reivindicant espai unionista sense greuges ni ruptura

Era d'esperar que el discurs d'ahir del sector unionista del socialisme que representa a Catalunya el Sr. Iceta es posés a guanyar temps intentant defensar a Catalunya assolir una posició més que transigent amb l'Estat a l'espera del resultat d'unes eleccions generals. Sense reconèixer el nacionalisme, ben disciplinat amb el socialisme espanyol, l'actual PSC/PSOE s'apunta com a molt al federalisme de l'estat de les autonomies que és el moviment que aportarà segons pensa el conferenciant Sr. Iceta la renovació del catalanisme. Al Museu Marítim, davant una bona audiència separa Iceta aquest catalanisme del sobiranisme. Accepta el constitucionalisme espanyol i es presenta com catalanista no independentista amb l'empara de la senyera que l'acompanyava durant l'acte celebrat ahir tarda. No li feia falta exhibir la bandera espanyola, ja és a la taulada de la Generalitat complint estricta obligació legal. Consequent amb la idea dels conservadors de que amb diners tot troba solució, proposa que s'ens alleugeri el deute amb quitaments. S'apunta a no pagar el deute com si la idea de no pagar el que es deu pogués ser acceptada per la ètica d'una política democràtica realista. No pagar deutes en aquest cas vol dir vincular-se més amb els creditors, generar un fals paternalisme, fer la vista grossa en la despesa i no mirar el per què de les coses, queixes i greuges.Cal estudiar ara si som davant una nova intrusió del centralisme per guanyar temps i mantenir-se.És comprensible que el socialisme espanyolista necessiti recuperar-se a Catalunya si el PSOE vol arribar al govern de l'Estat amb certa comoditat i resoldre el contenciós català sense ruptures. El seu virrei a Catalunya ha ofert amb tota la ingenuïtat el que els sembla agrada més als catalans, diners, no pagar deutes. Amb aquesta oferta volen guanyar representativitat. Però no els pot creure qui està a l'atur, qui ha vist i patit les conseqüències d'una LOAPA, d'una Constitució llegida en clau restrictiva, d'unes Sewntències d'un Tribunal Constitucional a extingir operant en clau política, d'un govern central que només representa amb deu milions de vots conservadors, una part petita de l'electorat espanyol, per molt que disposi d'una majoria parlamentària gràcies a la llei electoral. La política actual no es fa amb ofertes econòmiques i elucubracions, sinó amb valors, amb solucions a la greu problemàticaq social, amb fidelitat a la nació catalana. El PSC no representa avui, com va dir el diputat díscol Elena abans de dimitir, més que un sector polític contradictori amb el seu programa. Ha oblidat el dret dels catalans a decidir democràticament el seu futur. Es van abstenir el 9N. Després del discurs del senyor Iceta els polítics que segueixen al PSC s'han apartat del nacionalisme català i de l'esquerrisme de base popular al servei del poble. No aporten solidesa. No són inclusius. Fugen dels crítics i els critiquen com a díscols. S'an convertit en un partit verticalista. Es converteixen en una mostra del sectarisme polític discrepant amb el catalanisme de progrés des d'el moment que han donat recolzament al pressupost municipal del govern conservador a l'Ajuntament de Barcelona i siguin capaços d'acceptar abstenir-se a l'hora de votar al Parlament de Catalunya el pressupost de la Generalitat. Els pressupostos són el fet demostratiu de la política que es vol seguir. Són conciliadors amb el conservadurisme. Són també capaços de renunciar a les seves pròpies conviccions per no perdre més espais de poder i per això no s'han pronunciat contra la desigualtat social, els contractes laborals abusius, ni contra la pobresa energètica, ni la misèria de les pensions devaluades i del salari mínim de supervivència. No ha aportat el discurs cap solució acceptable. Per què han de guanyar temps s'apuntaran a no convocar eleccions a Catalunya fins finals del 2015. Però els vents del poble van en una altra direcció, al menys els de l'esquerra sobiranista.