I ahir la Sra. Esperanza Aguirre va venir al Circulo Ecuestre de Barcelona a dir que cal Catalanizar Espanya com alternativa a l'independentisme. Crec que la proposta és un error i molt greu. Catalunya no ha de dir als espanyols com han de ser i viure. Són els espanyols els que han de decidir per si mateixos si s'adapten al ritme europeu, treballen com els europeus, es culturalitzen com els europeus, es deixen de posar toros a les banderes espanyoles, es tornen respectuosos i deixen de dir que el Barça és una mierda simplement per una qüestió de gelosies, accepten la diversitat nacional de la Península Ibèrica, construeixen una Espanya plurilingüe com Suissa, pacten de nació a nació. Catalunya no és simplement una regió espanyola per raons geogràfiques i metereològiques. Catalunya és quelcom més que un territori esquarterat des de l'edat mitjana per les ambicions dels francesos, el Papat beligerant amb les creences heterodoxes de l'època i sotmés a les ambicions d'uns Papes corruptes ben discutibles com a representants de Déu a la terra. La Sra. Esperanza Aguirre no ha de voler repetir el que ja van intentar Prat de la Riba i Cambó. Catalunya no ha d'anar a dir res a Espanya del que han de fer i com ho han de fer. No volem que ens diguin pancatalanistes com els valencians que és el que provocaría aquesta gesta entre els correligionaris de la Sra. Aguirre. Déu ens en lliure d'aquesta temptació. Podem oferir diàleg, debats per fer millor. Però és Espanya qui ha d'evolucionar cap el futur en lloc de fugir a l'estranger o cap el País Basc, Catalunya o les Balears a la cerca de treball per sobreviure. És el Govern español el que ha d'obrir els ulls als espanyols de l'atzucat en el que es troben. Espanya s'ha de trobar amb Catalunya a Europa, en els temps actuals i amb visió de futur, trobant-se primer a si mateixa. La europeitzacuó d'Espanya és cosa dels espanyols. Pero és honest que la Sra. Aguirre reconegui que alguna cosa no funciona a Espanya. Sens dubte, com dirien a qualsevol programa el que si funciona és la catalanofobia, la primera cosa que han d'acabar i tallar per ser europeus. A més han il·legalitzar immediatament els grups violents nazis i feixistes inscrits en el Registre d'associacions polítiques del Ministeri de l'Interior que continuen amenaçan Catalunya i els catalans. Tots, espanyols i catalans, encara tenim molt a fer per que la democràcia europea sigui real als nostres respectius territoris.