camí sense retorn, ara si

La detenció de l'exdiputat Lopez Tena a Vinarós, l'assalt de feixistes i nazis declarats a la delegació del Govern català a Madrid en presencia d'un representant de l'Ambaixada USA que avui publica el Washington Post, les declaracions d'algun militar jubilat amenaçant el poble de Catalunya amb les armes són fets aïllats però demostratius d'una voluntat de confrontació que és l'únic diàleg que varem tenir des de que el Caudillo Franco va començar la guerra civil de 1936/39 i la posterior repressió de tot el que feia olor de llibertat i democràcia, lengua i cultura catalana más allà de Jaime Balmes i la libertad bien entendida. Per Espanya l'ordre vol dr la submissió incondicional per obtener favors, és a dir diners i oportunitats de negoci sense massa control i la llei de silenci, la mordassa pública del poble. La gent es pregunta que hi feia a Buenos Aires el President del Reial Madrid i constructor de professió amb un avió privat a la festa de la elecció de la seu de les olimpiades 2020, i el per què la senyora alcaldesa desprès de presentar el relaxing cup de café con leche a Madrid, va tornar a corre cuita en aquest avió deixant penjats els esportistes que van anar aq Buenos Aires a mostrar el seu suport, i l'interés per rebre subvencions públiques sense les retallades anunciades del 30%. Són les conseqüencies de la política de caudillatge que segueiexen a Madrid. En saben molt d'allò que va dir el Caudillo al llavors Prìncep Joan Carles de que hauria de governar d'una manera diferent, çes a dir inventant una democracia bona d'apariència però conservant lo fonamental del missatge de todo está atado y bien atado. Ara el Ministre de l'Interior, perseguint ara els partits nazis i feixistes, els partidaris de la violencia, té la gran oportunitat de demostrar si existeix autèntica voluntat política democrática o la situació que presenta el diari La Razón posant en portada les banderes que onejaven a la taulada del Palau de la Generalitat i parlant de comunitats separades seguint el joc dels reaccionaris espanyolistes del Partit Popular que van voler fer la seva manifestació a la Plaça del rei parlant ja de la majoriaq silenciossa que no surt de casa, no volen veure que la gent surt de casa i tornarà a sortir de casa per votar majoritariament els partits que están disposats a proclamar la indeoendència si abans no ens deixen fer la consulta que el poble català reclama amb o sense partits. Maderid ha de veure que qui exigeix fer la consulta és ara el poble. Hem sortit massivament per protestar el 2010 desprès de la Sentencia del TC sobre l'Estatut ja retallat per totes bandes, socialistes inclosos, Varem sortit l'any passat per dir que volem ser un nou Estat europeu. Aquest any hi hem tornart fent una cadena de quatre-cents kilòmetres. Sembla que amparant-se en la seva majoria electoral de les darreres generals ja tenen tots els arguments per oposar-se al que vol Catalunya i discutir de qui és la sobirania catalana. Ara tot el món ja veu el que són i com ens tracten. Miklor que el Sr. Rajoy truqui al Sr. Mas i li proposi un pacte honorable. Que ni somniin en pensar que ens podrán tenir lligats de mans i peus produïnt per ells, deixant-mos expoliar fiscalment. Ara també, com deia Heribert Barrera volem ser lliures de la dictadura, el feixisme i la opressió d'uns politics que no són ni capaços de recionèixer que tot un poble obert al món ha dit prou, en pau, en llibertat, en familia i en forma festiva. L'excusa de la Constitució i la unitat d'Espanya per negar-se a parlar com a persones amb seny i reconeixent la situación, ja no serveix al Govern central, diguin el que diguin. El poble està contra la llei del que fins ara es creía més fort.