corrupció facilitada per la impunitat

Els càrrecs corruptes es produeixen per la sensació que tenen de la impunitat amb la que es mouen i troben adictes que els fan de claca. La impunitat és el gran facilitador de la corrupció. A la impunitat hi va acompanyada la manca de transpàrència i de democràcia interna de les organitzacions. Tot el que es fa a dit i per conspiracions secretes obra la porta a situacions de corrupció. La corrupció és un dels fenòmens negatius que s'ha associat a tots els règims polítics i l'economia de mercat. Tant si val que siguin democràcies, dictadures o democràcies dirigides per poders diferents als tradicionals creats per Montesquieu. L'abundància de bens i de fons públics ha interconectat la cobdicia dels càrrecs públics sense ètica ni escrupols amb els interessos privats. S'han conegut casos com el de l'ex president de Venezuela Sr. Carlos Andrés Pérez que fou destituït per malversació de fons públics. El mateix President Mao va començar la seva revolució amb diners de l'Unió Soviètica. Però l'enriquiment amb diner públic obtingut mitjançant la gestió pública sota el control de les oligarquies financeres apareix en tots els règims polítics, sistemes i institucions. Trobarem actes de corrupció en la creença de la impunitat des de l'Unió Soviètica fins els moviments antiglobalització, el narcotràfic, el terrorisme islàmic i a les mateixes Nacions Unides. A Espanya el cas Bankia ara descobert n'és una bona mostra, a més de la concessió d'obres amb sobrepreus com es va descubrir no fa gaire a les obres ferroviàries de La Sagrera a Barcelona, cobrament de comissions per adjudicacions d'obres i serveis que han produït la responsabilitat civil subsidiaria del partit CDC a Barcelona, donacions a partits polítics no comptabilitzades com s'ha descobert a la comptabilitat del Partit Popular espanyol, aprofitament dels fons per desplaçaments de feina dels Parlaments i institucions per fer viatges de plaer com va passar amb Diputats i algun membre de les institucions judicials. La lluita contra la corrupció exigeix eliminar la impunitat amb que es creuen poden actuar els càrrecs. La impunitat s'acaba amb la transparència real, una informació no mediatitzada, una justícia ràpida i eficient basada en un sistema jurídic suficient i ben dotat de mitjans. Cal lluitar contra la indisciplina dels sistemes bancaris, el frau fiscal, el mercat negre, les comptabilitats inadequades o falsejades a més auditades de favor, impulsar el sentit de responsabilitat social i el comportament ètic. Cal lluitar com deia Gandhi contra els negocis sense moral, la política sense principis i la riquesa obtinguda sense treball. Aquesta veritat ens confirma la necessitat de la lluita per la sobirania com a eina per resoldre el problema social, doncs la democràcia per implantar-se i sobreviure precisa d'unes determinades condicions, des de l'idea de benestar social a formes econòmiques que no variin, com proposa el Professor Giovanni Sartori, el principi de l'economia de mercat que han acceptat tots els sistemes.