res de nou

El debat parlamentari que va començar ahir amb el discurs del President de la Generalitat ha guanyat nivell amb l'exposició del'Honorable Diputat Oriol Junqueras. Ha donat una lliçó d'economia, ha parlat d'esperança i ha parlat de frustració. Junqueras ha parlat de la fotalesa del país, de la raó moral, de l'exigència de votar, de poder decidir. El President de la Generalitat ho té clar. Tant o més que el propi Junqueras. Contestant a Junqueras ha recordat que segons l'Estatut escapçat l'Estat ens deu un dèficit d'estructures de 1.700 milions d'euros. Ha dit que el Govern espanyol durant els tres darrers anys no ha pagat el deute. I un fou socialista i l'altre és que que presideix el Sr. Rajoy. També s'ha dit la greu situació del cent per cent del PIB compromés amb el deute de l'Estat, mantenint-se la situació d'un 25% de la gent treballadora a l'atur previst com a mínim fins 2015. Mas ha den unciat que el Govern español ha decidit no reconèixer els deutes que té amb Catalunya malgrat la llei de l'Estatut que no és una llei qualsevol. Ha parlat del lideratge compartit que ja va dir en el seu discurs d'investidura. Però ha precisat que cadascú ha de fer el que li correspón. Cadascú té el seu paper i cadascú l'ha de saber exercir. Ha recordat que el gran motor de canvi és el que varem veure a la diada nacional de Catalunya que és el que ja haviem vist l0'any 2012 i el juliol de 2010. Cada vegada ha precisat aquesta força agafa més transversalitat. És el repte del sentit inclusiu. Tot anirà al sevei de tot el poboe de Catalunya, dels que han estat a favor i dels que han estat radicalment en contra. Junqueras ha dit deespr´ñes que la situaciò és dofocol i quen la situació de molta gent és difícil. Ha dit que l'ajuda a la gent l'expressa a travers el suport que fa el seu partit al Govern. Ha parlat primer com un professor universitari i finalment a sentenciat amb consideracions com un Jutge d'apel·lació.El President Mas que ha reivindicat la funciò dela Presidència i del Govern català ha parlat com un home polític, un esdtadista. Se li ha de reconèixer. La tercera via proposada per la via democristiana i algún socialista ha quedat en via morta. El que digui a partir d'ara la resta de la oposició será el de sempre, el mateix discurs contra el camí del referendum i la independència. Les acusacions, les mateixes de cada dia. Pere Navarro ha parlat d'una amable conversa entre President de la Generalitat i cap de la oposició. I vol aclarir la espesa boira present a la Cambra parlamentària. Els ha criticat per no tenir e compte que molts dels èxits i avenços que s'atribueixen venen de governs anteriors com el de Pasqual Maragall.Parlant d'economia ha dit que la economía catalana no millora, està estancada, sense idees ni lideratge, amb una política pressupostària que va contra la economia real. Ha criticat que el Govern no hagi presentat els pressupostos. Ha criticat que parlin de transparència i amaguin els comptes. I s'ha retallat encara més. S'han fet retallades amb la clandestinitat. Ha arribat a dir que hi ha hagut una estafa pressupostària impedint que la oposiciò ho pugui denunciar al Parlament. Han retallat amb polítiques socials, en salut, en educació, en foment de l'educació i en protecció social. Tot dona la sensació de que els discursos venien preparats. La crisi abarca a tota Catalunya i l'accès al crèdit no millora. Els comerços segueixen tancant. Segueix l'increment de l'atur. La reforma laboral del PP la va votar CiU i no han rectificat. Ha criticat el suport que diu feble del Govern de la generalitat. Es rebaixen els sous dels treballadors. Es la sortida de la crisi treballar més i guanyar menys? No diuen els socialistes que fa tres segles ens van arrabassar les llibertats del poble català, ens van deixar sense dret públic i sense llengua propia. Van voler fer un tall amb la historia. Ara quan les llibertats segueixen en perill, amb un Estatut parit sense braçós i cames, el President Mas recorda que la soluciò és votar, sigui amb un referéndum o en un plebiscit electoral. De fet, res de nou del que ja ssabem. I el Parlament després d'un any d'estrena de la nova legislatura segueix sense legislar. Falta decisió? No diran res de la manca d'atenció i silencis del President Rajoy? No es podrien posar d'acord per marcar uns punts d'acció política i diplomática?