contaminació política per falses reformes

Hi ha gent, com el President del Tribunal Constitucional, que reacciona amb fermesa dient que no el mouran del càrrec conquerit recentment quan li plouen les impugnacions, tot esperant a veure com es resolen els recursos i impugnacions del seu nomenament. I aquest fet la opinió pública el considera com normal quan se segueixen demanant dimissiòns immediates de càrrecs polítics i diputats de partits presumptament vinculats o quasi vinculats amb la corrupció. Es crítica un jove Bisbe de Solsona perquè s'oposa a repicar campanes de les parròquies a l'hora de la via catalana, i els més enrauxats ja l'acusen de franquista, mentres l'església católica diu que no s'ha de barrejar la religió amb la política. Ara sembla que hi ha una església per veu oficial se separa de la reivindicació de Catalunya sense renunciar als diners que treu dels catalans en les declaracions de renda. És la Església que no recorda el que va significar per Catalunya la submissió de l'Esglèsia al franquisme i es creu el que diuen els polìtics de Madrid. És l'Església que ha fet de la Constitució un llibre tant sagrat i intocable com ho va ser el Concili de Trento i les noves escriptures. El Ministre de Justicia tira endavant la reforma de la llei de l'avortament retrocedint als moments anteriors a la darrera reforma mentres les agències de viatges ja es freguen les mans, i finalment veiem que el President de Catalunya s'ha entrevistat en secret amb el President del Govern espanyol sense que el poble de Catalunya en sàpiga res del que s'han dit i si han pactat alguna cosa per sota mà com ja va passaramb l'Estatut de 2006, encara que notem que la seguretat de la consulta el 2014 sobre el que volem els catalans fa aigües. També escoltem com ens comencen a dir de nou des de Madrid que la Constitució imposa uns lìmits, que amb la consulta no respectem la legalitat, i ja ho tenen tot dit. Dono per fet que la resposta de Rajoy a Mas va per aquest camí i més quan la Sra. Alicia Sánchez Camacho líder del PP a Catalunya España és la casa comuna dels catalans. Si al menys parlés d'Europacom a casa comuna dels catalans i xcels espanyols anirtia millor des de un punt de vista de dretes civilitzades i europees. Per l'observador imparcialles reformes es fan per anar endarrera, i contaminen la situación. Quan a Espanya es parla de reforma no es vol dir canvi cap una situación de progrés. El que es modifica per si mateix i per l'evoluciò de les coses contrariament a les reformes empreses pel govern són els costums,les formes de vida, les mentalitats, els comportaments dels individus. Ning´ñu no es creu que emigrar, marxar de casa per trobar feina es pugui traduir com va fer la Ministra Sra. Bañez com <>, milers de joves que han passat les fronteres cap altres terres cercant futur no consten a les estadístiques de l'atur i aquets són els bions indicadors de que baixa l'atur. Entre els que marxen i els que s'en van, la crisi tendeix a desaparèixer segons ens volen fer creure. Les falses reformes i les dures condicions de vida dels treballadors son les bases de la cotaminació política. Pessismisme, depressió, disgust són els sintomes anunciadors e la manca de canvis reals per millorar la situació i ajudar la gent a que trobi les vies per sortir-ne.