llibertat és una voluntat inequívoca

Catalunya es mobilitza en pau i llibertat, sense incidents. Ara més. Fixar la consulta i la pregunta ens obrirà la perspectiva del canvi al que aspirem. No existeix una majoria silenciosa que s'amaga a casa seva per por, per no dur la contrària als que ahir es manifestaven per la via catalana, la nova via Augusta de la llibertat.En català i en castellà -em consta- la gent era al carrer. L'independentisme ja no és cosa d'una minoría d'esborrajats i il·luminats. Tant sols uns pocs fidels al centralisme i al nacionalisme español, els compromesos amb la política de demolició de tot el que és i respira català s'han trobat davant el fracàs de les seves posicions, de tal manera que ni PP ni PSOE tenen res a fer a Catalunya. Ells mateixos s'han apartat del paper que podrien jugar en una societat com la catalana lliure, oberta i tolerant No han sapigut assumir que en el futur de Catalunya la dreta conservadora española i l'esquerra tradicional española tenen un lloc encara que testimonial, doncs a Catalunya no estem per les discriminacions, tohom hi té lloc sempre i quan respectin la llibertat i les constitucions de Catalunya. Que des de la Vicepresidencia del Govern español s'ens digui avui que están oberts al diàleg, és bo. Però que s'atribueixin la representació de una anomenada majoria silenciosa intentant fer creure que a la cadena humana i mancava gent, és una falsa interpretació del fet polític. La millor manera de saber e que pensen els catalans, els ciutadans de Catalunya com deia Josep Tarradellas és facilitar la consulta quan abans. L'error és voler impedir-la amb falsos retocs de promeses fiscals. Tampoc serveix com a política de obstrucció dir que Catalunya es trobaria en fallida perquè no té banca. La financiació sempre és posible perquè existeix a nivell internacional, com la té Espanya. La banca estrangera també pot venir a treballar a Catalunya, pot aparèixer de nou el cooperativisme, l'estalvi col·lectiu, una banca nacional patrocinant la productivitat, l'I+D, l'exportació i l'ensenyament si no apareixen altres vies com el mecenatge. El problema sembla que el té Espanya amb l'excessiu deute pùblic exterior que amaguen i ara es veuen abocats a negociar. El problema català s'els ha anat de les mans per una posición estúpida de no voler dialogar i negar-se a tot. No s'esperaven la reacciò del poble i ara tornen a intentar dividir. La semántica maquiavélica ja no els serveix. El silenci i no donar solucions, tampoc Les coses clares. Catalunya ha demostrat una voluntat inequívoca de voler la llibertat d'un Estat amb el que no hi ha comunió ni espiritual. Catalunya vol ser lliure del neofranquisme, del feixisme, de la corrupció, de la mentida, de l'expoli fiscal, no hi ha cab dubte. Anem camí de l'Estat propi.