el pa dels angels

M'ha sonat a pa dels angels que em diguin les enquestes que Podemos avança posicions entre el futur electorat també a Catalunya. Em maravella a més la preocupació per l'aparició d'un nou moviment catalanista d'esquerres renovador i partidari de les llistes obertes que vol més sobiranisme, més democràcia, més justícia social davant els pactes de supervivencia amb la dreta governant a l'hora d'aprovar pressuposts municipals. La revolució democràtica que hi pot haver aviat per què una nova formació o coalició de formacions de nous grups polítics d'esquerra substitueixi l'actual nucli dirigent per via electoral, seria la millor demostració de que la democràcia és viva. Juan-José López Burniol ho escriu avui a La Vanguardia en un article que titula "La revolució democràtica". Parla de la possibilitat de que arribi una nova escala de prioritats molt diferent a la que ha estat vigent de forma compartida fins hores d'ara. L'atur, la denominada llei mordassa, els desnonaments imparables, el malestar de la justícia per les declaracions del Ministre d'Interior, la transpàrència que no acaba d'arribar, l'esforç per donar imatge amable a la monarquia, la desigualtat que permet percebre la realitat de la injustícia, l'aparició de yihaidistes voluntaris sortits de casa nostra, pressupostos per mantenir la despesa d'una administració central que no es vol cedir als territoris que demanen més autogovern, serveis públics que per retard en el seu funcionament burocratitzat obliguen a cercar solucions en la via privada, malalties que requereixen disposar de bons estalvis per adquirir les medicines guaridores. La manifestació d'avui demanant a més la llibertat dels anarquistes empresonats ha concentrat gent jove, la que ja no perd el temps a l'església que queda per la gent gran. És veritat que l'anarquisme no és terrorisme, sino desig de llibertat i de participació popular, expressió dels indignats, dels qui paguen els costos de la crisi, dels qui no volen la caiguda de les classes mitjanes i l'augment obscé de la desigualtat, com diu en López Burniol. L'anarquisme és lluitar contra un Estat incompetent que permet el poder dels rics i impedeix tot canvi per recuperar la millora social perduda amb els drets adquirits negats per l'empresariat que troba bona cosas un salari mínim antifamiliar. Amb tot el que passa, però, el pa dels angels és encara una utopia inabastable.