els liberals, fora de joc

El debat europeu ha quedat reduït a la discusió de plantejaments conservdors i plantejaments progressistes. La igualtat d'oportunitats ja no es trova a la dreta liberal, sinó a l'esqwuerra socialdemócrata. Els electors han castigat els liberals que han recolzat la economía de les retallades i l'austeritat máxima deixant-los fora del parlament. Els plantejaments liberal-conservadors han quedat clarament fora de joc absorbits, fagocitats pels seus companys de coalició. Voler jugar dos papers dins del mateix govern acaba donant mal resultat. L'electorat alemany no és un electorat capritxós, sinó racional i molt reflexiu. Volen saber el que proposen els partits per cada cosa. Els electors a l'hora de votar no es deixen portar pels colors, els eslogans ni les cares més o menys simpàtiques dels candidats. El que compta és l'eficàcia i la serietat en la gestió de la cosa pública. Tenim molt a aprendre. El que compta també és Alemanya, en llengua alemana, amb dret alemany, amb una economia forta, un país capaç de fer, sense deixar-se fer. ës el mateix aue està passant a la Gran Bretanya. Dir-se liberal ja no és el símbol del revolucionari i d'implantar la igualtat d'oportunitats que esperaven els estudiants en les darreres eleccions. La política a Europa es bipolaritza entre dretes i esquerres esmicolades sempre amb grups esquerrans que no veuen la necessitat d'edificar la casa comuna fins que les elecions donen el poder al bandol contrari. El problema dels bipartidismes continuats és que posen en perill la diversitat i el pluralisme. Molts anys en el poder fomenten el clientelisme i la corrupció. A Catalunya i a Espanya ja n'hem tingut proutes mostres d'aquesta manera d'explotar la democràcia munyint-la com una vaca plena de llet, tractant el país com una finca privada dels governants. És un dels defectes de la manca de renovació del poder que cal evitar i posar-hi remei abans de que les coses passin. El repte democràtic ara será el respecte als drets de les minories com exigencia de la llibertat, construir més poble i menys estat, contrariament al que passa a Espanya i França.