el sol eixent i la mitja lluna diuen la seva

Humiliats i decebuts tornen a casa els esportistes i tota la delegació olímpica espanyola que va anar a Buenos Aires a defensar la candidatura de Madrid pels jocs olímpics de l'any 2020. El primer sentiment a Madrid fou d sorpresa seguida de la decepció general en veure's eliminats a la primera votació. Tokyo i Istambul passaven devant cap a la votació final. Tokyo finalment presentant seguretat, innovació i amor per l'esport a més d'unitat real. Van conseguir que els tornessin a donar la organització d'uns jocs olímpics. Els japonseos ja els van tenir el 1964. A Espanya li va faltar claredat, donar respostes contra el dopatge, la crisi i la inseguretat més creativitat, millor preparació, més savoir faire, menys vividors i més conseguidors. Madrid no pot presentar menjar i beure, toros i flamenc com únics o principals atractius per uns jocs olímpics. Madrid havia de presentar esport, unitat real de voluntats de un país plural i garant de les llibertats. Però només va pensar en Madrid. Era un muntatge fet de cara a un Madrid superendeutat. Els delegats de la candiatura de Madrid van oblidar que l'olimpisme també és pluralisme. Van presentar la hipocresia d'una societat malalta i endeutada, d'una polìtica de mentides, corrupció i enemistada amb els britànics i llatinoamèrica que ja no vol ser hispana des de que es van independitzar a sang i foc de l'Espanya de pandereta que només coneixia la lengua del imperio i la repressió com instrument de control social i polític. L'únic ensenyament que va deixar Espanya per on ha passat ha sigut el de les dictadures i l'expoli. No ens ha d'extranyar que el sol eixent i la mitja lluna en plena revolució democràtica per les llibertats i la igualtat no ens donin el seu abraç olímpic. Espanya té molt a fer per canviar, tenir dirigents que es puguin expressar en idiomes diferents al castellà, parlar menys de la desacreditada marca Espanya i més de la força d'un poble marginat pels interessos del poder, més dividit que mai entre pobres in rics. La puntilla la donen els turistes russos que prefereixen Catalunya pel sol i el mar, els britànics que pel mateix prefereixen Malaga i les Balears o els nòrdics que prefereixen les illes Canaries à l'hivern. Ja no es diu allò de l'Emperador Carles V de <>. Madrid no se sap que n'ha fet dels ànecs que va posar l'Alcalde Tierno Galvan al Manzanares. El Govern espanyol igual que l'Alcaldesa de Madrid, ignorant les ansies de llibertat de Catalunya i la diversitat de cultures que composen avui Espanya, va demostrar una vegada més la seva manca de credibilitat internacional. També van ser vençuts els especuladors que ja feien pujar els preus dels pisos a Madrid i els que esperaven una part del pastís econòmic.