confonen sobirania i propietat de la terra i les persones
by
Pau Miserachs
/
dijous, 19 de setembre del 2013 /
Posted in
Estat propi,
propietat terra,
sobirania
Arribo a la conclusiò de que a Madrid confonen sobirania amb propietat perpetua. És la única raó justificable per arribar a entendre el perquè de tanta negativa a dur a terme una consulta pública en el territori català sobre accés a la independència o si volem més autogovern i una millora de les relacions entre Espanya i Catalunya amb una nova articulació sense separar-nos de l'Estat espanyol, o quedar-nos com estem. Però quan ens diuen que això de la indeendència es cosa de tots els espanyols que representa el Govern de l'Estat, un ha de tenir molt clar que es pensen que són els propietaris de Catalunya i que no volen que els masovers i els camperols,és a dir els catalans, marxem de la propietat i a més ens l'emportem per un dret d'ús.El que passa és que la terra no es pot moure del lloc geogràfic, i els ciutadans tampoc. Les empreses si poden anar d'una banda a l'altre, deslocalitzar-se o passar inversions. I els problemes obliguen a repensar la politica a seguir en cada cas. Cal que s'adonin tots de que sobirania no vol dir propietat de la terra i les persones que viuen i treballen en el territori. Serien nules totes les lleis fetes per mantenir aquesta ficció. I no valen demostracions de força. Que França no vulgui que Catalunya pensi en la construcció d'un Estat propi, vol dir també que a França viuen sobre una relitat tant ficticia com l'espanyola. Els Estats com França fets amb la violència militar eliminant els contraris i de tall centralista com va passar amb la invasió de la Provença, l'aquitània in el Rosselló, la occitània del segle XIII, pels creuats de Simón de Monfort contra els càtars, és un episodi bhistòric que no ha apaigavat els desitjos de llibertat d'un poble. No els interessa un estat català independent, no hi ha dubte, per evitar que l'exemple s'expandeixi. Som majors d'edat? Hem de viure de per vida sota lleis que no són les nostres? Estem obligats a posar pel davant sempre una història i una cultura que no és la nostra? Com resoldre aquest conflicte cada dia més agreujat sense vies de violència?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada